Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2021

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2021

Diumenge passat a l’escenari del Teatre Serrano pujaren a rebre els seus guardons els guanyadors dels tres premis que duen per nom Premis Literaris Ciutat de Gandia i que honoren els nostres escriptors clàssics universals: Ausiàs March, Joanot Martorell i Roís de Corella. El primer és el més antic, data del 1959, quan es creà per a commemorar el cinquè centenari de la mort d’Ausiàs March, guardona la poesia, du el seu nom i té una dotació econòmica de 8.000 euros; el segon du el nom de Joanot Martorell, guardona la narrativa, fou creat per l’Ajuntament de Gandia el 1979 i té una important dotació econòmica, 20.000 euros; el tercer és el premi Roís de Corella, pel qual jo tinc un especial afecte, ja que tinc prou a veure en la seua instauració. Guardona la trajectòria literària d’un poeta o escriptor en llengua valenciana. No té dotació econòmica, la persona que el guanya sols rep el trofeu acreditatiu i el sincer aplaudiment d’un teatre ple de gent amb ganes de sentir viva la llengua pròpia.

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2021

Com és habitual, seien en la primera fila, diguem-ne de la part oficial, la corporació municipal, amb el seu alcalde, José Manuel Prieto, al capdavant, al qui acompanyava al seu costat, la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Reis Gallego, i, successivament, Liduvina Gil, tinenta d’alcaldia i regidora delegada en l’IMAB; el vicealcalde i regidor delegat d’Urbanisme, Josep Alandete; la tinenta d’alcaldia i regidora delegada de Polítiques educatives, Carmen Fuster; el tinent d’alcaldia i regidor delegat de Cultura, Nahuel González; la regidora delegada d’Habitatge, Amparo Victoria; el regidor delegat d’Economia i Hisenda, Salvador Gregori; la regidora delegada d’Igualtat, Juana Navarro; la regidora delegada d’esports i joventut, Lydia Morant, i el regidor Vicent Gregori. En llocs destacats estaven els Fills Predilectes de Gandia, Ignasi Mora i Pasqual Molina, i la padrina de la Setmana Santa, Carmen Sarrió, acompanyada pel secretari general de la Junta Major de Germandats, Rubén Ferrer. En la primera fila, diguem-ne de la part de la sorpresa, estaven asseguts els guanyadors dels premis, bona part dels membres dels jurats que els decidiren, Àlvar Garcia (el secretari dels dos), Pilar Beltran (editora d’Edicions 62), Gisela Sendra (de l’IMAB), i la cap de Servei del Llibre i Biblioteques, Rosa Codoñer.

Dalt de l’escenari els lliuradors dels premis i els autors premiats foren introduïts per la periodista Maria Fuster, gandiana i televisiva i per Dimensió Vocal, un grup de cinc joves que cantaven a capella. Hi van haver, entre els actes de lliurament, intervencions musicals a càrrec de Jonathan Penalva i Diluvi, sent especials amables per a mi, l’actuació de la jove, que es confessà de Gandia, Mississipí i la fràgil figura femenina de Motiva Danza, que pareixia levitar per l’escenari al compàs d’aquella musica tan suau.

S’anuncià el Premi de Narrativa Joanot Martorell. El jurat format per Xavier Aliaga, Víctor Labrado, Martí Domínguez, Valèria Gallard, Pilar Beltran (com a presidenta) i Àlvar Garcia (com a secretari), va decidir, per majoria, que de les 27 obres presentades, la guanyador d’esta XLIII edició del premi era Carrer de baix, de Vicent Flor. El guardó li fou lliurat per Pilar Beltran, l’editora d’Edicions 62 i l’autor premiat tingué paraules d’agraïment per a diferents persones, per al jurat, per a l’Ajuntament de Gandia «per seguir apostant per la literatura en valencià», per a l’equip d’Edicions 62 i per als habitants de la Vall de Gallinera, els comentaris dels quals li havien servit per a «enriquir i donar profunditat a la història del llibre», la qual parla d’amor, d’amistat, de mort i desamor que transcorre a la ciutat de València, Gandia i la Vall de Gallinera. Vicent Flor acabà dient: «Els humans som animals que necessitem que ens conten històries. A mi m’agrada molt que me’n conten, també llegir-ne i ara he descobert que també m’agrada contar-ne, escriure’n. Espere que si voleu llegir El carrer de baix us emocione tant com a mi m’ha emocionat escriure-la».

