Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

DECIDIR EL FUTUR

DECIDIR EL FUTUR

DECIDIR EL FUTUR

Diumenge passat, dia de la Pasqua de la Resurrecció, vaig escoltar, per la ràdio, la benedicció «urbi et orbi» que va impartir el papa Francesc des de Roma. Després de recordar les víctimes dels atemptats terroristes perpetrats en els temples catòlics i en els hotels de Sri Lanka feu un discurs, les paraules del qual a mi em varen commocionar. Fou un discurs de denúncia i de súplica. De denúncia de les situacions inhumanes i immorals en alguns països, i de súplica als responsables polítics, nacionals i globals, perquè aportaren solucions.

Francesc va recordar el sofriment del poble sirià, i la duració del conflicte que pot fer-nos caure en la indiferència, insistint que caldria ja una solució política perquè pogueren retornar les persones desplaçades i els refugiats. Va recordar la població del Iemen que pateix la fam i la guerra. La de Líbia, on les darreres setmanes, de nou, persones indefenses estan morint i moltes famílies estan sent obligades a abandonar les seues llars, i comminà les parts implicades a elegir el diàleg en lloc de l'opressió. Igual ho va fer perquè els polítics trobaren un futur de pau i d'estabilitat en el llarg conflicte del poble palestí i israelià.

El papa recordà països africans que en estos moments travessen moments d'incertesa política: Burkina Faso, Mali, el Níger, Nigèria, el Camerun i el Sudan, i confiava que totes les reclamacions foren escoltades. Especial èmfasi va posar en Sudan del Sud, incitant que s'obrira una nova pàgina en la història del país, en la qual tots els actors polítics, socials i religiosos, es comprometeren activament pel be comú i la reconciliació de la nació.

Del nostre continent va recordar els habitants d'Ucraïna que continuen patint, i va encoratjar iniciatives humanitàries i aquelles que aconseguiren una pau duradora. D'Amèrica parlà de Nicaragua, demanant una solució pacífica i negociada en benefici de tots els nicaragüencs. Especial menció va fer de Veneçuela, dient «que el Senyor concedisca als qui tenen responsabilitats polítiques treballar per a acabar amb les injustícies socials, amb els abusos i amb la violència».

Paraules de denúncia i de súplica!

He mostrat interés esta setmana per visitar en la xarxa la situació política actual en cadascun d'estos països i, en general, darrere de dubtoses repúbliques democràtiques i de dirigents semipresidencialistes, tenen els països com el sant pare denuncia.

Nosaltres vivim en un país diferent, la columna del qual és la democràcia, la qual suposa l'exercici del govern de la majoria, i per a conéixer la voluntat d'un poble este la mostra amb les eleccions. Hui és el dia al nostre país, a la nostra Comunitat. Des d'estes línies no es poden expressar en esta jornada cap tipus de fília o fòbia, però si que he volgut recordar tot el treball que hi ha darrere de la potestat de poder votar.

Quan el president del govern, Pedro Sánchez, convocà eleccions generals per a hui i, dies després, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, convocà les autonòmiques aprofitant el dia, es posà en marxa d'immediat la maquinària electoral. Ho va fer la Junta Electoral de la Zona de Gandia, la qual arreplega un territori més ample que el de la mateixa comarca de la Safor. Aquesta Junta delega en els diferents ajuntaments perquè ells organitzen i facen possible les eleccions.

La primera acció que va fer el nostre ajuntament va ser controlar les xifres actuals del cens electoral, comparant-les amb les del cens qui hi va haver en les eleccions generals del 2015. Amb l'augment registrat i el fet que en estes eleccions hi haurà 3 urnes (Congrés dels Diputats, Senat i Corts Valencianes) s'ha decidit que en cada una de les meses voten entre 500 i 600 electors, per la qual cosa, per a redistribuir la població, s'ha decidit que hi haja 11 meses més que en aquells comicis, 88 meses en total. Mantenint les 40 seus on els gandians votem habitualment. En total 88 meses. Per sorteig, a través de l'ordinador, van ser triats, entre els electors de les diferents meses, que tenien entre 18 i 65 anys, els 88 presidents, i altres tants vocals primers i vocals segons. També els seus corresponents substituts. Els presidents han de tenir el nivell educatiu de batxillerat o de la formació professional de segon grau, i els vocals el títol de graduat escolar o equivalent. En cadascuna de les seus hi ha un funcionari municipal assignat, representant de l'administració, el qual a les huit del matí hi estarà present per a la comprovació del material electoral, la comprovació de les condicions del local i la recepció de les credencials dels interventors. A les 8.30 es confeccionarà l'acta de constitució de la mesa electoral amb els presidents i vocals elegits o amb les seus substituts per causa justificada. El funcionari estarà en tot moment connectat via telefonia per si es necessitara la seua actuació i tornarà a les 14 i a les 18 hores per al control de la participació ciutadana. També ho farà a les 20 hores per al treball de l'escrutini dels vots i comunicació dels resultats a les seus electorals centrals nacionals i autonòmiques.

Totes estes seus, siguen públiques o no, estan custodiades per la Policia Nacional, la qual vetlarà, allí, per ordre públic i per la seguretat dels presidents i dels vocals. La Policia Local ho farà per tota la ciutat.

Els electors podran votar presentant la seu documentació. Davant de la incidència de la no aparició d'un votant en les llistes electorals, estarà oberta l'oficina del padró municipal per a poder corregir l'error i emetre la certificació pertinent. A les 20 hores es tancaran les portes dels col·legis electorals, però encara podran votar tos els que estiguen dins. Finalment s'escrutaran els vots per correu i votaran els membres de la mesa. I començarà l'escrutini final dels vots.

El president, amb les actes emplenades, es dirigirà al Jutjat, on les dipositarà per si de cas hi haguera algun tipus de reclamació posterior. I el funcionari municipal lliurarà a través de les tauletes, via xarxa, els resultats finals a les seus centrals electorals. I haurà acabat la jornada electoral.

Durant tot el dia de hui vosté és lliure de votar o no. Vosté mana del seu vot i, amb ell, vosté pot decidir el futur.

Comiat

Este és l'últim article d'esta temporada. Per al meu acomiadament d'enguany empre les paraules de sempre: Gràcies per la seua atenció setmanal. Per a mi ha sigut un honor escriure, una temporada més, en este centenari diari. Desitjaria poder tornar-ho a fer. Mentrestant, seguirà la vida i jo, confie, continuaré, com deia García Márquez, vivint per a contar-la!

Compartir el artículo

stats