Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

18 de juliol, el final del franquisme

18 de juliol, el final del franquisme

18 de juliol, el final del franquisme

Experts i democràtes de tot el món es pregunten per què una dictadura imposada per un tirà cruel i pervers va durar quasi 40 anys. Per què encara hi ha gent que exalta el dictador feixista, Francisco Franco? Per què no s’ha fet justícia ni una completa reparació de les víctimes de la barbàrie franquista? Paul Preston manifestà en una entrevista que «Franco no era feixista. Era una cosa pitjor». Un corrupte que basava el seu mandat en el pillatge i el robatori, l’abús, la repressió i la por, com elements formatius de la seua depravació, tal com descriu un altre historiador, Ángel Viñas, en el llibre La otra cara del Caudillo. Per a l’hispanista Ian Gibson, els governs democràtics no han tingut coratge per resoldre el problema. «Un país no pot deixar més de 100.000 persones en cunetes, això és una atrocitat», apunta Gibson.

Les Nacions Unides han instat diverses vegades el Govern Espanyol a crear una Comissió de la Veritat que aclarisca les violacions dels drets humans comeses durant el franquisme. El Parlament Europeu, amb dates de 2 d’abril de 2009 i 19 de setembre de 2019, proclamà «la voluntat de construir una forta identitat europea comuna al voltant dels valors democràtics i contra totes les formes de totalitarisme, la importància d’honrar les víctimes que es van oposar a qualsevol forma de dictadura i la importància per al futur d’Europa de mantenir viva la memòria del passat».

La Llei de Memòria Democràtica, l’avanprojecte del qual va ser redactat fa 10 mesos a instància de l’exministra Carmen Calvo, significa una nova oportunitat per liquidar una qüestió pendent amb la història: impartir justícia, reparar les víctimes i les seues famílies i obrir una via legal per a investigar els crims de dret internacional comesos durant la dictadura franquista.

A més d’aquesta norma, cal fer un gest que ens permeta superar la rèmora franquista i desterrar els seus símbols.

La Comissió Permanent de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, organisme que agrupa 47 països, entre ells Rússia, va condemnar en 2006 les «múltiples i greus violacions» dels drets humans comeses pel règim franquista entre 1939 i 1975 i proposà fixar el 18 de juliol com a Dia Internacional de Condemna al Franquisme. Eixe dia va nàixer i va morir Esteve Pallarols i Xirgú (1900-1943), líder anarcosindicalista tancat al camp de concentració alacantí d’Albatera, torturat i posteriorment assassinat. Aquesta persona pot encarnar ben bé la imatge de les víctimes del franquisme.

Els ajuntaments són indispensables perquè s’acabe la parafernàlia franquista, per arraconar —il·legalitzar— les organitzacions que invoquen l’infame dictador i inciten a l’odi. Com actuar-hi? Cal instar el nou ministe de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, perquè accelere la tramitació de la nova Llei de Memòria Democràtica, una norma que va comptar, fa un any, amb un informe favorable del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però que ha de ser millorada en honor a la justícia, la veritat i la reparació. I cal alhora donar suport a la iniciativa europea de declarar el 18 de juliol Dia Internacional de Condemna al Franquisme. Són dos iniciatves que representen una manera d’anunciar el final d’aquella tirania.

Alcalde de Simat de la Valldigna (Esquerra Unida)

Compartir el artículo

stats