Àlex Ruiz està en la recta final del seu mandat com a alcalde. En desembre, en virtud del pacte de Govern signat en 2019, donarà el relleu al socialista Joan Marco.

Si quan va començar la legislatura li hagueren dit que gran part dels seus esforços els hauria hagut de destinar a gestionar la reparació del passeig marítim, ¿què hauria dit vostè?

Més que la reparació en si, ha estat la controvèrsia generada la que, efectivament, m’ha absorbit una part del temps i fins i tot m’ha afectat des d’una vesant anímica i personal, quan allò que pretenia era simplement plantejar una reflexió. Obrir un debat, necessari, que anava més enllà de la dicotomia entre passeig marítim si i passeig marítim no. Més bé, anava de la necessitat urgent de regeneració de les platges, una reivindicació que de fet ha quallat amb la constitució d’una plataforma veïnal. I anava, també, de posar sobre la taula del debat polític el malbaratament de diners públics en la reparació d’infraestructures que més prompte que tard acaben destruïnt-se, o de la inutilitat de fer aportacions d’arena que no són duradores. En definitiva, calia obrir un debat sobre quin model de platja volem i, també, de quin passeig marítim construïm, perquè un de formigó no és allò que es diu sostenible.

Entre el passeig i la pandèmia, ¿li ha restat esforços per a uns altres projectes?

No, restar no, més bé s’ha hagut de duplicar esforços. I, a més, és evident que les dues coses també ens ha condicionat tot allò que teníem preparat al nostre projecte de poble.

¿Quins han sigut els principals reptes de la legislatura?

Sense dubte gestionar un poble com este, de vora 5.000 habitants, amb els afegits d’un problema molt greu que ens va plantejar el temporal Glòria i un altre gravíssim a nivell global com la pandèmia. Com deia, això ha condicionat tota la resta.

¿Què necessita el Bellreguard del futur?

Bellreguard necessita continuar prioritzant una sèrie de deficiències importants estructurals que pateix, especialment, la platja. Tenim una mancança en certes infraestructures bàsiques. Un dels principals reptes és en matèria de mobilitat: llevar-nos de damunt la N-332 i comptar amb uns serveis de transport públic eficients i sostenibles. I necessitem també un poc més d’autoestima com a poble.

¿Què li deixa pendent a l’alcalde que el substituirà?

Hi ha feina a fer, ja no pel proper alcalde, sinó per als qui vinguen després. Hi ha dues qüestions que s’han d’afrontar: el tema econòmic i el de personal. D’una banda tenim un pressupost molt limitat. Des de la legislatura 2011-2015 no s’ha tocat l’IBI, el principal impost amb el qual es financien els ajuntaments. D’altra, tenim una plantilla d’edat mitjana amb un percentatge important que té a prop la jubilació. Si no acarem estes dues qüestions, sense diners i sense personal, l’ajuntament col·lapsarà, i la ciutadania exigeix serveis. A molts polítics els agrada inaugurar obres. Jo, en canvi, he prioritzat infraestructures bàsiques deficients, com la renovació de la xarxa d’aigua potable o el dipòsit de la platja que igual no es veuen però són necessàries per al bon funcionament del municipi.