Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Investigació

Últimes novetats sobre el bandolerisme valencià

Manel Arcos posa fi a un misteri i revela que Micalet Mas va acabar amb la vida de Camil Seguí, mític roder de Gaianes - L'investigador inicia a Palma de Gandia el projecte "Mitja dotzena d'històries de roders"

Últimes novetats sobre el bandolerisme valencià

L'investigador d'Oliva Manel Arcos, una de les veus més autoritzades sobre la qüestió del bandolerisme valencià, ha iniciat un nou projecte en el si d'Edicions del Sud, l'editorial que ell mateix dirigix, consistent en la recuperació de la memòria d'aquells personatges que, en algun cas, van arribar a ser figures mítiques i temudes. El projecte porta per nom Mitja dotzena d'històries de roders, i Arcos el va oferir per primera vegada el dijous 8 d'agost en un acte celebrat al frontó de Palma de Gandia, en el marc de la Setmana Cultural organitzada per l'ajuntament.

Segons explica Arcos, Mitja dotzena d'històries de roders naix amb l'objectiu «d'acostar el fenomen del bandolerisme valencià del segle XIX a tots els racons i fer que el màxim nombre de gent tinga una idea bàsica sobre el tema», donat que, en part gràcies a les seues investigacions, en els últims anys s'ha disparat l'interés de molts valencians per les històries dels roders i els bandolers. Arcos és autor de llibres on relata la vida, i en molts casos la mort, de molts d'aquells personatges.

Amb questa proposta, l'escriptor d'Oliva diu que vol difondre, «d'una manera amena, fresca i distesa», el que considera que són «els sis episodis de bandolerisme més extraordinaris que van ocórrer en terres valencianes» al llarg del segle XIX.

Arcos emprén aquesta aventura després de quinze anys d'estudiar el fenomen i de publicar, des de 2009, una dotzena de treballs sobre el món dels roders, el més recent dels quals, Micalet Mas de la Llosa de Ranes, va ser presentat el passat abril.

En Mitja dotzena d'històries de roders, l'investigador conta tres robatoris, dos assassinats i un enfrontament armat entre bandolers i forces de l'ordre públic. El primer dels casos és l'assalt que Onofre Navarro i la seua colla van perpetrar a Benilloba (el Comtat), a casa dels Mira, a l'octubre de 1815. Arcos assegura que «es tracta del robatori més violent de tots els que es van produir en territori valencià durant el segle XIX».

El segon dels successos va passar al carrer del Mig de Canals (la Costera). Fou el tiroteig entaulat, a finals de gener de 1828 entre el Gat de Carlet i tres dels seus companys i més de dos-cents efectius policials, «el més dantesc i acarnissat de tots els xocs armats que es van donar en el vuit-cents», indica l'escriptor.

En Mitja dotzena d'històries de roders, Arcos també narra el fet de la plaça Major de Llíria (el Camp de Túria) ocorregut al novembre de 1870, quan els Blaus de Riba-roja abatien al sacerdot Salvador Esteve al costat de l'Església de l'Assumpció. «Aquella va ser la primera i única vegada que els bandolers van agredir mortalment el rector d'un poble.

Una altra figura «respectada i intocable» pels roders era la dels jutges, però hi hagué una excepció. Va ser al carrer de Montcada de Xàtiva (la Costera) a l'estiu de 1872 quan un pistoler abatia el jutge Antoni Conejos Lluch. Un homicidi que part de la premsa de l'època va atribuir a Camil Seguí, de Gaianes. El cadàver de Seguí va aparéixer, en estranyes circumstàncies, temps després. Fins ara no se sabia qui era l'autor d'aquell crim, però, gràcies a les últimes investigacions, Arcos revela ara que «tot apunta a que Micalet Mas va ser qui va acabar amb la vida de Camil Seguí».

Seguí era germà de dos dels participants en el famós atracament a la sucursal del Banc d'Espanya a València, el primer robatori d'envergadura patit per una entitat financera en la història d'Espanya. Els fets es van produir a l'abril de 1871 i en ells van estar implicats els germans major i menut de Camil Seguí, Torregrossa de Piles i el Xic de l'Alqueria de la Comtessa, entre altres.

El sisé i últim dels episodis que Arcos acaba de documentar és el cèlebre robatori de Benimassot (el Comtat), un dels més importants dels que van passar al segle XIX. Aquest cas va succeir el darrer diumenge de febrer de 1874, en temps de la Primera República, quan una quadrilla de roders, comandada pel Josep de la Tona de Pedreguer, va irrompre en aquell petit municipi per a assaltar a les nou famílies més riques del lloc després de tancar i retindre tot el veïnat dins de l'església.

Aquestes novetats van ser revelades per Arcos, per primera vegada, a Palma de Gandia (la Safor) davant d'un centenar de persones interessades pel que l'autor considera como «el passat més èpic dels valencians». La pròxima cita de l'escriptor d'Oliva serà el dissabte 5 d'octubre a l'Ateneu Cívic i Cultural de Bétera.

Compartir el artículo

stats