Resulta evident que aquest primer de maig és especial: per les circumstàncies socials que l'envolten, per la crisi sanitària que estem travessant, per l'estat d'alarma, etc. doncs si, és una obvietat, però com cada primer de maig, els treballadors i treballadores eixim al carrer per a reivindicar els nostres drets, i aquest any ho reivindiquem també, però des del confinament, a través de les xarxes socials, aprofitant l'altaveu que ens donen. La reivindicació és necessària, però sempre des de la responsabilitat social, quedant-nos a casa.

Crec que la manifestació virtual d'aquest any, ha de ser en reconeixement als treballadors i treballadores del sistema públic sanitari, aquest any va per tots i totes les sanitàries, però no sols per a ells, també per al personal de neteja, de manteniment, de repartiment, del sector de l'alimentació, forces i cossos de seguretat de l'estat... i a totes aquelles persones que han fet possible que, fins i tot, immersos en aquest estrany període d'alarma, la resta de la societat poguérem tindre una vida més o menys normal dintre de l'excepcionalitat. A tots ells moltes gràcies.

No podem oblidar la gent que ha quedat pel camí, gent anònima que no ha estat nomenada als titulars de premsa, tan sols ha figurat una xifra, la trista realitat de l'anonimat. Des d'ací, el record i el sentiment més sincer per a tots i totes. La història d'un país romandrà escrita als seus cementeris.

Des del record als difunts de la COVID-19 i des del reconeixement a les tasques dels treballadors i treballadores que estan fent possible que la situació de crisi tinga un final, hem de parlar de futur, el de la nostra societat; del futur social i laboral que ens espera en aquesta nova situació post-pandèmia, i des de l'anàlisi i la reflexió, pensar en aquest futur. De segur, hui és un futur incert, difícil a curt terme i incert en el curt i en el mig termini. Des d'aquesta incertesa, crec que tenim una oportunitat de redefinir la nostra societat, obviant el present per a guanyar el futur.

Ens cal aprendre de les errades, per a sembrar en el present el fruit del futur, un futur més sostenible amb polítiques mediambientals, que passe per la reindustrialització de la nostra economia, invertint des del sector públic per motivar que les empreses privades creen més ocupació i de millor qualitat, i en aquesta tasca l'IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial) està portant a terme programes municipals per a millorar la competitivitat del nostre sector industrial. El futur també ha de ser més equitatiu, fent des de l'esfera pública que la gent tinga les mateixes oportunitats; fent que les bases de partida, a priori, desiguals, porten a fer que les valies professionals facen possible l'equitat.

Ens cal un futur amb més inversió en I+D+i, històricament Espanya sempre ha anat al darrer en aquesta matèria, i aquesta crisi ens pot donar l'oportunitat de valorar més els nostres treballadors i treballadores del món de la ciència i la investigació, i aquesta valoració ha de ser econòmica i financera, des del sector públic i sempre amb col·laboració amb els universitaris i empresaris. És l'hora de prendre decisions valentes en aquesta matèria, i des de l'àmbit de l'acció pública tots i cada un dels representants polítics tenim molta responsabilitat. El futur serà d'inversió pública, o no serà.