Marxuquera al peu del Mondúver

A pesar de la curta trajectòria de la revista ens hem proposat anar millorant i incorporant novetats d’una manera gradual i tranquil·la, sense presses, però amb la serietat i el saber fer que ha de caracteritzar una revista com aquesta. Siga com siga, eixa és la nostra intenció, a més a més de mostrar una bona actitud en enfrontar-nos a un repte d’aquesta exigència.

Un dels objectius d’aquest projecte des del seu començament ha estat, sense cap dubte, la voluntat de compartir i divulgar. Amb aquest quefer volem recuperar eixa connexió amb el medi ambient tan necessària avui en dia.

La nostra realitat va construint-se a poc a poc amb les relacions que mantenim els uns amb els altres, en col·lectivitat. Ací és on rau el punt més important: tota acció individual ha de contemplar un component ètic, l’objectiu del qual no és altre que el de perseguir el bé comú i la millora de tot allò que té a veure amb la nostra comunitat.

Els llocs s’omplin de significat quan els compartim. Sempre des de l’estima. Allò que ens van ensenyar els nostres majors quan érem menuts: hem d’estimar, valorar i respectar allò que és nostre, allò que no té propietat, si més no, allò que és propietat de totes i tots. Sempre amb una mentalitat oberta.

El primer número va significar una aposta per l’originalitat d’una mirada molt innovadora per part de totes les persones, consell de redacció i col·laboradors, que van fer possible el seu naixement. Des de la maquetació, disseny, fotografia i investigació històrica fins a les llegendes i històries locals plasmades a través del còmic i les rondalles o entrevistes a personatges vinculats al nostre territori.

Aquest segon número, monogràfic al voltant de la nostra estimada font de Lloret, compta amb unes novetats significatives que ens agradaria subratllar. La primera d’elles, sota la col·laboració del CEIC Alfons el Vell i amb una aposta per part de la institució amb la il·lustració a la nostra ciutat i comarca, editarem tres il·lustracions de l’artista plàstic de Gandia Daniel Garcia Moragues que ha creat en exclusiva per a la revista. La segona novetat és la publicació d’un poema recent del nostre veí i poeta Ramón Calabuig, la qual cosa ens fa molta il·lusió. La tercera compta amb un relat ambientat al barranc dels Lledoners i la font de Lloret, escrit pel professor Jesús Villaplana Ferrer, erudit en el camp de l’ornitologia i que tan amablement ens ha permés publicar al nostre número. I la quarta i última tracta d’un article escrit per Sebastià Dénia al voltant d’una eixida organitzada per Amics de la Natura a la font de Lloret, que va ser premiat per l’associació entre una recopilació d’articles amb motiu de l’acomiadament del seu president Vicent Alonso Cerdà.

A més d’aquestes col·laboracions puntuals continuem amb les dues seccions ja consolidades que són l’article d’investigació de Jacobo Romero, amb fotografies de Dani Monllor i Laura Fuster, i la tira còmica de Vicent Orengo sobre les tribulacions del tio Morabito a més del disseny i maquetació de la publicació per part de Marina Denia.

M’agradaria acabar amb unes paraules de l’editorial d’aquest número: Publicacions com aquesta han de contemplar tot un ventall de possibilitats. Entre elles, la divulgació, investigació i registre de tot el que hem heretat dels nostres avantpassats. Sense oblidar l’estima i el respecte envers el nostre patrimoni. Respectar vol dir que no pretenem posar en qüestió tot allò que ens ha arribat com a llegat, ni molt menys traure profit o utilitzar-ho amb finalitats ideològiques o particulars. Cal, simplement, estimar-ho i conservar-ho per a futures generacions.