Fa uns dies vaig coincidir amb Ximo Vidal en la manifestació contra la construcció d’una nova autovia, l’últim tram de la CV60. Ximo, un referent de la lluita ecologista, em va dir amb el seu to sarcàstic: «de nou contra el supercaminal». Es referia a un obra de teatre de batalla que van fer per l’any 1974 contra aquella barbaritat d’autopista que es va dir AP7. Una autopista que va ser una gran farsa. Un negoci per a empresaris franquistes i per als nous que es van pujar a aquella nova i vella tartana que era el capitalisme. I ha sigut el vertader motiu pel qual no s’ha fet mai el tren Gandia-Dènia. En aquell moment els moviments racionals i humanistes, entre ells el PC i UPV, es van enfrontar a les economies de gran escala, que no a les economies xicotetes, defensant que en lloc d’un «supercaminal», el més lògic era convertir la N332 en una autovia i que es feren circumval·lacions a les poblacions... «Una barbaritat», van dir les economies d’escala. Finalment van fer el «supercaminal AP7». Durant més de 40 anys vam lluitar molt i moltes persones per l’obertura de l’AP7 i l’estafa a gran escala que s’estava executant cada dia amb aquella autopista. Les valencianes vam passar a ser sòcies capitalistes d’una infraestructura de la que no rebíem repartiment de beneficis amb caràcter anual, ni bianual... ni al final, quan es va tancar, tampoc van repartir res. Un desencant. Els qui sí tenien repartiment de beneficis van ser el tramat d’empreses gestores de l’AP7, un estrany capitalisme. Abans de tancar, però, els polítics de dretes i del centre esquerra van tindre una gran idea per resoldre aquell malestar ciutadà i van veure clar que havien de convertir la N332 en una autovia i fer bona cosa de circumval·lacions als pobles... la mateixa idea que els racionalistes humanistes havien tingut 30 anys abans... uns polítics i empresaris visionaris els d’aquells anys 2000! Així que es van posar mans a l’obra i van fer també els «supercaminals» de la circumval·lació de Gandia, d’Ondara, l’autovia A7... però el més espectacular va ser el supercaminal de doble onda volàtil, aèria i de gran diàmetre, amb pilars enfrontats, sentit únic, fluctuant en el temps i en l’espai amb alerons laterals i psicodèlicament hiperbòlic, entre Sueca i Favara. De tesis doctoral. Milions d’euros en una operació estratosfèrica digna del PP d’Edu i d’aquella nova quarta província valenciana, en la que durant aquells any es va convertir Andorra, on hi havia més diners valencians que a Castelló. Brutal.
Entre tot per fi va arribar el canvi de govern i una victòria: l’AP7 alliberada gràcies a les lluites i també, cal recordar-ho, a la negociació de Compromís i de Baldoví durant la moció de Sánchez. I ara que? Doncs tenim la N332 convertida en autovia, aquella dels racionalistes humanistes, i un fum de circumval·lacions que eviten el pas dels pobles i ciutats, tret de Bellreguard, Palmera i Oliva, que són com M. Rajoy, no existeixen. Per tant, al final tenim dues autovies paral·leles, allò que es diu «intel·ligència absent-estratègia emboirada».
I la CV60? Doncs un nou supercaminal que ja va partir la magnífica i patrimonial vall de Vernissa. Vam ser un grapat de gent qui vam estar al·legant i lluitant contra aquella barrera. Allò, però, ho vam perdre. L’estimat Col·lectiu de la Vall de Vernissa va ser un dels fruits d’aquelles lluites i la tasca ingent que han fet des d’aleshores serà sempre un llegat. A la Vall d’Albaida sí que van aconseguir el que avui lluitem a l’horta de la Safor i aquell supercaminal de la CV60 es va quedar en una bona carretera que evita els pobles, allò del racionalisme humanista. Des de l’esquerra sempre hem demanat connexions amb l’interior per anar substituint la quarta província andorrana per una d’autèntica i no especulativa que es digués Comarques Centrals Valencianes. Però que ningú s’enganye: es demanaven connexions dignes, circumval·lacions i connexions amb l’AP7, no autovies. S’ha demanat tren de rodalies, cap a Albaida, Ontinyent, Alcoi, xarxes de carrils bicis... coses racionals i humanistes. Quan es va presentar aquesta iniciativa a Foment, fa uns anys (la famosa foto), jo era regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Gandia i vaig celebrar que per fi es miraren les comarques centrals, però vaig indicar que aquella no era la millor solució, que la solució era recolzar-se sobre les actuals carreteres del Real de Gandia i de Beniarjó com a connectors, sense transformar-les en autovies i connectar aquelles carreteres a l’AP7 amb entrades/eixides. Tan fàcil com això, no calia més. La consellera va insistir que aquell dia començava el temps de fer la millor proposta. Aquests anys hem fet arribar a l’administració aquestes propostes, però aquesta primera batalla l’han guanyat les economies d’escala. Ara toca lluitar la segona. El moviment popular, i també polític, ho poden aconseguir, i en això estem. La Plataforma Per l’Horta de la Safor ho està fent des del moviment popular amb racionalitat, organització, debat i moltes hores de treball debades. Alguns polítics també estem treballant i pressionant i estem recollint aquest missatge popular. Ara toca implicar-se i lluitar contra aquest nou supercaminal i seguir posant un altre model de territori en marxa. No ens val «arribem tard» perquè on sí que «arribem tard» és a la transició ecològica. Si es canvia la Constitució en tres dies, es pot canviar aquest projecte en quatre.
