L ‘Institut de Batxillerat Gregori Maians d’Oliva era constituït per un enfilall d’edificis rectangulars i blancs construïts a les acaballes dels seixantes i s’assemblava d’allò més a una high school californiana. Aquests edificis estaven envoltats de molts arbres (ficus, acàcies i pins mediterranis) i era un dels racons més delitosos de la ciutat. Allí el vaig conéixer quan tot just començàvem els nostres estudis de batxillerat, l’any 1979. Era un xicon bastant alt, de pell pàl·lida i amb uns cabells llisos d’atzabeja i els ulls negres com la nit. Bon estudiant i sempre disposat a respondre amb vehemència als burletes, perdonavides i busca-raons, que de tot hi ha d’haver en aquest món. Li agradava jugar a la petanca i imitava amb molta gràcia el to de veu mitinguer dels polítics que eixien en la tele. En acabar el batxillerat encetà els estudis universitaris en la Facultat de Filologia de la Universitat de València i es llicencià en Comunicació Audiovisual als volts del 1988. Treballà com a periodista a Ràdio Puça, Ràdio 4, Radio Nacional de España, Canal 9 i Ràdio 9, però, en veure la duresa, la hipocresia i l’heteronomia que suposava aquesta professió, es decantà per l’ofici de policia local. No obstant això, entre el 2 d’octubre de 2012 i el 23 de juny de 2015, va dirigir i va presentar el programa Paraules en silenci a Ràdio Pego, programa que va ser guardonat en la 13a edició dels premis Ràdio Associació per la RAC de Catalunya, amb una Menció de Qualitat en la categoria de millor programa de ràdio local. És, sense cap mena de dubte, la persona més versàtil i polifacètica que conec: periodista, locutor de ràdio, policia, escriptor, músic (toca molt bé el baix elèctric), historiador, cinèfil consumat i, finalment, editor, ¡quasi res porta el diari! És, segurament, el millor expert en el bandelorisme valencià del segle XIX que tenim. La seua primera incursió en la matèria fou amb un assaig d’investigació històrica intitulat La senda dels lladres: bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), treball guardonat en 2008 per la Societat Coral El Micalet amb el XV Premi Francesc Ferrer i Pastor. A eixe llibre, l’havien de seguir deu més, alguns tan coneguts com El robatori de Benimassot: un misteri, una llegenda i uns quants roders de la Marina (2013). També ha escrit dos poemaris, al meu parer, d’una tendresa i força ben remarcables: El vol del silenci (2014) i Llibre de Guardamar de la Safor (2016).
Però l’espenta i la força del meu amic i company de batxillerat no s’acaben ací: al març de 2011 va obtenir la XIV Beca d’Investigació Ciutat de Dénia, pel projecte Els segrestadors de la Marina: bandolerisme en temps de revolució (1869-1875). Des d’abril de 2011 és director de la revista Cabdells, editada per l’Associació Cultural Centelles i Riusech d’Oliva. També fou coautor del conte infantil La colla de Bèrnia (2017). L’1 de desembre de 2016, juntament amb la seua dolça i entranyable esposa Vicky Pujades, va fundar l’editorial Edicions del Sud a fi de contribuir a la vertebració literària i cultural del nostre país. Edicions del Sud ha donat veu a autors novells, i no tan novells, que han pogut oferir al públic lector els fruits més granats de la seua vàlua i del seu talent literaris. Estic pensant en escriptors i escriptores com Jaume Noguera, Lourdes Boïgues, Kike Mollà, Tamara Pulido Cortés, Joan Vicent Fornés, Cristina Àlvarez Roig, Israel Clarà i molts altres, alguns d’ells premiats al Premi de Poesia «Torre de Piles» que organitza aquesta mateixa editorial.
De tant en tant, quan ens veiem, li recorde que pot estar content amb la seua vida (¡no sé d’on collons trau tanta energia!) i que ha superat a bastament molts dels nostres companys d’estudis vanitosos que el menyspreaven pel seu origen social (és del Pinet, el barri més humil de la ciutat d’Oliva). Ell em contesta que el mal de genolls (fruit de l’època en què corria maratons) i el sobrepés no li deixen l’ànima quieta i jo li responc, fent-li l’ullet, que tot com diu aquell proverbi àrab antiquíssim: Una ànima gran no cap en un cos menut.