A la LIX edició del premi de Poesia Ausiàs March s’havien presentat 46 originals i el jurat del premi, format per Jordi Cornudella, Jaume Pont, Rubén Luzon, Maria Josep Escriva (qui el presidia) i Àlvar Garcia (com a secretari) decidiren que el guanyador era Miquel Àngel Llauger, per la seua obra Llum de cançó. El guardó li fou lliurat per Liduvina Gil, regidora delegada en l’IMAB, i l’autor donà gràcies i feu una breu explicació de la seua obra poètica guardonada, dividida en dues parts: la primera, de poesia lírica, La parla de les mèrleres, i la segona, de poesia narrativa Els nins de maig (matèria de Bretanya).

Reconec que quan Toni Ordiñana, director de l’IMAB, feu la introducció del Premi Roís de Corella a la Trajectòria Literària, jo, aleshores, ja estava emocionat, i l’emoció anà augmentant a mesura que ell anava glossant les circumstàncies personals de la guanyadora (era una dona!): del seu lloc de naixença i on viu, Xàbia, de l’escenari que conformen el seu paisatge a les faldes del Montgó, el mar i l’horitzó en el qual ella ha construït i animat un munt de personatges, les obres que havia escrit, els premis que havia guanyat i el cor se m’accelerà quan digué el seu nom: Pepa Guardiola. L’alcalde Prieto li lliurà el guardó i ella, emocionada, donà les gràcies a tots els qui havien fet possible que el guardó arribara a les seues mans, i digué des del faristol: «Fa 35 anys, em van animar a contar fent ús de la paraula escrita, i temptejant, a pleret, amb dubtes i pors, amb llapis i goma, traient retalls de temps al meu treball de mestra i de mestressa, vaig vessar sobre el paper primer els contes tradicionals que contaven ma mare i les àvies, Contes de riurau, després les històries que inventava, vivia, descobria.[...] No escric per a un públic determinat ni sobre una temàtica concreta, escric des de les meues conviccions, aquelles que m’han marcat la vida: la terra, la llengua, l’educació i el feminisme. Personalment entenc l’escriptura literària com l’art de sublimar amb paraules les emocions, experiències i vivències humanes.[...] Dedique aquest premi a les avantpassades que des del bressol ens van despertar l’estima per la llengua, i en especial a ma mare que em va mostrar el goig de contar històries».

L’alcalde José Manuel Prieto va fer els discurs de clausura felicitant els guanyadors, agraint la dedicació dels membres dels jurats i mostrà el seu orgull per la intensa agenda organitzada per l’IMAB, plena de presentacions, conferències, xarrades i exposicions que durant dos mesos havien donat vida a la nomenada Tardor Literària, en la qual tant ell com la regidora delegada, Liduvina Gil, s’havien implicat personalment. Digué: «Les activitats que heu desplegat durant totes estes setmanes han sigut una autèntica explosió de creativitat, de vivències, de lectures, d’escolta, d’interacció entre lectors i escriptors, d’intercanvi d’idees, d’aprenentatge, de sentir, per fi, que les lletres que habitaven en silenci als llibres eixien a celebrar el triomf de la vida. [...] Desitge que el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia es convertisca en un acte de la ciutat i per a la ciutat, que estos guardons gaudisquen a casa del prestigi que ja tenen fora, que la ciutadania senta estos reconeixements com part del seu patrimoni cultural i literari, que els conega i per tant, puga estimar-los. Defensem la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres arrels. Això ens farà més forts!».

pasqualmolina.wordpress.com

Compartir el artículo

stats