05 de noviembre de 2019
05.11.2019

criteris ambientals en l'adjudicació d'obra pública

04.11.2019 | 20:50
criteris ambientals en l'adjudicació d'obra pública

r evisant els concursos de l'administració per adjudicar obres, podem trobar un canvi important des de fa uns anys. La introducció d'aspectes a valorar que van més enllà de la idoneïtat econòmica o tècnica. La reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic, incorporant clàusules socials, laborals i mediambientals i, potser, també la influència de les idees de Christian Felber, han fet que el gestor públic ja no entenga l'obra a contractar com un fet aïllat del món, sinó com a part d'una gestió regida per una ètica.

En primer lloc destacaríem l'existència de criteris de caràcter social i laboral. Trobem plecs de condicions que puntuen més a les empreses amb major nombre de treballadors minusvàlids o a aquelles que disposen d'un pla d'igualtat. Aspectes impensables fa anys en un plec per adjudicar la construcció d'un edifici o un clavegueram. La coherència amb directrius europees sobre economia sostenible per part dels nostres legisladors i governants sempre és ben rebuda. Altra cosa és que, si estos criteris no s'apliquen amb trellat i, precisament per això, la xicoteta i mitjana empresa local puga quedar tirada en la cuneta.

La segona cosa que destacaríem és l'absència total de criteris ambientals. A diferència del pla d'igualtat, la certificació ISO14000 o EMAS de Sistema de Gestió Ambiental no compta ni com a criteri per desempatar, per exemple. Seguim comparant i trobem que la implicació en el canvi cap a una economia circular no apareix enlloc. Res referent a estalvi, reutilització, valorització de residus, energia o recursos compta. No ens cansem de recordar que a Espanya portem més de 10 anys de treball legislatiu (RD 105/2008 ), normativa tècnica resultat del treball -entre d'altres- del CEDEX, Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas del Ministeri de Foment (PG3, PG4 i EHE) així com també, guies d'ús (Guía Española de Áridos Reciclados) facilitant i instant a la incorporació dels àrids reciclats a les obres. Fins i tot altres autonomies fa anys que ja han ampliat els usos possibles amb normativa pròpia. De la gestió dels residus en obres públiques no cal parlar: tot a l'abocador. El sentit comú, la coherència amb els discuross que es fan a la ciutadania a favor del reciclatge i les recomanacions del Pla Integral de Residus obligarien a separar els inerts en tota obra pública i dur-los a valorització. Res d'abocadors.

Recordem que la modificació de la Llei de Contractació del Sector Públic al·ludida adés es basa precisament en el document «Estratègia Europa 2020» que pivota en el principi d'un creixement sostenible amb la indicació clara d'una millor gestió dels recursos.

El balanç del bé comú mesura la solidaritat humana, la qualitat democràtica i també la sostenibilitat ecològica, partint de la consideració que els recursos són limitats. No hi ha balanç positiu si seguim pel camí de l'economia linial (obtenir matèria prima primària, usar, tirar residu) i no canviem al model d'economia circular (matèria prima secundària, usar i transformar residu).

És hora de demanar a les nostres administracions criteris ambientals en els procediments de contractacions i en tota l'execució de les obres públiques.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook