una democràcia amb necessitats educatives especials

Quan a un alumne/a del nostre sistema educatiu presenta un retràs en l’aprenentatge, en el llenguatge o en altres capacitats –no m’agrada la paraula discapacitat- se’l cataloga d’alumne/a amb necessitats educatives especials (NESE).

Dies enrere Pablo Iglesias ha tornat a reobrir la caixa dels trons de l’opinió pública arran d’unes declaracions on qüestiona la «normalitat democràtica» a l’Estat Espanyol.

Alguns acusen el vicepresident d’oportunisme mediàtic d’aprofitar l’aixopluc de les eleccions catalanes per obrir foc a favor dels presos polítics. Altres van més lluny i el tilden de groller intel·lectual, de piròman, també com el líder pretensiós que torna a deixar en brials als socis de govern. En poques paraules, de fer entendre als alts mandataris del PSOE i a la seua militància que queda molta llana per esquilar si volen presumir de ser plenament demòcrates.

Les declaracions del vicepresident no han quedat pas rectificades o matisades amb posterioritat tal i com estem acostumats quan alguna celebrity pública modifica algun titular que ha provocat trontoll mediàtic. Iglesias, lluny de rectificar, ha corroborat amb arguments implícits allò que al sector dretà i també al vell bastió socialista trau de polleguera. Entre les anomalies que anomena estan: la manca d’ordre institucional del CGPJ, el «mutis pel foro» de l’Emèrit amb la suposada permissivitat dels grans partits, la disjuntiva entre presos polítics o polítics empresonats.

Altra «anomalia» recent és la llibertat de Rodrigo Rato. Un jutge li ha donat la condicional. Institucions Penitenciàries assegura que està reinsertat perquè ha fet un curset. Sembla que acabada la febre dels màsters, ara ve la dels cursets. El jutge que ha permès reobrir l’hostaleria al País Basc considera que l’únic que diferencia un metge d’un epidemiòleg també és un curset.

Per altra banda l’article 25 de la Constitució ens recorda que les penes privatives de llibertat s’adreçaran a la reinserció, resocialització i reeducació dels interns. Tres categories que els pares de la Constitució, en el seu dia, segurament les redactarien pensant més en el típic furtagallines del franquisme, que amb perfils delinqüencials actuals com el d’un Rato o un Bárcenas. Suposaria que el furtagallines hauria d’estar prèviament socialitzat, insertat i amb formació educativa adient, per poder reiniciar el procés garantista de no tornar a delinquir, cosa que normalment no solia ocòrrer. Per altra banda, seria un absurd pensar en la manca de socialització o educació a tot un exministre i expresident del FMI quan probablement gaudiria de totes elles fins i tot prou abans d’arribar a la política.

Confuci deia que «saber el que és just i no fer-ho, és la pitjor de les covardies». Si Iglesias fa seua aquesta frase i continua amb l’estratègia de «gota xinesa» estarà per vore com la democràcia actual progressa adequadament o necessita reforç educatiu.