He sigut enguany membre del jurat del Premi Soler i Godes al millor article original publicat en un llibret de les Falles de la Comunitat Valenciana. El premi l'atorga l'Associació d'Estudis Fallers de València, el qual honora qui va ser el seu president fundador. El Soler i Godes, fa uns anys, va recollir al Cap i Casal, el testimoni del Premi Iaraní, creat ací, a Gandia, per l'Associació Cultural Premi Iaraní i, aleshores, organitzat per la Junta Local Fallera. El Premi Iaraní, complides les deu edicions compromeses, ha continuat, convocant-se i atorgant-se magníficament per l'Ajuntament de Benirredrà. Tots dos premis, el Soler i Godes i el de Benirredrà, han seguit el camí traçat per aquell original Premi Iaraní amb el qual es volia fer palesa la literatura escrita en valencià en els llibrets de falla, amb la qual cosa es pretenia aconseguir que el llibret fóra alguna cosa més que l'explicació de la falla, que és la seua missió original.
En les primeres edicions del Soler i Godes es va restringir la participació a les comissions falleres de la zona de l'Horta de València, ja que les publicacions falleres, aleshores, allí no destacaven i es volien potenciar. En l'edició d'enguany s'hi han presentat 130 articles. Als membres del jurat ens han arribat, per avaluar, un grup d'articles seleccionats prèviament per membres de l'ADEF. En total n'he llegit 29 articles, i per a triar quins eren, segons el meu parer, els millors, havia rebut els següents criteris d'avaluació: la originalitat i profunditat del plantejament, la qualitat de la llengua i que la temàtica girara al voltant de la festa i de les tradicions.
Dimarts passat es van fer públics els cinc articles finalistes i el guanyador es sabrà en la Festa de les Lletres Falleres, que es celebrarà enguany a Tavernes de la Valldigna, el dia 5 d'abril, després de les Falles.
He de dir-los que m'ha sorprés gratament la qualitat global de la majoria d'ells, alguns amb peus de pàgina i bibliografia remarcada al final, semblaven més propis de revistes especialitzades en sociologia o etnologia. Però n'hi ha hagut dos que m'han copsat especialment, perquè tracten un tema al qual jo venia pegant-li voltes en els darrers anys, però que, en llegir-los, he vist el problema clarament plantejat entre les seues línies. Un d'ells, Essència perduda, està escrit per Juanjo Medina i publicat en el llibret de la Falla Plaça Rodrigo de Sagunt. L'altre, Salvem la falla, l'ha escrit per Ferran Martínez i està publicat en el llibret de la Falla Luis Cendoya, també de Sagunt.
Els dos autors es refereixen al mateix problema, a la pèrdua de protagonisme que esta experimentant en els últims anys l'element primordial de la Festa, la falla, en massa ocasions, ja, patint la indiferència dels mateixos fallers que, segons diu Medina en el seu article, «deixen de costat el seu fet diferencial i allò que ens dóna nom». Assenyala també l'autor que la falla està convertint-se en l'excusa perfecta perquè un grup d'amics i coneguts, constituïts en comissió, prenguen a l'assalt per uns dies l'espai públic, i es dediquen a posar música amb el volum al màxim, i a activitats lúdiques de menjar i beure a qualsevol moment del dia «en el nou element vertebrador de la setmana fallera: la carpa»[...] «La desvinculació del subjecte celebrant amb la seua pròpia marca d'identitat, és a dir, del faller cap a la falla, provoca que baixen els pressupostos dedicats als cadafals tenint com a conseqüència que els tallers fallers, en particular els mes xicotets, tinguen problemes econòmics per a cobrir l'any, el que provoca la pèrdua de llocs de treball i, en alguns casos, el tancament dels obradors la qual cosa està posant en perill la professió»[...] «Per a revertir la situació i que la falla torne a ser l'eix central de la Festa, caldria fer una revisió a fons del model de festa que volem per a les properes dècades, aquell que volem que hereten els fallers i les falleres del futur, que formen ara les comissions infantils i que, si veuen com que (quasi) tot va a menjar, beguda i música de llanda seran incapaços de tornar a fer sonar una dolçaina i un tabal en una ofrena, oblidaran què és una despertada, i plantaran qualsevol cosa susceptible de ser cremada, però buida de contingut, sense transmetre cap idea, sense esperit crític, sense qualitat artística...». Essència perduda, recorde, és el nom del seu article.
L'altre article de tarannà semblant ja comença el missatge amb el títol: Salvem la Falla i, Ferran Martínez ja denuncia des del primer paràgraf que «allò que hauria de ser l'eix central de la festa, la falla, eixe element cultural, artístic i artesanal estava perdent valor social dins el nostre complexe entramat festiu».
Estudis fets, encara que no reglats, creuen que, de manera general, el desinterés per la falla està afavorit per «la falta d'educació sobre la cultura valenciana i la festa de les Falles en tota l'educació reglada, sobretot en secundària; la falta d'educació no reglada des de casals i/o entitats de la festa; descens o manteniment del capital invertit en les comissions falleres cap a la falla; tancament de més d'una vintena de tallers ens els quatre últims anys; falta d'interés en creativitat, innovació i desenvolupament en els tallers fallers; alt percentatge de la societat valenciana que es posiciona indiferent o enfrontada amb la festa de les falles per l'augment d'activitats molestes en la via pública».
L'autor fa referència a un moviment nascut en acabar la cremà de les Falles del 2018 i començar les contractacions de les comissions de la falla amb els artistes fallers. Un grup d'estos, pertanyents al Gremi, joves, Raúl Martínez, Sergio Alcañiz, José Luis Platero i Mario Gual, crearen, aleshores, una etiqueta, el hastag #VolemFalla, la qual es podia utilitzar per qualsevol xarxa social per a poder localitzar, ràpidament, a totes les persones que donen suport a la falla com l'eix central i diferenciador de la Festa i és redacta un manifest. S'hi pot accedir: Istagram: @VolemFalla; Facebook: @QuieroFalla; Twitter:@QuieroFalla; Correu: quierofalla@gmail.com.
Llancen recomanacions: dir falla a la falla i no monument, i no generalitzar quan diguem Falla, al referir-nos al casal o a la comissió fallera; realitzar presentació dels projectes donant-li l'oportunitat a l'artista per a exposar-lo i de transmetre la seua il·lusió pel seu treball a la comissió; dissenyar activitats, per part de les comissions, sobre les temàtiques de les falles que van a plantar; xafar els tallers, en grup o individualment; dedicar temps cultural a la falla, amb tallers infantils, amb col·loquis o ponències.
El moviment em sembla interessant i ja necessari. He consultat el tema amb Telmo Gadea, president de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia, qui em comenta que encara no s'albira en les nostres falles eixe problemàtica, que és cert que les nostres comissions falleres van sentir el mos de la crisi econòmica en els anys passats però no en els monuments. Probablement ací hi ha un sentiment més afí cap a la falla pel domini de la crítica local, la qual cosa les fan sentir més properes als fallers. Tan de bo que així continue sent.
Ah! Per cert, entre els cinc finalistes del Premi Soler i Godes estan els tres articles que jo havia triat com els millors de l'edició d'enguany.
