l a candidatura de Simat Unida, afavorida per EUPV, constitueix un fet singular a la Safor. Amb la seua presentació en solitari, obtenint més d'un 33% dels vots i 4 regidors, representa una excepció, una illa a la comarca, on en la majoria de pobles esta candidatura no existeix, està camuflada en diverses confluències o, a tot estirar, ha obtingut només un regidor.

Han passat molts anys des que el 2003, davant el fet que per primera vegada Esquerra Unida no presentara candidatura municipal, un heterogeni i multicolor grup de persones van alçar els postulats de l'esquerra sota la denominació d'Associació Ciutadana Arc Iris, amb una doble finalitat: evitar un Pla General que ens portava al desastre en incloure un camp de golf i una macro urbanització de centenars de xalets i, alhora, donar veu a una ciutadania que quedava òrfena de representació.

En pocs anys, Esquerra Unida de Simat ha efectuat la travessia del desert, passant de no presentar llistes a ser la força d'esquerres més votada i ostentar l'Alcaldia en 2015 i, molt probablement, també ara en 2019. Hi ha algun misteri? Com s'explica això?

D'una banda, la incorporació de gent nova, molt jove, amb molta il·lusió, allunyada de tèrbols interessos (especulació, càrrecs, sous...), aportant-hi el millor de la joventut: idees noves, intencions sanes i energies renovades.

D'altra banda, l'actual alcalde, Víctor Mansanet, amb un comportament senzill i natural que resulta insòlit en una classe política acostumada a l'artificial, acostumada al «ací mane jo i a qui no li agrade, que se'n vaja». Una senzillesa que li porta a ser acceptat i poder treballar amb la resta de partits del govern local (PSOE i Compromís) i una naturalitat que implica fer el que d'un s'espera que faça, molestant el menys possible, sense buscar excuses ni sobreactuacions. Comportar-se tal com un és, sense canviar el vestit segons amb qui estiga, interpretant sempre el mateix paper.

Eixe és el secret que una candidatura, quasi desapareguda a la Safor, haja obtingut tan extraordinari resultat a Simat. Una candidatura convertida en l'Astèrix del territori gal.

La ciutadania ha apreciat la coherència i rectitud en el mar de bandades i incongruències en què s'ha convertit la política. I, com a exemple, el referèndum sobre els actes taurins. Malgrat la postura contrària a la celebració d'estos actes, es va decidir donar la veu a la ciutadania perquè s'expressara. I vaja si es va expressar, amb un contundent resultat a favor de la seua celebració, que ha sigut respectat.

Un candidatura que ha intentat fer tot el que va prometre, amb especial èmfasi en la política cultural, els joves i els plans d'ocupació. Una candidatura sense interessos urbanístics que tant mal han fet a la credibilitat. Una candidatura respectuosa amb el Codi Ètic del mateix Ajuntament i que no tota la corporació es va comprometre a complir en el seu dia.

Un alcalde que sempre ha tingut la porta oberta a tota la ciutadania, sense distincions entre persones de dretes, centre o esquerres. Un alcalde amb contradiccions, com tothom tenim, però unes contradiccions que han sigut les mateixes com a persona que com a polític.

L'objectiu: intentar que això de «casa del poble», siga una realitat i no un lema. Comportar-se com un ésser humà i mirar per totes i tots, i no com un polític que sols mira pel partit. Perquè éssers humans som tota la vida, però la política és un lloc de pas, una ocupació temporal que no hauria de canviar la forma de ser i actuar, cosa que, desgraciadament, és el normal.

Allò que alguns s'atreveixen a titllar de misteri és simplement el fet de no enganyar a ningú, de no creure's estar per damunt dels altres, de buscar la coherència i la naturalitat per a trobar un buit al marge de tant soroll, de tanta mentida, de tanta quina, de tanta enveja, de tant afany de protagonisme.

Tan fàcil que és, i ja veuen, a qualsevol cosa ben feta, li diuen efecte. I a qualsevol cosa que no s'entén, li diuen misteri.