en aquests dies, a Oliva, hem vist com un element únic del nostre patrimoni cultural escapava de la piconadora. Una trilladora «Ajuria» de la primera meitat del segle passat.
Una sort que no tindrà un edifici -l'hostal de Blai, del Tardà, o dels Coloms- que ja porta més de cent anys alçat a la cruïlla entre el camí del Pla (la marjal on es conreava arròs), i la carretera de llambordes que substituïa el camí vell de Dénia, i que ara és la causa de la seua desaparició.
Una enderroc provocat per la incúria, per una manca de sensibilitat que portarà a la desaparició d'aquest element del patrimoni etnològic d'Oliva.
Gràcies, però, a gent sensible no es perdrà tot. Gràcies a Federico, el Blanco, de Llocnou; a Pep Gimeno, Botifarra, de Xàtiva; a Albert Costa i tot l'equip del Museu d'Etnologia Valencià; a Fernando Salort, d'Oliva, que han ajudat a salvar, no només la trilladora, sinó tot un bon grapat de béns materials, mobles, estris, eines, atuells... que formaven part d'un hostal de carreters del segle XIX, i d'un món agrícola i arrosser. Lones d'entoldar, trestelladors, pedres d'abeurar animals, trompellots (ai!, trompellots!), veles de carros, gerres... i tantes i tantes coses que, no només haurien emplenat un museu, sinó que eren tot un museu de la vida olivana. Edifici i contingut. Tants i tants objectes -i mots- que, gràcies a aquests amics, escapen del mant de l'oblit.
Moltes gràcies per donar una segona oportunitat a tota aquesta col·lecció de tresors que van sobreviure a riuades del Gallinera, però no han trobat recolzament municipal contra el progrés de l'asfalt, del pol. Gràcies perquè, entre tots vosaltres, doneu una segona vida a tots aquests elements que no han sabut ser profetes en la seua terra. Ai! Oliva té mare!
Us agraïsc, agraïm, de tot cor, que hàgeu col·laborat a salvar una bona part del llegat de la meua família. Un llegat que també és part de la història del nostre poble; i ja va dir el poeta, que no s'és res si no s'és poble.
L'actual govern municipal és probable que s'haja d'encarregar de posar la veta inaugural d'aquesta taca de pol que, diran, era llargament desitjada pel poble d'Oliva, i que obre una porta al futur amb la millora de les comunicacions.
Però, no diran que també significa l'enderroc d'aquest edifici centenari, que hauria pogut ser un museu municipal. Un edifici, i uns arbres, monumentals, que podrien haver-se conservat. Senyors alcaldes d'Oliva: traure la carretera d'Oliva i l'hostal no eren incompatibles. Amb una simple modificació del trajecte de la nova carretera, s'hi hauria pogut fer una casa museu.
Aquesta incúria, i enconament, ha sigut heretada de govern municipal en govern municipal. Recorde que, ja en alguns dels primers mítings de l'actual règim polític, es parlava de la necessitat, la conveniència, de construir una carreta més ampla que comportaria l'enderroc de l'hostal del Tardà. Ara hem hagut de fer mans i mànegues perquè tot no es perda, a través de donacions diverses.
La reacció del govern municipal actual ha sigut de demanar-nos explicacions sobre la donació de la trilladora... Ara? Quina manca de tacte! I més encara, venint d'una gent que diu que no en sabia res; però sí que va saber, en el seu moment, demanar la trilladora per fer-ne espectacle maser en el moros i cristians d'Oliva.
És per això que s'ha hagut d'esperar que gent amb sensibilitat vinguera per salvar-nos els mots, i les coses.
En nom de la meua família, dels constructors de l'hostal, dels seus descendents, dels qui se'n van encarregar, de qui hi va treballar, de tots els qui hi van aportar el seu granet d'arena en aquesta llarga història, que l'asfalt ofegarà, vull agrair als qui han vingut per salvar tot allò que ha estat possible de salvar.
