El País Valencià és un dels territoris més rics de la Terra. Ric per ubicar-se sobre un terreny molt fèrtil i amb grans i importants reserves d'aigua subterrània, per això justament és també un país ric en història. Per ací han passat moltes de les principals civilitzacions del mediterrani. Però la falta d'educació dels nostres avantpassats i dels nostres governants, la ignorància, la necesitat econòmica, el fanatisme religiós i la destrucció de models socials justos cada vegada que s'anunciava una oportunitat, han fet que Gandia conserve molt poc de tot el que havia tingut. Finalment un model de territori que es fonamentava en la rajola, va acabar de liquidar durant els últims 40 anys una part important del patrimoni cultural de Gandia.
Però està l'altra cara de la moneda. Gràcies a persones cultes, a individualitats valentes, a col·lectius voluntariosos i a polítics i funcionaris que no han obeït a les pressions, s'han pogut salvar i restaurar elements de gran valor i importància. Aquestes heroicitats han de deixar de ser això, i s'han de transformar en obligacions de tots els governs locals, i també de tots els ciutadans i cutadanes que són, al cap i a la fi, resposnables d'una herència que han de cuidar i estimar. Aquest govern de Gandia, al qual respresente en les meues funcions de regidor de Patrimoni, ha seguit, després d'una etapa de perillositat i abandonament massiu, justament aquest camí.
Durant aquests quasi 4 anys de govern hem aconseguit tancar bucles que ja eren insuportables, com ara la permuta de la Ermita de Sant Vicent amb un expedient de pràcticament 11 anys. També la generació d'una bossa d'arqueòlegs i la dotació d'un nou arqueòleg que afegir al que ja hi ha en plantilla, un fet històric i que dota el servei, per fi, de recursos humans que portava anys demandant. Hem abordat, després d'anys de desídia, restauracions fonamentals, com ara les de l'Alqueria del Gall i de les Boles, en el sector de les Foies, o la restaruació de la Torre dels Pares, totes tres amb recursos propis de l'Ajuntament de Gandia i el suport de la Diputació o de la Generalitat. S'havien fet esforços en el passat per recuperar la memòria democràtica, però no amb tanta intensitat i tanta voluntat política per part de totes les institucions. Avui es poden visitar dos espais d'interpretació de la guerra civil, ubicats en dos dels refugis restaurats.
El Pont Vell d'Oliva suportava un pas de vehicles i camions que el feien perillar i ara és un espai peatonal que el remarca i asegura la seua conservació. I en els propers mesos veurem la restauració, per fi, d'un element singular identitari de la ciutat que és de gran bellesa, el Morabit. Encara serà més important una nova fase d'excavacions i restauració del Castell de Bairén, que començarà també els propers mesos. Aquests dos elements, amb diners propis i de la Unió Europea.
Els quatre anys han donat per a més i s'ha fet una feina oculta que encara no ha eixit a la llum i que personalment trobe fonamental per al servei de patrimoni i per al futur d'aquesta ciutat: s'ha ordenat i catalogat el material arqueològic recollit durant anys pel nostre arqueòleg municipal Joan Cardona i pels seus col·laboradors. Hem reunit tots els caixons de materials, més de 700, que estaven desperdigats per diferents espais municipals i els hem catalogat i ordenat per jaciments. Un treball titànic que ens ha dut anys de treball.
Aquest espai comarcal s'obrirà en breu i amb veritable voluntat política podrà generar materials expositius de primer ordre o elements per a la recerca i la investigació de gran importància.
A això cal sumar, encara més, les muralles de la ciutat. Ja tenim a les mans el projecte museístic i, si tot va bé, l'ubicarem a l'espai físic que l'albergarà sota el nom d'Espai Muralles. Un deute amb la ciutat i amb el nostre passat, parlar i explicar on estaven, i com era la nostra vila durant segles i segles dins d'un cercle emmurallat. Val la pena treballar pel patrimoni, aquest govern ho pot dir ben alt.
