Este expilotari, figura número1 en els anys 50-60-70 del segle XX, i des de fa temps home bo i marxador als trinquets de la Safor, rebrà hui dissabte, 28 d’agost de 2021, un homenatge del món de la pilota amb motiu de la final del XXII Trofeu Gregori Maians-Gran Premi Savipecho de Raspall que es disputarà al Trinquet d’Oliva. L’acte de reconeixement a Malonda I serà just abans de la partida que jugaran Salelles II i Tonet IV davant Vercher i Brisca. La convocatòria és a les 18 hores.
¿Quan es va iniciar la seua predilecció per la pilota?
En els anys de la meua infància el carrer era dels xiquets igual que ara és dels cotxes. El carrer Nazareno i el portal de Sanchis acollien les partides dels menuts.
¿Descobrim algún secret si confessem la seua participació en partides d’escala i corda?
De cap manera. Va ser al final de l’etapa en el raspall quan vaig tindre problemes musculars en una lesió coneguda en l’argot pilotari com «caure el braç» i durant sis o set mesos vaig practicar el joc a l’alt als trinquets de Gandia, Pedreguer i Benissa.
La nòmina de pilotaris al raspall de la Safor i comarques del voltant es ben llarga si sumem restos, punters i mitgers. ¿Quins van ser els seus rivals més distingits com a restos?
Potser algun nom es quede en el tinter però recorde a Ciscar de Piles, Miramar, Pissarro de Pedreguer, Monzó de la Font, Vidal d’Oliva, Antoniet i Comba de Xeresa, Antonio de la Granja...Vam disputar molts enfrontaments en tots els trinquets amb públic extraordinariament motivat. Em ve al cap un encontre memorable on feia parella amb Pissarro front a Antonio de la Granja i Pigat, al Trinquet de l’Olleria, amb tanta intensitat que va tindre una segona part al Trinquet El Zurdo de Gandia, on vaig fer el traure del rest, a soles, contra Granja i Pigat.
¿I amb quins punters va compartir equip?
Pigat del Genovés, Roget del Grau, Godofredo, Marines de Xeraco...Tots ells tenien, a pilota parada, una contundència desmesurada, molt difícil i algunes vegades molt dolorosa de restar. Pigat, a més, tenia la virtut de deixar la pilota quan la demanava jo com a resto i fer indicacions encertades sobre la trajectòria de la vaqueta.
De tant en tant un desafiament sacsejava la vida habitual d’un trinquet per la quantitat de públic i de postors...
Certament, el desafiament conté una part morbosa, com una bravata. Una vegada, Ciscar i Bolo llançaren el guant contra dos triats. Durant uns dies tots parlaven d’aquella provocació fins que Roget del Grau i jo l’acceptarem.
El Trinquet El Zurdo, emblema de Gandia, la Safor i el País Valencià, va tancar fa uns anys i els politics gandians han encalat la pilota als jutgats. ¿A qui tanquem ara?
Al trinquet, l’home bo sentencia inapel·lable qualsevol falta en la partida. Els ajuntaments i els jutgats semblen viure més feliços en la desavinença i la baralla.
¿Li han presentat alguna oferta política?
No. I en el cas d’alguna oferta la resposta seria igualment negativa.
La dedicació al trinquet ompli tota la seua vida: jugador, instructor de la primera promoció de monitors de pilota, home bo, marxador...En tots els casos ha rebut el reconeixement del públic per la seriositat i bonhomia en el tracte. També la Federació de Pilota Valenciana va lliurar-li «el Saque d’Honor» 1992 per la trajectòria esportiva exemplar. ¿Que més li queda dur a terme?
Pense deixar prompte totes les activitats. Del que he deixat darrere guarde el més bon record del treball com a monitor per la quantitat de joves incorporats al món de la pilota, entre ells Gorxa, Carlos, Armando, Agustí, Gràcia, Batiste II i moltíssims més.
En pocs anys el nostre esport ha progressat del voluntarisme a una Federació i recentment a una Fundació. ¿Com observa estos canvis?
En l’aspecte formal els canvis han millorat la situació. Les escoles de pilota aporten joventut i renovació; la televisió autonòmica À Punt ha escampat una imatge positiva; el feminisme s’obri pas a un joc que fins fa poc era alié a la dona, fins i tot com espectadora; els trofeus patrocinats per empreses i ajuntaments aporten ingressos i reconeixement. Per contra, els jubilats representen la majoria del públic i l’encariment del preu de les entrades suposa un inconvenient per als pensionistes. La dependència de les travesses es fa indispensable però va a la baixa. En conjunt, el nostre esport viu un moment agredolç que superarem amb esperança.
El mitic i recordat per sempre més Paco Cabanes, el Genovés, va escodrinyar tots els racons on es movia una pilota: escala i corda, raspall, galotxa, llargues, frontó...
El Genovés és únic com a jugador i com a persona. Paco és una fita en el temps, tot serà un abans i un després d’ell en el món de la pilota. Em va doldre moltíssim l’encontre de frontó contra Martinikorena que es va disputar a Benidorm.
