Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La primera farmacèutica de Gandia

?Ángeles Malonda Arsis (1902-1986) constitueix un referent per a les dones en trencar els esquemes tradicionals de submissió ?El marit va morir tirotejat a la presó i ella condemnada a mort, però al final va recuperar l'establiment que li van usurpar

La primera farmacèutica de Gandia

Establiment al carrer Major

Reclamats per la Falange

La trasllaraden a la presó Provincial de València, un edifici construït per a una població penal de cent persones i que aleshores n'albergava més de mil en condicions lamentables. La seua estada en presó s'allargà quasi cinc anys, el temps necessari per a poder ser indultada de la pena de mort (commutada per trenta anys de reclusió) i, finalment, absolta. Un temps dominat per la incertesa respecte a la pròpia vida, que va passar entre estades en cel·les d'aïllament, amb què castigaven les dones per qualsevol gest considerat inapropiat, i cel·les compartides amb una multitud de dones amuntegades. Més suportable va ser l'estada a Santa Clara, on va haver de tornar per a encarregar-se de la farmaciola, fins que el convent va ser suprimit com a presó, l'estiu de 1941. També va estar al Monestir de Santa Maria del Puig, que va ser habilitat com a presó per a «dones de mala vida» i un grup minoritari de preses polítiques. Allí s'ocupava de la farmaciola en un ambient més distés i menys angoixant, però va ser molt curt el seu pas pel monestir, ja que la reclamaren novament des de la Presó Provincial. L'únic alleujament que va poder gaudir durant aquests anys va ser rebre la visita ocasional, en dies de festa i molt de tard en tard, de la mare i les dues filles, que li portaven menjar per a compartir-lo juntes al pati de la presó. En algunes ocasions, però, s'havia d'acontentar amb mirar-les a distància i a través d'una tela metàl·lica. Com a mare, la impossibilitat de criar les seues filles, òrfenes de pare, era un dolor afegit a les penalitats que havia de viure i així ho posa de manifest amb freqüència al seu llibre.

L'any 1943 es formaren Comissions de Justícia Militar per a revisar els sumaris dels presos polítics i comprovar les sentències. En un gran nombre de casos reduïen la pena al mínim, és a dir, dotze anys, i aquesta pena quedava indultada per un decret que feia un temps que estava en vigor. Aquest va ser el cas d'Ángeles, que, finalment, va poder eixir de la presó l'agost de 1943, data en la qual va passar a ser controlada per la Junta de Llibertat Vigilada. Com que l'indult s'acompanyava d'un càstig de desterrament, se'n va anar a viure una temporada a Mallorca, per prescripció mèdica, i després va establir el seu domicili a Madrid, fins que va poder tornar a Gandia.

Compartir el artículo

stats