Un juí balder i contraproduent contra joan cogollos

Certament no sóc jurista. Tampoc no conec l’entramat o l’embolic legal que ha entrampat el meu amic Joan Cogollos en un procés judicial per «abalanzar contra la pared» un policia.

Tanmateix, sé que no sóc l’únic sorprés i incrèdul davant de tal mena d’acusacions. Joan, ho sé ben bé, té bona força física, però també sé que és incapaç d’emprar-la contra ningú. Ell és constant i valent en la defensa dels seus plantejaments, sempre sensibles amb els més febles, però totalment afecte als mètodes de lluita no violenta. Els de Gandhi, Luther King o Xirinacs.

Tots sabem que vivim en moments especialment difícils per a tots. Molt. Per això mateix, els poders judicial o policial no deurien balafiar les seues energies amb aquesta mena de conflictes artificiosos, creats des de la confusió i la tensió d’un desnonament, i sembla que també des d’inexactituds que no mouen a la confiança.

L’exercici del poder requereix justesa i proporcionalitat, de manera que aquesta mena de denúncies policials van en detriment del propi cos i de la seua credibilitat. I no diguem res d’un exèrcit que gasta sense control i que acull sensibilitats colpistes. No ens calfem, però.

Ens cal molta, molta, molta calma i serenitat. Molta confiança en les institucions per continuar endavant i construir una societat democràtica, lliure i feliç. I no crec que el camí siga el de balafiar esforços per camins equivocats.

Entenc que alguns policies demanen capacitat d’actuació i operativitat; però aquesta s’hauria de legitimar controlant la veritable delinqüència i contribuint a una bona convivència; no reprimint les accions de gent solidària, honesta i amb bona voluntat com la que conforma la Plataforma dels Afectats per les Hipoteques i que tracta de fer realitat el dret a l’habitatge.