Un dels trets més característics del porrat de Potries i que el diferencia d'altres és la tradició de passar-se la relíquia de Sant Blai, per a previndre, segons la creença popular, els constipats i mals de gola. Durant el cap de setmana qui ho desitjara podia fer-ho en la parròquia, tot i que la missa amb el cant dels gojos és hui diumenge, dia de Sant Blai, a migdia.
La consolidació del porrat vé datada de lluny, com es reflecteix a l'article de la publicació «El Litoral» de 1881 on el corresponsal descriu la festa i bullici que hi ha a Potries durant la celebració d'aquell any. Esta publicació arreplegada per Josep Enric Gonga en el seu llibre sobre les festes de la Safor és una de les primeres que hi ha com a referències escrites on es cita expressament el Porrat de Sant Blai; ara bé, en una estampeta que conserva l'ajuntament, a la part de darrere, on consta la lletra dels gojos, i a manera de nota a peu de pàgina, figura este escrit: «El Ilmo. Sr. D. Andrés Mayoral, Arzobispo de Valencia, concedió 40 días de indulgencia a quien rezare al Santo un Padre nuestro y un Ave María con devoción».
Andrés Mayoral va exercir d'arquebisbe de València de 1738 fins a 1769, per la qual cosa la celebració de Sant Blai ja estaria consolidada a Potries entre estes dates de meitat o finals del segle XVIII, fins al punt que se li concediren indulgències als fidels que hi participaren devotament.
