Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

hOMENATGE A MALONDA i

Amb el pas del temps les persones establim relacions amb altres persones, segons l’edat, aficions o altres aspectes de la vida. Amb totes estes perspectives construïm una memòria col·lectiva dins la qual ens sentim identificats.

Per exemple, durant la infància quan en teoria no teníem obligacions laborals i els carrers no pertanyien als cotxes, els xiquets compartíem ballar la trompa i les xiquetes el sambori, però en arribar la pubertat botar a la corda esdevenia una alternativa d’aproximació sexual. En la família sempre trobem algun avantpassat notable per les aventures viscudes, si era a l’estranger o havia aconseguit un bon capital encara millor. Políticament manifestem les nostres simpaties per un partit o per un altre o per cap. També els veïns senten l’orgull del seu poble i un poc la rivalitat amb el poble del costat. Si passem al camp esportiu trobem un espai excepcional en allò de sentir-nos identificats com déiem al principi. L’exemple del futbol, dels seus mites, dels megaestadis i les quantitats invertides no tenen comparació.

Nosaltres, valencians i valencianes, tenim com a referent esportiu el joc de la pilota. Certament minoritari, però això no representa cap obstacle per al seu reconeixement com a tradició d’un poble. Es queixava un aficionat per l’absència en els Jocs Olímpics, si bé això no li resta valor simbòlic a la pilota. Va ser esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Si seguim les comparacions, a Austràlia trobem hàbils llançadors de boomerang, una fusta en forma de colze amb la particularitat de que llançada a l’aire arriba a un punt determinat i retorna al llançador.

Tot és qüestió de creuer’s i assumir el que tenim. Esta vesprada el nou trinquet d’Oliva, ple de gom a gom d’aficcionats i aficcionades, per retre homenatge a Malonda I n’és un exemple idoni de l’avanç pel camí correcte, per guanyar prestigi i presència social.

Eres Malonda i eres «primer». Malonda indica el nom i l’arrel d’una nissaga amb una llista de pilotaris difícil d’oblidar. El numeral «primer» com en les dinasties reials o no, el primer comença i legitima tots els que seguiran: Malonda II, Malonda III, Malonda IV, Pepito, Diego o Carlos Parra, tres germans campions individuals, segueix la llista amb Francisco, Salvador Pericàs, José Miguel Arlandis i Pablo Malonda.

En declaracions a Levante-EMV i Superdeporte de hui mateix, manifestes la confiança en els nous temps: les escoles de pilota, la nostra televisió À Punt, incorporació del feminisme, el patrocini d’ajuntaments i de les empreses...L’esperança no és una figura retòrica en aquest cas perquè la pilota tot i la forta relació amb el poble valencià ha patit durant la seua història moments venturosos i adversos. Entre els últims tenim ben documentat el 14 de juny de 1391 quan el Consell de la Ciutat de València prohibeix que «cap persona d’edat superior a 10 anys jugue a pilota dins els murs de la ciutat sota pena de vint morabatins d’or i si no poguera pagar serà empresonat i correrà la ciutat sense gràcia ni remei». El divendres 14 de juny de 1991, 600 anys després, l’alcaldessa de València, Clementina Ródenas va derogar el ban i encara que siga simbòlicament els carrers del Cap i Casal queden recuperats per el nostre esport.

Tu mateix també has contribuït al renaixement de la pilota en la llarga partida de la vida com a professional i monitor de monitors. Vaig participar com alumne teu en aquell lllunyà primer curs i va ser un honor ser el teu deixeble.

Estimat Malonda torna hàbilment la vaqueta que s’esmuny per la careta, raspa apegat a la muralla, fes la treta ben col·locada i llança la volea al cel.

Cavaller Malonda: braç fort i pilota llarga: Felicitats i Va de Bo!

Compartir el artículo

stats