el dia 8 de gener de 1920 moria a Gandia l'escolapi pare Leandro Calvo Pascual. Nascut a Galve, Terol, en 1851, va residir a Gandia durant més de trenta anys, on va ser professor de matèries científiques en el col·legi de l'Escola Pia i un reconegut investigador. Va ser soterrat al cementeri vell de Gandia i, ja en 1950, traslladat al panteó dels Escolapis del cementeri municipal.
Els cent anys transcorreguts des de la seua mort poden ser una bona ocasió per a fer un balanç, encara que siga incomplet, de la seua petjada en el camp científic, sobretot en geologia, hidrografia i prehistòria.
En el pròleg de la seua Hidrografía subterranea (1908) va deixar constància de la posició científica que mantenia i defensava, sempre amb el seu estil directe i sincer: «En estudios de observación dependen mis convicciones de los datos que he podido adquirir y del modo peculiar que cada cual sabe interpretarlos; y así no quisiera que se diese a mis asertos otro alcance del que en cada caso merezcan según las razones que militen a su favor. Tras inopidados y nuevos considerandos, he cambiado algunes veces y en esta materia de opinión, y como no presumo de ser el exclusivo intérprete de la naturaleza, quiero y gusto de la discusión fundada en observaciones sobre el terreno y en estudios prácticos: la charla científica de puro gabinete la abomino».
La seua actitud de servici a la ciència va fer d'ell un valuós animador vocacional entre els seus alumnes de Batxillerat, a l'Escola Pia de Gandia. A tall d'exemple podem esmentar-ne dos de ben coneguts: Isidre Ballester Tormo i Gaietà Garcia Castelló. Ballester, de família originària de la Vall d'Albaida, va ser un dels primers arqueòlegs valencians amb criteri científic, que va aplicar en algunes famoses campanyes d'excavació a la Bastida de les Alcuses (Moixent), la Cova Negra (Xàtiva), el Parpalló (Gandia) o el Tossal de Sant Miquel (Llíria), entre d'altres. A més de formar un excel·lent planter d'arqueòlegs, fundà el Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP, 1927), de la Diputació de València, i el Museu de Prehistòria. En un article de 1929 evocava el paper capdavanter del seu antic professor en les excavacions de la cova del Parpalló.
L'altre alumne, Garcia Castelló, farmacèutic de professió i vocacionalment interessat pel clima, l'agricultura i el territori comarcal, va ser un bon acompanyat del P. Leandro en les seues excursions pels camps i muntanyes, mentre es convertia també en un excel·lent herborista. La seua aportació més significativa és Resumen del archivo climatológico correspondiente al distrito de Gandía, desde febrero de 1915 a diciembre de 1943 (1961), novament editada en traducció i un estudi preliminar per Néstor Novell (2005).
L'impacte de la seua personalitat humana, religiosa i intel·lectual va ser notable, com van expressar les nombroses ressenyes aparegudes a la premsa diària i en revistes periòdiques en ocasió de la seua mort. La recepció de la seua obra ha sigut un continuat reconeixement del seu treball de recerca i observació del medi natural, de tal manera que l'ajuntament de Gandia el va declarar Fill Adoptiu i Benemèrit de la ciutat i va retolar un carrer amb el seu nom. Quan a finals del segle passat es va constituir una fundació per a gestionar el restaurat edifici de l'antiga universitat i col·legi de l'Escola Pia, la nova entitat també va rebre el seu nom.
Col·laborador d'altres investigadors i eficaç guia, sense cap afany de protagonisme, va acompanyar en les seues recerques a personalitats científiques tan importants com el francés Henri Breuil, el gran especialista de l'art rupestre del Paleolític europeu, per citar un exemple ben notori del seu servici a favor de la ciència.
Reconeguda la seua vàlua per investigadors com Lluís Pericot, el més important estudiós de la cova del Parpalló, el qual va deixar constància del paper del P. Leandro Calvo en el seu llibre La cueva del Parpalló (Gandía, Valencia) (1942) i en alguna conferència, com la que va pronunciar a l'Escola Pia de Gandia (19 desembre 1947), amb un elogi ben significatiu: «el primero que empezó a excavar dicha cueva fue el sabio y laborioso escolapio P. Leandro Calvo; mas tuvo que abandonar la empresa por falta de recursos económicos».
El professor Vicente Fontavella, autor de La Huerta de Gandía (1952), va reconéixer la qualitat de les aportacions del pare Leandro Calvo amb diverses cites, sobretot en estudiar la hidrologia comarcal.
L'escolapi Josep Maria Blay, bon coneixedor de les publicacions del P. Leandro, va publicar-ne una semblança, acompanyada d'una síntesi de les seues aportacions, en un article de la revista oficial de la Fira i Festes de Gandia (1967).
Aportació científica
L'historiador Josep Camarena en moltes ocasions també se'n va fer ressò durant els anys cinquanta del passat segle. Ignasi Mora va reunir les seues llargues converses amb el professor en l'excel·lent llibre Josep Camarena i l'ocàs del món rural (Viatge a la Safor), on el mestre va expressar la seua immensa admiració per l'escolapi Leandro Calvo amb estes paraules: «Va ser una sort mal aprofitada per a Gandia, perquè se li hauria d'haver donat molta més importància de la que se li va donar».
El persistent interés per l'obra del P. Leandro Calvo va interessar cada vegada més en l'àmbit acadèmic, en el context de la renovació metodològica dels estudis comarcals produïda des dels anys setanta del passat segle. Les publicacions de l'escolapi es van convertir en referent de molts estudis sobre el nostre medi natural, tal ja apareix en una obra de síntesi com El Llibre de la Safor (1983), encertada revisió i actualització del passat i el present de la comarca. La seua tasca d'investigació prehistòrica també va ser reconeguda i aprofitada pels investigadors més recents de les dos coves més emblemàtiques del nostre territori: Bolomor (Homo sapiens neanderthalensis) i Parpalló (Homo sapiens sapiens).
La consolidació de la seua aportació científica s'ha inventariat i analitzat en dos obres cabdals editades pel CEIC Alfons el Vell:
En el camp dels estudis geològics i hidrològics: Josep Maria Ferrairó (2008), Hidrologia i Geologia valenciana, amb una edició de Un viaje por la la montaña. Apuntes geológicos (1884) i Hidrografía subterránea (1908), precedida d'un estudi biogràfic i científic, i completada amb un extens glossari actualitzat de termes científics i una reproducció del plànol del terme municipal de Gandia (1902), de gran precisió i fidelitat, difós recentment amb finalitat didàctica per l'Arxiu Històric de Gandia.
En el camp de la investigació prehistòrica: Carles Miret Estruch (2018), La investigació de la prehistòria a la Safor-Valldigna, que ha situat, ja des d'una perspectiva de més d'un segle, les meritòries aportacions del P. Leandro Calvo sobre la prehistòria comarcal.
El reconeixement públic, ara i ací, de la figura i l'obra de Leandro Calvo, a més de ser de justícia, pot contribuir a conéixer millor la seua personalitat exemplar, feta d'esforç i amor a l'estudi, de passió per conéixer i estimar la naturalesa i la nostra terra, d'estar atent, des dels seus limitats recursos, a les noves tendències de la ciència, gràcies als contactes amb rellevants personalitats del món de la cultura i la lectura de publicacions en diverses llengües, com testimonien encara els llibres que porten la seua signatura i que la biblioteca de l'Escola Pia de Gandia guarda com un tresor.
