e l plenari de l'Ajuntament va aprovar, dijous, la plantilla de personal per a 2019, sense cap vot en contra i després d'una negociació on totes les forces sindicals van donar suport a la proposta (vull agrair-los, a ells i als empleats públics, el diàleg permanent). Pot semblar un document de tràmit, sense ànima. Però en eixa negociació, amb eixa votació, la corporació, i el Govern al capdavant, estàvem certificant alguna cosa més. La primera, la cronologia dels quatre anys d'administració de la casa, que ha volgut estar un mirall de la gestió de la ciutat i l'aparador principal dels valors d'un executiu que va dir -que vàrem dir- que anava a arreglar-ho: han estat un desafiament constant als profetes del desastre, esdevinguts provadament un desastre com a profetes. No ens donaven primer més enllà de sis mesos; després, vaticinaven que els problemes serien més grans que la nostra capacitat de resolució; acabaren per dir que potser no en seríem capaços. Però amb la tercera plantilla podem dir que l'administració està en ordre, i eixe, tenir casa convertida en el mirall del que ha de ser la gestió de la ciutat, és el primer pas per certificar que, com vàrem dir, l'Ajuntament no podia ser un problema, Gandia tenia solució i que el fracàs d'una opció política, el PP, no anava a ser de cap de les maneres el fracàs col·lectiu d'una ciutat tan bella i tan inconformista («així rellueixen les teues obres»).

No sols ha estat la legislatura on qüestions com el cràter en què s'havia convertit Iniciatives Públiques de Gandia, o l'expedient irresoluble de les Escoletes Municipals infantils privatitzades han estat resoltes, sinó que el cos dels treballadors d'ambdós serveis s'ha incorporat al Capítol 1 de l'Ajuntament, tal i com prometérem, en condicions de seguretat jurídica, estabilitat laboral o drets garantits. La nostra Plantilla ha superat amb èxit les pírriques taxes de reposició dels efectius i les baixes, a comptagotes, dels treballadors públics que han anat jubilant-se estos anys. I malgrat els entrebancs i els vaticinis, és una Plantilla més forta i més preparada. No sols perquè integra el cos dels dos serveis abans mencionats, sense cap conflicte laboral o cap comportament reprotxable d'una administració amb valors, sinó perquè, amb menys recursos que mai, fa més que quasi sempre. Dóna estabilitat laboral, garanteix la promoció interna, assegura el desenvolupament de la carrera professional i l'encara per a elaborar un Pla d'Ordenació de Recursos Humans que complete la tasca, i que organitze i planifique, més enllà del curt termini, quins perfils necessiten els departaments de l'Ajuntament. Tant com dir de quina manera preparem l'administració per als reptes de la ciutat d'una manera òptima: sense recursos suficients dins de casa, no podrà estar possible solventar els problemes enllà de les parets de l'Ajuntament.

La Plantilla culmina la legislatura amb més processos selectius, més borses de treball i major posada en valor dels principis de mèrit, capacitat, igualtat o pública concurrència. L'últim, sense anar més lluny, una oposició expansiva de 47 noves places d'agent de Policia Local, que s'anticipe al problema de la jubilació anticipada. Hem passat de trobar treballadors pels corredors que no sabíem què feien, ni quins mèrits tenien (o sí els sabíem) a una Plantilla que traça el camí per revertir les pírriques taxes d'oposició que ens han buidat els corredors, i poder proveir noves places que incorporen tot el talent de les noves fornades de generacions, i tota la capacitat al servei de prioritats noves. Tan noves com les realitats que han canviat els temps. I això ens dóna seguretat i certesa, justament el que estem obligats a proporcionar els representants públics.

No és la qüestió dels recursos humans una tasca fàcil, però l'hem abordada amb determinació, amb valors i, tornant a l'inici, sobretot amb ànima. Organitzar els recursos quan no abunden sobrepassa l'àmbit tècnic i desborda una qüestió objectiva. Per això la manera com hem tractat els recursos humans de la casa és la forma com hem imprès a la ciutat la gestió que l'ha duta de l'emergència extrema a poder obrir la seua millor etapa; de l'escassetat -excepte per als del mateix carnet„a les oportunitats; i de la incertesa a l'esperança. Transitar per eixe camí té decisions complicades, suposa prioritzar, i elegir-ne primer entre els valors que fan que tots guanyem, i no uns pocs, i també hores de dedicació que sols en la culminació del resultat oferixen perspectiva. Nosaltres, fa quatre anys, triàrem ser valents, i el resultat és ordre, però sobretot avanç. Amb una administració preparada, també -i sobretot„podem dir que Gandia pot abordar els reptes del present amb l'empenta de la força col·lectiva, el tarannà dels seus ciutadans i la constància dels qui, en el moment més complicat, afegírem determinació a la valentia. Així hem entès la gestió dins per eixamplar, fora, la mirada. Està per obrir la millor etapa d'esta ciutat. Ja l'hem feta, junts. Si, com en el poema de Martí i Pol, públicament ens compromet la vida, la promesa renovada de la democràcia ha estat plena de compromisos ferms que de la paraula han passat als fets. No d'altra manera entenem un present que ens reclama amb fam de futur.