Hola, com va? Per la cara que feu sembla que no em coneixeu. Doncs sí que estem apanyats€ Bé, la veritat és que acabe d'aterrar, com aquell que diu. Soc el Col·lapse i tinc moltes cares i diferents mudes. Per favor, no em mireu així, amb eixos ulls d'estranyesa.
Els científics fa anys que anuncien la meua arribada. I mira que l'he posposada, però no he tingut més remei que manifestar-me, per primer cop, i en forma de virus global. Estic ací per generar angoixa i aniquilar uns pocs dels vostres veïns amb problemes pulmonars i coronaris. Bé, no és res de l'altre món, no us alarmeu tant! De fet a l'altre món, el tercer món, com us agrada dir, fa temps que milers de persones moren diàriament a conseqüència del seu empobriment i de les guerres fetes amb la vostra metralla. Ara, definitivament, us ha tocat a vosaltres també. I mira que heu tingut temps de canviar de vida o, si més no, d'adaptar-la als descobriments de la ciència.
Com? Que no sabeu què us estic dient? Ai, mare, sí que estem verds€ Mireu, des de l'any 1972, any de publicació del primer estudi global i interdisciplinari anomenat Els límits del creixement, se sap científicament que no es pot aspirar a tenir un creixement infinit, com el que encara es promou a tort i a dret, en un (eco)sistema amb recursos finits, com és el cas del planeta Terra, el qual, a més a més, continua sent sobreexplotat, pràcticament des que l'home industrial conquerí el vostre cor i la vostra panxa.
Malauradament, aquest té intenció de convertir tot el planeta en un gran hipermercat, atapeït de productes, majorment, innecessaris i equipat amb un gran abocador i incinerador de residus global, ubicat ben lluny de sa casa. Però podeu estar ben tranquils que des de la meua arribada, ja res serà com abans; tot i que sembla que no haja canviat res per ara.
El principal proveïdor mundial de productes, després d'haver controlat, aparentment, el meu desplegament viral, ha représ de mica en mica la marxa industrial i, en paral·lel, els índexs de contaminació i d'usos d'energia i de recursos seran ben aviat com els d'abans. El blau cel serà de nou gris i l'aigua térbola correrà pels rius. Tot açò a conseqüència de l'ambició megalòmana de l'home (i no de la dona) industrial! Quin fàstic! No us penseu que a mi m'agrada aquesta situació. De bon tros preferiria estar sense fer res, meditant o observant l'infinit.
Mireu, estic pensant de donar-vos una mica més temps, mentre canvie de muda i em convertisc en gota freda o en estufa solar o€ Bé, això sí, m'heu de prometre que aquesta aturada us servirà per a repensar el que esteu fent amb el planeta i amb vosaltres mateixa. El consumeix fins a morir és una fal·làcia de vida, amics i amigues, desperteu-vos!
Heu de mirar cap enrere, respirar, disminuir la marxa, treballar pel bé comú.
Per cert, he sabut recentment que uns pocs pregonen, entre altres accions, les bondats de la pràctica artística, com a forma de vida sostenible que es nodreix, principalment, d'elements no materials -la imaginació de l'artista, la qual sembla que és infinita- i produeix artefactes de tota mena que són fàcilment reproduïbles majorment i estan a dins d'estructures socioeconòmiques de proximitat. Ara bé, m'han dit també que tota la pràctica artística no està al mateix calaix: els macrofestivals, les superproduccions cinematogràfiques, les grans€ tot el que sembla que mola, és en realitat un desficaci; i totes aquestes tendències són inviables, ambientalment i socialment, junt amb bona part de les indústries pesants i especulatives que mouen el món. Esteu preparats per al canvi? Ben aviat, ho sabrem. Si no, tranquils, ja ho apanye jo. Sóc el Col·lapse. I no sóc racista, ni tampoc classista.
