quan encara tinc en els ulls les disfresses impactants de la nit de Halloween, quan encara no han tret dels aparadors comercials els reclams del Black Friday, estem, tots, a punt de ser envaïts per la parafernàlia del Pare Noel. Invents que de fora venen, que han arribat per a quedar-se i que confiem que no ens traguen de casa... del tot!
La nit de Halloween (contracció de la frase «all hallow's eve», la qual significa «vespra de Tots Sants»), és la vigília provinent de la festa pagana de Samhain, d'origen celta, en la qual se celebraven el final de les collites i la festa dels morts que donava així inici al seu any nou. Es deia que en eixa nit els esperits dels morts tornaven per visitar les seues antigues llars, per la qual cosa calia deixar menjar per a mantenir els visitants satisfets. Hi havia la tradició de buidar naps i encendre un ciri a l'interior per a representar els esperits. Els emigrants irlandesos dugueren la tradició als Estats Units, on el Samhain esdevingué Halloween i buidaven carabasses en compte de naps perquè eren més grans, més fàcils de buidar i feien més llum.
Vaig conèixer la festa de Halloween en la dècada dels setanta quan estudiava en la Facultat. En el meu curs hi havia un grup important de porto-riquenys i eixe dia ens penjaven a tots els companys (a les solapes de les bates blanques), escarapel·les de cartó que representaven les carabasses amb un somriure en la boca i, a més a més, omplien les aules amb carabasses buides amb el ciri encens dins, les quals em recordaven els fanalets que nosaltres fèiem de xiquets, a l'estiu, buidant la polpa roja dels melons d'Alger i dibuixant figures en la corfa verda que resplendien intensament pels ciris encesos a l'interior enmig de la foscor de la nit. Per als meus companys americans aquella festa era un comboi gran, però no ens van transmetre el seu significat, ni el de les carabasses, tan sols que allò tenia a veure amb coses de morts i de difunts.
En algunes pel·lícules americanes hem vist com xiquets disfressats en companya, o no, dels seus pares van de porta en porta del veïnat per a recollir llepolies. Ací, a Espanya, des de fa uns anys, la festa de Halloween s'ha imposat afavorida per una imponent pressió mediàtica i comercial. Els xiquets es disfressen de morts vivents i de cadàvers, per a fer por. La festa està forçament arrelada. Cada any més!
De la festa de Tots Sants en la infància recorde les visites, de bon matí, al cementeri, les paraules de ma mare explicant-me qui eren aquelles persones enterrades en els nínxols en els quals dipositàvem les flors. Del dia de difunts em queda la imatge de la missa a l'església del col·legi amb el celebrant amb casulla negra i encenser a les mans i el so d'aquell «Dies irae, dies illa» que cantaven amb veu lúgubre els rectors que em corprenia tant en aquell temps en el qual tot era pecat i si et mories així te n'anaves directament a l'infern.
El Black Friday («Divendres Negre», en traducció literal) és el dia posterior al d'Acció de Gràcies (thanksgiving Day), que és celebra als Estats Units el quart dijous de novembre i el dia en el qual sembla, ja per tot arreu del món, que la gent es torna boja comprant a tiri i baldiri. El fet de donar les gràcies dels americans pareix remuntar-se al que feien els primers colons europeus quan arribaren al Estats Units i aconseguiren les primeres collites després d'afrontar tot tipus d'inclemències i dificultats. El «Thanksgiving Day» és una festa en la qual, provinents de tot arreu, fonamentalment de la geografia americana, familiars i amics retornen a la llar estimada per a retrobar-se al voltant d'una taula en un sopar extraordinari en abundància i en tradició culinària. Totes estes persones desplaçades aprofitaven el cap de setmana per a fer les compres de Nadal, a tan sols un més vista, i el fet de l'abundància de compradors era explotat pel comerç per atraure'ls a les seues instal·lacions oferint rebaixes, algunes ben escandaloses. El que no està clarament admés és el perquè del nom «Black Friday» per a eixe dia. Hi ha diverses teories. Una de les primeres, hui totalment rebutjada, era que el nom li ve perquè eixe divendres els traficants d'esclaus negres els rebaixaven de preu per a la temporada d'hivern. Siga la que siga el cert és que eixe divendres les despeses per part dels compradors presencials o a traves d'Internet son multimilionàries a nivell global. Xifres que provoquen calfred. L'ona, nascuda als Estats Units, arribà fins tots els indrets del món. Ací a Espanya ho va fer a principis de la nostra dècada. N'hi ha qui diu que la va importar Apple el 2010 i, d'altres, que fou Media Markt el 2012. Hui el Black Friday el celebren tot tipus de comerços i ja no sols duren les rebaixes eixe dia, des de setmanes abans la publicitat ompli els espais de reclam. Estudis econòmics diuen que totes les vendes d'eixos dies estan en detriment comercial de les que es podrien fer pausadament en tota la temporada o en les temporades habituals de les rebaixes estacionals i que, al capdavall, no és tan rendible el comboi i la fartera consumista en uns pocs dies.
El Pare Noel és el producte final de la transformació de Sant Nicolau de Bari, la tradició de donar joguets als nens del qual es traslladà amb els emigrants holandesos quan fundaren la ciutat de Nova Amsterdam, després nomenada Nova York. El seu mite, Sinter Klaas, esdevingué fonéticament en Santa Claus, qui, més tard passà a Anglaterra i França on, ací, acabà fonent-se amb el Bonhomme Noël, l'origen del nom de Pare Noel, figura i símbol acceptat en la major part dels països del món.
El Pare Noel és una figura amable en els meus records adolescents i juvenils a traves de les pel·lícules de Hollywood. La figura de l'home gros, amb els cabells i barba blanca, amb aquella mena de pijama roig i el barret al cap, que portava els joguets als xiquets i els regals als majors per Nadal em movia a la tendresa. Nosaltres teníem els Reis Mags. Quan el Pare Noel arribà ací, hi havia un detall que a mi em copsava, els nostres regals els rebíem quasi la vespra de tornar al col·legi després de les vacances nadalenques, mentre els xiquets estrangers podíem jugar amb ells durant totes les vacances de Nadal. Però nostres Reis eren millor! Se'm va complicar la cosa quan els meus fills eren menuts i es va produir una enorme pressió comercial per a afavorir la figura i el significat del Pare Noel i fou, precisament, un dels arguments a favor, la possibilitat de gaudir dels regals durant major temps.
Jo vaig lluitar de debò per a mantenir la tradició dels Reis i, fins ben majors, els meus fills escrigueren la carta a ses majestats, anàrem a veure la cavalcada tots junts, tots els anys, i gaudiren, n'estic segur, de la màgia dels Reis Mags aquella nit.
Halloween, Black Friday i Pare Noel, és ben cert que de fora han vingut per a establir-se, però de la casa del meu cor, encara no han aconseguit traure'm!
