f acilitar el desplaçament al lloc de treball d'una forma sostenible, sense generar consum de petroli i afavorint la salut i la economia del treballador i de la treballadora, a més a més d'afavorir mecanismes que lluiten contra el canvi climàtic, és un objectiu d'un govern progressista que creu en la intervenció de l'administració en l'economia.
Però aquesta intervenció també facilita la millora de l'economia, no únicament domèstica, sinó també de la economia del conjunt. I això és el que ha passat i continua passant al Polígon Alcodar. Però passa, desgraciadament, des de fa poc, des de que fa 5 anys un govern de l'esquerra alternativa, intervencionista, és clar, va tornar al govern local i per primera vegada al de la Generalitat. Perquè des de la seua creació, a aquell Polígon, a les zones comunes, als accessos, als vials, a la xarxa de drenatge, de jardineria, de senyalització... no s'havia invertit pràcticament cap gallet, ni públic, ni privat. 25 anys de governs del PP i ni un cèntim d'inversió en els polígons, els centres d'economia del País Valencià. Aquesta era i és la seua disciplina, el lliure mercat... «ja invertirà, la pròpia economia». I esperant van passar 25 anys.
Ningú negarà que el sentit polític i econòmic del polígon Alcodar, va ser tot un encert. Aquell centre logístic era necessari. Ara bé, el seu disseny, al meu parer, va ser erroni des del punt de vista arquitectònic i territorial. Pensat just sota del nostre castell, sobre un grapat d'ullals, sobre la marjal i convertit en un lleig aparador d'entrada de la ciutat. Però, per què era un mal projecte urbanístic? Doncs perquè no respectava cap dels paràmetres de l'urbanisme generador d'economia. Era i encara és senzillament una pista d'aterratge i un conjunt de naus densificades al màxim per aprofitar cada pam urbanitzable (el que jo dic irònicament «a la valenciana»).
Què és un urbanisme generador d'economia? Doncs un espai productiu inundat de verd, que compensa amb zones verdes, en part, el seu consum d'energia. Un urbanisme verd, per descomptat, és molt més productiu, doncs parteix de la confortabilitat i millora l'atracció del comprador i de la usuària.
Però Alcodar està canviant. Ja van milions d'euros gastats en els dos polígons de Gandia des de fa 5 anys. Diners públics, de la Generalitat, del Ministeri i de l'Ajuntament. Tot això per voluntat política. Per intervencionisme d'una administració d'esquerres en l'economia. Amb eixos milions s'han millorat d'una forma espectacular els accessos, el clavegueram i els problemes d'inundabilitat, la senyalització, la jardineria, les vies peatonals, la imatge del conjunt... i l'accessibilitat sostenible.
No puc entendre les crítiques cap al que és un exemplar carril bici que s'ha construït per arribar fins al final del polígon. I ho fa, evidentment per la seua via principal, sense cap marginalitat. O és que quan un va a peu a treballar va fent voltetes turístiques? Qui va a peu o en bici, està fent un esforç físic que ens beneficia a totes. Qui va en cotxe només mou el peuet. Per tant, qui ha de fer les voltetes per arribar al treball és el cotxe. Alguns dels empresaris ja mostraren malestar per aquest carril bici. Aquells malestars els vaig respondre amb la mateixa contundència que avui. Vam atendre la gran majoria de les seues demandes, però no les crítiques cap a aquell espai de comunicació saludable que era el carril bici. Un espai que perfecciona encara més la seua oferta econòmica. Només en que pase un ciclista cada 10 minuts, (20.000 desplaçaments a l'any), ja es demostra un èxit. Tots aquests desplaçaments ja no es faran en vehicle motoritzat. I això només és una part del benefici perquè és, clarament, una acció d'urbanisme verd que millora la imatge de la nostra pista d'aterratge. He compartit amb usuaris i treballadores que l'utilitzen cada dia, però, senyors del PP, hi ha que baixar del cotxe per veure'ls. A més de tot això, aquesta acció ha pacificat el trànsit. Els camions han d'anar amb més ull, clar que sí.
I em consta que no totes les empreses del polígon pensen així. Pel camí desgraciadament, a petició d'alguns empresaris, quedaren arbres i bardisses... una llàstima, perquè vam perdre una oportunitat per transformar del tot la pista d'aterratge. L'hem millorada molt i la pista ara va assemblant-se a un polígon modern europeu, però fins que no s'inunde del tot de verd, al nostre Alcodar li faltarà recorregut.
Un govern ha d'escoltar i de recollir propostes i crítiques, però ha d'actuar mirant pel bé comú i no pels interessos particulars. El carril bici és una millora estratègica des del punt de vista econòmic, ambiental i urbanístic. és a dir, una millora pel bé comú. Respondre a l'emergència climàtica és això. Queda molt bé fer publicitats sostenibles i verdes, però no serveixen de res si no executem accions com el carril bici d'Alcodar.
