Estem assistint en esta primera fase del confinament i de la situació d'alarma decretada, a una caòtica i convulsa cadena de declaracions oficials, d'anuncis molt impactants d'enormes sumes de diners que van a injectar-se a l'economia i de mesures que tenen com a objectiu prioritari les persones.
Fins ací aparentment tot bé, però és precisament en este punt quan també empreses, i parle sobretot de les menudes i les micro, tipologia comuna a la totalitat de les quasi 50 associades a ACOBELL, l'Associació de Comerços, Empreses i Professionals de Bellreguard, ens preguntem si les coses estan fent-se bé.
No qüestionem ni volem entrar en cap debat al voltant de les mesures de caràcter sanitari que han anat prenent-se. El comerç de proximitat, les menudes empreses i els professionals estem complint amb les instruccions i recomanacions de les autoritats, arriscant la mateixa salut, com també esta fent-ho la immensa majoria de la nostra societat qui mereix des de la primera a l'última persona, eixe fort aplaudiment que s'ha convertit en gest d'agraïment col·lectiu d'uns cap als altres.
La qüestió és que la parcial afecció del decret a un determinat nombre d'empreses obligades al tancament i per a les quals, dins del mal, algunes coses els estan resultant més fàcils, deixa a la resta en una situació complicada. L'obligada baixada de persianes a les 19.00 h. del comerç no afectat pel decret i el tancament en diumenge comunicat el dia 26, no ens acaben de convéncer. Pensem que l'obligació del tancament hauria de fer-se més extensiva i amb això evitar contactes innecessaris entre persones i el risc de contagi per a tants i tants treballadors i treballadores. A més, eixe tancament permetria l'accés directe a les ajudes per causa major, a les quals ara no es pot acollir un important nombre de comerços i empreses.
Les milionàries ajudes en crèdits anunciades per la banca s'ofereixen a segons quines empreses, sempre atenent als seus propis criteris de risc i a interessos que en alguns casos semblen un pèl oportunistes. Els crèdits que l'estat vol avalar, han de passar també el filtre de les entitats financeres que veuen així com, una vegada més, tornem com a societat a rescatar-les si no hui, arribat el cas si els impagats es produeixen. Els il·luminats tècnics que redacten finalment el text de les ajudes i els polítics que els avalen, sembla que parteixen de la base de què totes les activitats econòmiques estan capitalitzades tenen importants beneficis i que poden suportar setmanes de deriva i de manca d'ingressos com si no passara res. Res més lluny de la realitat.
Des del decret, i parlant ara de la qüestió laboral, els professionals de gestories i assessories, han estat passant un vertader calvari amb un grapat de dubtes al voltant de les mesures poc concretades i a totes insuficients, augmentat l'angoixa de treballadors i empreses que hui encara no tenen ni tenim clar quin és el camí.
Per a poder acollir-nos a expedients reguladors de l'ocupació, es parla de demostrar una rebaixa de la facturació del 75% com si amb un 25% de la facturació normal i fins just en eixe punt, qualsevol activitat poguera continuar amb normalitat. Quina barbaritat. Este mes no hi ha cap mirament amb els pagaments de quotes a la seguretat social i d'autònoms i els ajornaments previstos tampoc auguren mesuren tan excepcionals com ens volen fer creure. Els milers d'ERTOS presentats els darrers dies pengen d'un fil, i la sorpresa serà majúscula quan molts d'ells es consideren inapropiats.
Les empreses amb treballadors que no han tancat, però que tenen en l'hostaleria i els sectors obligats al tancament la més important massa de clients i facturació, una facturació que ha caigut en picat estos dies, tindran problemes per a fer front als pagaments inajornables de la seguretat social que segurament cobrarà el seu habitual recàrrec si no s'atenen el dia 31.
Les devolucions de rebuts i pagaments compromesos amb proveïdors està produint-se ja en les empreses que depenen dels seus ingressos diaris per a fer front a estos, i les que tinguen suficient tresoreria, acumulada després d'una dècada de crisi i d'enormes sacrificis, voran que en unes poques setmanes, perquè encara que acabe l'alarma la normalitat no tornarà de sobte, quedaran minvades. Recórrer a nous endeutaments no desitjats serà l'única eixida, si poden accedir, evidentment.
La Generalitat, que per una banda diu que no té liquidesa, també anuncia ajudes directes a autònoms i una línia de crèdits mitjançant l'Institut Valencià de Finances, que no sabem ni quan ni com arribaran, i mentre, ajudes ja aprovades com les dels plans Avalem i Emprenem que es fan efectives per estes dates, han quedat paralitzades i ningú sap quan arribaran, sent com són un respir per a la tresoreria de les empreses que durant l'any 2019 van realitzar inversions als seus establiments. Una vertadera contradicció.
Atendre la crisi sanitària ha de ser per a tots i totes prioritari, però un estat amb tots els recursos al seu abast i més ara què s'ha decretat l'alarma i aprovat la seua perllongació, hauria de considerar que l'escenari que s'ha presentat en el pla econòmic ja és, i serà més devastador encara, si la protecció i l'ajuda no arriba com cal als sempre oblidats autònoms i a les sacrificades menudes empreses, tan discriminades com estem si ens comparem amb els privilegis de multinacionals, grans empreses i corporacions, i sent com som la base de l'economia nacional.
Eixirem d'esta, això és segur, però com i quan ningú ho tenim clar. L'únic remei serà, com sempre, l'esforç col·lectiu i les polítiques més valentes que tinguen com a objectiu prioritari a les persones, entenent que en eixa categoria entrem també, a més de treballadors i treballadores, els milions d'autònoms i menuts empresaris que esperem que una vegada superada la crisi puguen continuar amb les seues activitats amb normalitat.
