L’Ajuntament de Simat ha adquirit obra pictòrica de l’artista plàstic del municipi, Joan Antoni Toledo Mansanet, membre de l’equip Crònica, un dels grups pictòrics més rellevants del segle XX format pels pintors Enric Solbes, Manuel Valdés i el mateix Toledo.
Entre les obres i material recuperats pel consistori hi ha dibuixos de diversa temàtica i diferents tècniques, així com correspondència amb diversos autors i altres objectes personals de l’artista, fill de l’historiador Josep Toledo Girau. La majoria són làmines inèdites de la primera etapa creativa de l’autor. Tot el material adquirit s’ha comprat per 12.000 euros.
Esta adquisició ha estat un dels objectius principals de l’alcalde de Simat, Víctor Mansanet, qui ja va adquirir part del material personal de Toledo Girau en l’any 2018. Per a l’alcalde «Toledo és un dels artistes més importants del panorama pictòric valencià» tot i que reconeix que «la seua figura ha de ser recuperada, cosa que ja va fer en el seu dia l’IVAM».
En principi, el material adquirit per l’Ajuntament figurarà en la secció local de la Casa de la Cultura i els quadres i dibuixos seran exposats públicament el pròxim any. Mansanet espera que l’exposició de l’obra pictòrica puga exhibir-se, en un primer moment, en el Monestir de la Valldigna.
Esta exposició estarà acompanyada d’un catàleg en què alguns crítics i experts en arts plàstiques aportaran reflexions. Després, formarà part del patrimoni cultural local i podrà exhibir-se també en altres poblacions, tant valencianes com de l’estat espanyol o Europa.
Joan Antoni Toledo Mansanet (1940-1995) va nàixer a València però els seus pares eren simaters. Va ser fundador del grup Estampa Popular Valenciana el 1964 i membre de l´equip Crònica entre el 1964 i el 1966. De la seua obra és especialment coneguda una sèrie de quadres dedicats a Marilyn Monroe. Part d’esta ha estat exposada en diverses galeries com l’IVAM i i l’Institut d’Art Modern Reina Sofia.
L’equip Crònica es va formar durant l’últim període del franquisme i la transició cap a la democràcia. La seua tècnica va trencar amb el sorollisme i va aportar modernitat i una vinculació a les avantguardes europees i americanes. Denunciaven la realitat del seu temps i transmetien un missatge de compromís polític-social i de qualitat artística.
