No, no sóc especialment religiós. Però aquesta frase, que utilitze tantes i tantes vegades com a lema, significa que «abriremos los ojos a la verdad que dejó Jesucristo en sus enseñanzas y no seguiremos creyendo en todas las cosas que se ha inventado el hombre a través de los tiempos para no obedecer la ley de Dios», segons un portal d’Internet, irrellevant per al cas que ens ocupa.

La qüestió és que no sé si parlem de la mateixa veritat, la divina i celestial, o de la terrenal i humana. La cosa està en que la veritat humil de la que parle és aquella que es basa en fets contrastats, sentències fermes o desestimacions confirmades i arxivament de causes. Causes que ningú veu, excepte uns ulls cegats per l’avarícia, el menyspreu a la rivalitat política o la insana creença de fer caure als contrincants ideològics siga com siga.

Inclús faltant a la veritat de forma conscient. Anem al cas en qüestió que ens ocupa. Ana Morell, Vicealcaldessa d’Oliva i líder dels socialistes al municipi, sofrix una persecució per part de Compromís, mitjançant accions legals que bé un exregidor o bé el propi alcalde, David González, interposen contra Morell. I així, des de fa 6 anys.

Ara, després de diverses sentències favorables i desestimacions de causes contra ella, sa casa «torna» a ser legal. Tot i que l’Alcalde (i «soci» de govern) diga que això és perque un jutge no sap fer la seua feina i «s’ha comes un error d’aplicació de la llei». Vaja, un altre «error» d’algú que va per la carretera en contra direcció, deu pensar David González, alcalde d’Oliva.

Per la seua banda, la líder del PSPV-PSOE d’Oliva, respira lliure, cada vegada un poc més. Perquè la veritat i la justícia (que no sempre van de la mà, però en aquest cas sembla que sí), encara que al seu ritme, li donen, per quarta vegada (4 voltes) la raó a la senyora Morell per poder viure tranquil·la a sa casa d’una punyetera vegada.

Esperem que la veritat, encara que no li agrade al senyor Vicent Canet, també el permeta alliberar-se dels possibles complexos o obsessions personals amb la seua rival socialista.

I per últim, que aquesta «revelació» judicial, ens permeta deixar de perdre el temps, els diners i les energies als ciutadans i ciutadanes, en assumptes tan banals com la llicència i les obres d’una família (que han demostrat tindre-ho tot en ordre) i ens faça vore treballar de valent als que miren de reüll, sense fiar-se de qui t’ha fet alcalde.

Oliva mereix més dedicació a la faena i menys judicalització de la rivalitat política. Això pertany a lluites d’altres déus que també van passar de moda.

Enhorabona, Vicealcaldessa. A seguir lluitant i fent d’Oliva una ciutat de projecció i futur.