dimarts passat, a l'aula magna del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, es va fer l'acte d'obertura de les V Jornades de Memòria Democràtica. Les jornades duraran tot el mes de març i, sota el títol de «Gandia, últim port de la República», estan programades cinc conferències i diverses activitats, a més a més d'una exposició fotogràfica sobre el bombardeig que va patir el port de Gandia. Les activitats i l'exposició estan coordinades i comissionades per l'historiador Eladi Mainar, especialista en la Guerra Civil al País Valencià i autor de diversos llibres i treballs d'investigació. Les jornades estan dedicades a la memòria de Mari Carmen Pérez, regidora i presidenta del comité local del PSOE de Gandia i filla de Marcel·lí Perez, conegut popularment per Marcel·linet, qui era l'alcalde de Gandia quan el colp d'estat del general Franco el 18 de juliol de 1936.
Abans de l'acte i de la conferència d'obertura es va inaugurar a la sala d'ús múltiple CRAI (Centre de Recursos par a l'Aprenentatge i la Investigació) del Campus de la UPV, situat en l'edifici de la nova biblioteca, l'exposició fotogràfica commemorativa amb imatges, fonamentalment del port bombardejat i dels avions italians i alemanys que el bombardejaren, també les imatges del vaixells amb els quals alguns pocs privilegiats, recollits en una llista també exposada, pogueren fugir des del port de Gandia, l'últim port de la República!
Seien en la taula presidencial de l'acte inaugural Miguel Ángel Picornell, regidor delegat i president de la Junta de Districte del Grau; María Consuelo Jiménez Molero, vicerectora de Planificació i Prospectiva de la Universitat Politècnica de València; Rosa Pérez Garijo, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica del Govern valencià, i Nahuel González, regidor delegat de Cultura i Memòria Democràtica. El regidor Picornell fou el conductor de la cerimònia inaugural i recordà que un dels darrers actes als que va acudir Mari Carmen Pérez abans del seu traspàs fou, el desembre del 2017, en la presentació allí, al Grau, del Llibre d' Antonio Calzado i de Bernat Martí Revolució i Guerra a Gandia. 1936-1939, i que en la taula redona posterior, Mari Carmen encoratjà els autors perquè, després d'haver contat la guerra, aprofundiren en la posterior repressió. La vicerectora digué que la Universitat Politècnica estava oberta a tot estos tipus d'iniciatives culturals i socials, refrendant les paraules que dies abans havia expressat el subdirector de Cultura del Campus de Gandia, Javier Pastor: «Les institucions acadèmiques estem per a col·laborar en projectes, com este, tan rigorosos, que representen una gran oportunitat per a tractar estos temes des de la investigació». Nahuel González va dir en el seu parlament: «Volem que la nostra ciutat siga un referent en matèria de recuperació democràtica. [...] Març serà el mes de la memòria democràtica a Gandia».
Finalment la consellera Rosa Pérez feu una defensa de la recuperació de la memòria històrica: «Em sent orgullosa de cada acte d'homenatge que se celebra per mantindre viva la memòria i reconéixer la valentia de qui va lluitar fins a l'últim alè per la llibertat i la democràcia. Afortunadament, l'etapa d'oblit i rebuig ha passat i, tot i que amb un retard injustificat, podem començar a treballar per a la justícia i la reparació. [...] Cap guerra és bona, però la Guerra Civil espanyola va ser especialment inhumana. Que açò no es repetisca ni ací ni enlloc dependrà fonamentalment de que totes i tots coneguen el que ací, no fa molt de temps, va passar. Perquè mai més passe, hem de conèixer la història més fosca del nostre país i comprometre'ns fermament en la defensa de la democràcia, de la justícia i dels drets humans».
Paul Preston, destacat hispanista i un dels autors que més ha escrit sobre la Guerra Civil espanyola, havia d'haver fet la conferència inaugural, però no es va desplaçar a Gandia, segurament, per les circumstàncies sanitàries adverses a nivell global sobre el coronavirus. Preston enregistrà a sa casa de Londres un vídeo de més de mitja hora en el qual recordava les últimes hores de la República, amb l'embarcament del coronel Segismundo Casado i dels seus més pròxims en un vaixell angles, el Galatea, fondejat als afores del port de Gandia, mentre enganyava els republicans que fugien enviant-los al port d'Alacant, perquè allí estarien els vaixells per a escapar i on, finalment, serien tots detinguts en aquell port que es va convertir en una ratera. Preston tingué paraules molt dures contra Casado, al que definí com a megalomaníac i mentider, perquè enganyà els seus militars dient-los que Franco, a través dels seus servicis secrets i de la quinta columna, li havia promés que no els passaria res després de la rendició, que podrien continuar amb els drets de les seues pensions i que, fins i tot, podrien continuar la seua carrera militar amb l'exèrcit franquista, quan, en realitat, Franco sols li havia exigit la rendició incondicional i absoluta. Casado, un més abans, havia fet un cop d'estat intern contra el govern socialista del doctor Juan Negrín i fou, segons Preston, el causant del fracàs del pla de fugida dels republicans espanyols que havia programat el govern de Negrín per a evitar les esperades represàlies de l'exercit franquista.
Abans, Eladi Mainar havia introduït la conferència de Preston amb una pròpia en la qual va contar els avatars de la fugida des del port de Gandia. Mainar és un dels experts més considerats sobre esta última etapa de la República, sobre la qual ha escrit i publicat molt. Un dels seus llibres, magnífic en rigor i documentació, publicat pel CEIC Alfons el Vell, jo mateix l'he presentat en diversos indrets. Mainar organitzà, a Simat de la Valldigna, durant anys, els cicles de conferencies Les Rutes de la Xara, dedicades als conflictes globals del moment, les quals comptaren amb la participació dels expertes universitaris més considerats, amb la dels personatges més identificats en els temes tractats i amb la dels periodistes nacionals de més renom.
L'historiador Antonio Calzado; el coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso; el magistrat i portaveu territorial de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, i el diplomàtic i historiador especialitzat en la Guerra Civil i el franquisme, Ángel Viñas, seran els conferenciants d'estes V Jornades.
L'altra nit s'escoltaren veus que deien que perquè allò no es repetirà hem de conéixer la història més fosca del nostre país. Jo afegiria que hauríem de conèixer la història de tots!
Perquè sent el mateix espant i terror per l'afusellament de Marcel·lí Perez, Marcel·linet, el jove alcalde socialista de Gandia, qui sense cap delicte, i menys encara delictes de sang, fou cosit a trets a Paterna el 19 de desembre de 1939, que pel pare Francesc Martínez Miret, el jove poeta de Beniopa desaparegut el 3 d'octubre de 1936, el cos del qual mai s'ha recuperat i que algú va dir el va veure, mort i tirat en una cuneta a Borderia pel simple fet de ser sacerdot. Sent el mateix espant, el mateix terror! Maleïda guerra incivil i fratricida!
