10 de noviembre de 2019
10.11.2019

foment d'aic de gandia. el cor de la ciutat

09.11.2019 | 20:36

la Societat de Foment d'Agricultura, Indústria i Comerç de Gandia complirà prompte cent anys. Felipe G. Perles, en el seu llibre Historia gráfica de Gandia, relata que l'entitat es va gestar el 1922, es va constituir el març de 1923 i que el 4 d'abril es va celebrar la primera Junta General, d'on va eixir la primera Junta Directiva presidida pe r Diego Morell Adrover. La nova societat tenia com a objectius principals: «Contribuir a que las clases agrícolas, industriales y mercantiles alcancen el mayor grado posible de engrandecimiento, progreso y cultura. Y para cumplir tan elevada misión procurará la defensa constante y decidida de los intereses de las clases asociadas, su instrucción y cultura con amplia e insistente de difusión de los conocimientos relativos a materias de carácter agrícola, industrial y mercantil mediante conferencias y clases educativas, al objeto de estimular a los socios al estudio y complemento de su preparación técnica y recreo lícito».

Un dels primers acords de la nova Junta Directiva va ser emetre obligacions per una quantitat de 80.000 pessetes per a poder adquirir el local social i adaptar-lo als fins declarats. Per 71.500 pessetes es va comprar la magnífica casa amb jardí de Moran Roda, patrici gandià d'origen irlandés, la qual havia sigut heretada pel seu fillastre, José Rausell (qui va ser alcalde de Gandia) i que estava situada al carrer de la Vilanova del Trapig, hui Sant Francesc de Borja.

La Societat comença a caminar amb energia i posà els ulls en tres elements, considerats, aleshores, d'importància vital per a la ciutat i la comarca: millorar els mitjans de transport i aconseguir la transformació de la via estreta del ferrocarril en via ampla, millorar el sistema de reg per als camps de cultiu i que el pantà de l'Orxa fora una realitat i millorar el tractament de les mercaderies i del seu regim aranzelari. Foment demanà la creació de centres educatius i, també, d'un institut d'ensenyament secundari. Els socis saberen moure's per les altes instancies regionals i nacionals i prompte Foment guanya prestigi i reconeixement. La societat no parava: xerrades, conferencies multitemàtiques, classes d'idiomes i actes culturals recreatius per als socis.

Foment fou durant els primer anys una societat clarament elitista que pertanyia a la classe benestant. Es sostenia per les quotes d'entrada i mensuals, i amb emissions d'obligacions. Un crèdit hipotecari finançà l'esplèndid saló per a reunions, tertúlies, festes i d'altres actes socials per als membres i familiars. Als inicials fundadors procedents de l'agricultura, del comerç i de la industria, prompte s'hi afegirien metges, enginyers, farmacèutics, mestres, funcionaris i empleats d'alta categoria: «Gente con cultura i educación para relacionarse entre sí y gozar de los Servicios que daba Fomento», escrivia José M. Ángel en el llibre que sobre la Societat va publicar el 2005. Quatre anys després de la seua fundació, Foment tenia 1.025 socis.

La guerra incivil espanyola fou un trencament vital per a l'entitat. L'edifici de Foment fou intervingut per Esquerra Republicana el 1936, habitat per una unitat de l'exèrcit durant la contesa i cedit, acabada esta, a la Falange Tradicionalista i de las JONS, que l'ocupà, en part, durant varis anys de la postguerra. En eixe interval de temps bèl·lic va desaparéixer la major part de la documentació social i alguns llibres d'actes.

El 1939 la societat i l'edifici era un erm de continent i de contingut, i fins als anys cinquanta la recuperació social fou lenta i pràcticament dedicada a l'àrea recreativa. La situació econòmica era roïna. Els anys cinquanta es cedien els salons per a celebració d'actes de les germandats, dels clubs esportius o les falles. I s'aconseguí una autorització verbal perquè es muntara una taula de joc de bacarà, aleshores prohibida oficialment, perquè els guanys en permeteren el sosteniment. En esta època jo soc un xiquet i guarde alguna fotografia en el jardí de Foment amb el meu iaio Paco Paloma, que n'era soci.

En els seixanta de la meua adolescència Foment és eixe lloc on sols entraven els rics i en què es jugava molt a cartes, tot i que, puntualment, hi podies accedir, com passava la nit del ball de Falles, si anaves vestit de faller. També hi havia un cert aperturisme al públic no soci i recorde assistir a alguna representació teatral al bell mig del saló principal promoguda per l'Ateneu Juvenil. Jo hem faig soci de Foment a novembre de 1975, per a poder celebrar el convit de la meua boda allí. Professionalment, en els anys huitanta i noranta he emprat els salons de Foment per a fer conferències i per a organitzar congressos de la meua especialitat mèdica. Socialment he gastat poc l'entitat i hem va decebre molt la invasió que suposà el bingo i conéixer, després, que no s'aprofitaren els guanys en el futur de la Societat.

Des de fa tres anys en sóc el vicepresident de l'Àrea de Cultura. De la mà del president, Joaquín Bernabeu, s'ha aprofitat bé el fet que Gandia fora declarada la primera capital cultural de la Comunitat Valenciana per a impulsar projectes de ciutat des de Foment. El dia a dia m'ha permés conéixer el poder de l'entitat i la frenètica activitat i ús de les instal·lacions. És la seu de FAES, la Federació d'Associacions Empresarials de la Safor (3.000 empreses associades) i diferents entitats hi estan associades: la CEV, la Confederació Empresarial Valenciana manté un despatx propi; el CES, Cercle d'Economia de la Safor; el NWS4, Networking Safor; l'AFS, la Societat Fotogràfica de la Safor; l'AISMAR MLS, l'Associació d'Immobiliaris de la Safor i de la Marina Alta; la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa, la Federació de Falles. Junta Local Fallera de Gandia. S'organitzen, mensualment, tot tipus de cursos, tallers, conferencies, simposis sobre tot tipus d'activitats empresarials i comercials; es fan exposicions, concerts, representacions, reunions de tot tipus d'organitzacions socials, artístiques i culturals. Una relació directa, mitjançant un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Gandia, facilita tot tipus de relacions bilaterals i d'utilització de sales per part de tot tipus de col·lectius ciutadans. Sobre l'edifici, centenari, es fan constants accions de manteniment: la magnífica restauració i il·luminació de la façana, amb l'ajuda municipal i, ara mateix, la rehabilitació integral de l'entrada.

I així com el cor impulsa la sang que dóna la vida a tot el cos humà, Foment impulsa activitats a tota la xarxa social, cultural, empresarial i política de la vila. La Societat de Foment d'AIC de Gandia, el cor de la ciutat!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook