EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

L'acte inaugural va reunir representats de la xarxa política i social gandiana. Encapçalats per la vicealcaldessa, Lorena Milvaques, regidora d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives de l'Ajuntament de Gandia, hi estigueren presents Joan Muñoz, regidor delegat de Cultura; Liduvina Gil, regidora delegada de Sanitat Pública; la regidora del PP María Cristina Moreno, i el coordinador general municipal d'Economia i d'Hisenda, Salvador Gregori.

Representant a la Societat de Foment d'AIC estava el seu president, Joaquín Bernabeu, els vicepresidents, Francesc Sellens i Pasqual Molina, el secretari, Ignacio Román, als quals acompanyaven els membres de la Junta Directiva, Enrique Cabanilles, María Antonia Mantecón, Pilar Gutiérrez i Rafael Durà, així com els coordinadors Fina López Juste i Ignacio Bernabeu.

Seien en els llocs destacats l'autor de l'exposició fotogràfica, Rafael Solaz i els presidents i representants de les entitats cíviques, culturals i empresarials gandianes: Alexis Calatayud, per la Federació de Falles. Junta Local Fallera de Gandia; la presidenta de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa, María José Martí, i el vicepresident, Emili Ripoll; el director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, Lluís Miret, i representants de l'Associació d'Estudis Fallers (ADEF) de València i de l'Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia. El director general de Comunicació i Relacions Institucionals d'El Corte Inglés (l'entitat patrocinadora de l'exposició), Pau Pérez Rico, fou saludat des del faristol, així com també hi hagué una afectuosa salutació a les falleres majors de Gandia, Laura Puig Martí i Júlia Perles Moncho, i a la Padrina de la Setmana Santa, Paula Beltrán.

Tots ell reberen la benvinguda pel president de l'entitat, Joaquín Bernabeu, qui es va dirigir especialment cap al senyor Solaz: «Ha de saber que està en el saló principal d'una entitat que complirà prompte cent anys. Una societat d'origen civil creada per gandians amb la intenció de fomentar, aleshores, les activitats agrícoles, industrials i de comerç que ajudaren a projectar i a engrandir la seua ciutat [...] En eixes parets que hui tenen l'honor d'albergar les fotografies de la seua col·lecció han sigut penjades, abans, les obres d'autors de tot tipus d'expressions artístiques, i els plànols i mapes de projectes de futur per a la ciutat i la comarca [... ] Li conte que en este saló principal i en els altres que hi ha per les diferents plantes de l'edifici s'han celebrat, històricament, reunions de tot tipus d'activitats empresarials, econòmiques, polítiques i culturals. Que des d'esta institució s'han formulat propostes, s'han presentat projectes, s'han promogut iniciatives en el nom i per al futur de la nostra ciutat».

Abans, el vicepresident de la Àrea de Cultura, Pasqual Molina, havia fet al públic un recordatori de la figura de Rafael Solaz: bibliòfil, escriptor i col·leccionista valencià, posseïdor d'un autèntic museu etnogràfic conformat per llibres, fotografies i gravats antics relacionats amb València. President de la Societat Bibliogràfica Valenciana, Senador del Museu de l'Impremta i membre de l'Associació d'Estudis Fallers de València. És l'autor de més d'una trentena d'obres sobre diversos temes relatius a la societat valenciana. La seua biblioteca supera el onze mil exemplars i el seu arxiu de fotografies i material gràfic el conformen unes nou mil obres que ell diu tenir a l'abast de la societat.

L'autor dirigí unes paraules al públic: «Amb esta exposició fotogràfica tractem d'explicar la memòria viva de totes les dones anònimes que una vegada van estar enfront d'una càmera, atrapades per a la posteritat [...] La dona pertanyent a la classe burgesa, la del poble pla, la ciutadana o la de l'entorn rural, la treballadora, la festiva, la moderna o la tradicional, totes fotografiades per a la posteritat, imatges on les diferents edats i condicions permeten presentar la dona, xiqueta, jove, mare, avia o vídua, en els moments que li va tocar viure [...] Retrats de grups o individuals, arrepleguen eixos moments de diferents èpoques i llocs [...] El pas a pas de cada imatge ens permet veure els canvis produïts en la valenciana, les diferents formes de vestir i pentinar-se, de comportar-se, en un entorn que, des d'antic, no li beneficiava com a dona en comparació de l'home i la seua supremacia patriarcal [...] El resultat és una reflexió inacabada a favor del feminisme valencià [...] La dona valenciana com a centre obligatori per a comprendre la mateixa vida dels valencians.

Tancà l'acte la vicealcaldessa, Lorena Milvaques, qui després de donar les gràcies per la invitació a inaugurar l'exposició digué: «Les dones formem part d'una memòria històrica que s'havia quedat pel camí, i no podem mirar cap avant sense conèixer el nostre passat. Les dones hem sigut una part fonamental en la construcció d'esta societat actual, però silenciada, i a voltes fins i tot vilipendiada, i hem d'acabar amb esta situació entre totes i tots [...] Per això, des de l'Àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Gandia, durant este mes de març, mes en el que celebrem el Dia de la Dona, hem volgut organitzar tot un seguit d'activitats culturals, com l'acte de hui, educatives, formatives, i també lúdiques per a posar la figura femenina al lloc que li correspon, i per reivindicar que encara ens resta molt per aconseguir que les dones ocupem una posició social igualitària als homes [...] I nosaltres, les dones de hui i les que vindran, continuarem fent sentir les nostres veus i enderrocant els murs que ens impedisquen la construcció d'un món millor. I recordarem, com s'ha fet a través de les fotografies d'esta exposició, d'on venim i quines han estat les aportacions fetes de les dones treballadores del camp, de les fàbriques, de la sanitat, de l'ensenyança, de les arts, de la llar?».

L'exposició fotogràfica de Foment romandrà oberta fins a la primera setmana d'abril. Els visitants identificaran les fotos allí exposades amb aquelles que guardaven els nostres pares en aquelles caixes metàl·liques del Cola-Cao o del codonyat El membrillo del Divino Pastor, que es fabricava a Puente Genil i que, de tant en tant, en obrir-les, omplien el ulls de les imatges de les persones estimades, les quals en anar-se'n deixaren buits inabastables i la nostra ment curullada de records inesborrables.

Jo he trobat esta fotografia de ma mare dins d'una d'eixes caixes de Cola-Cao, de color verd, la qual conserve plena d'eixes fotos, com un tresor inestimable.