Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

A propòsit de la repressió franquista a gandia

A propòsit de la repressió franquista a gandia

La finalització de la Guerra Civil, 1’1 d’abril de 1939, va suposar el desenvolupament de tot un aparell repressiu per part del règim franquista, que implicava l’empresonament de moltes persones, la condemna a mort i l’assassinat de republicans, sotmesos a judicis sumaríssims sense cap garantia processal, la depuració laboral, l’exili i, en definitiva, la instauració d’un silenci extens que es va perllongar en el temps. La dictadura franquista va fer tots els possibles per tal d’eliminar de l’imaginari col·lectiu els ideals republicans i tot allò que representava el progrés aconseguit durant el període republicà. En cap moment, els vencedors es van plantejar la reconciliació amb els vençuts, ni posar en pràctica les paraules pronunciades pel president de la República, Manuel Azaña, el 18 de juliol de 1938, quan rememorant els morts que s’havien produït durant el conflicte bèl·lic, reclamava «pau, pietat i perdó».

A propòsit de la repressió franquista a gandia

En aquest context, hem de situar la publicació del llibre Repressió econòmica i control social: La Llei de responsabilitats polítiques i la seua aplicació a Gandia, Beniopa i Benipeixcar (1939-1966), dels historiadors Antonio Calzado i Mélanie Ibáñez, tots dos especialitzats en l’estudi del franquisme i de la seua activitat repressiva. Els autors són conscients de la mancança d’estudis al voltant del franquisme a Gandia i, arran de la Llei de Responsabilitats Polítiques de febrer de 1939, investiguen la repressió i el control social que, en finalitzar la Guerra Civil, la dictadura va exercir sobre els republicans gandians i els dels pobles de Beniopa i Benipeixcar, localitats integrades el 1965 a la ciutat.

D’aquesta forma, es realitza un recorregut per la repressió política implantada des d’un primer moment pel franquisme i s’investiga els Expedients de Responsabilitats Polítiques que plantejaven la confiscació de béns o sancions econòmiques per a molts republicans. A més de l’estudi de l’aplicació de la violència del règim i de les seues conseqüències, els autors ens aproximen a una realitat on les autoritats locals, els dirigents falangistes, la Guàrdia Civil i els rectors contribueixen amb els seus informes a legitimar el franquisme i a estigmatitzar els vençuts, els quals eren acusats de rebels. Com anys després indicava Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i ministre del seu govern, es pot parlar de la «justícia a l’inrevés», aplicada als defensors de la legalitat republicana.

D’altra banda, hem de fer referència a la documentació incorporada per l’Arxiu Històric de Gandia, el 2018, provinent de l’Arxiu del Partit Judicial de Gandia, en el marc d’un acord signat entre l’Ajuntament de Gandia i la Generalitat Valenciana. La important tasca de recuperació i digitalització de la documentació, impulsada des de l’Arxiu Històric de Gandia, ha permés que, a hores d’ara, els investigadors tinguen al seu abast els expedients de Responsabilitats Polítiques de Gandia (Beniopa i Benipeixcar incloses) en memoriagandia.org i pròximament està previst incorporar els de la resta de pobles d’aquest partit judicial. Per tant, Calzado i Ibáñez han pogut consultar aquesta interessant documentació, realitzant un anàlisi exhaustiu i rigorós dels expedients, aportant noms i cognoms de persones que van patir la violència de la repressió franquista, i han contribuït a la recuperació d’una història silenciada durant molts anys. En aquest sentit, hem de destacar la incorporació de breus biografies de diversos protagonistes d’un temps, dones i homes, que amb els seus compromisos i les seues actuacions van compartir esperances i també patiments, i, fins i tot, en alguns casos, van pagar amb la seua vida la defensa dels ideals republicans.

Aquest llibre és fruit de la col·laboració d’entitats, com ara la regidoria de Qualitat i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Gandia i l’Arxiu Històric de Gandia, que donen suport a iniciatives basades en la investigació i el rigor científic, amb l’objectiu d’impulsar la reflexió i el debat al voltant de la nostra història. En aquest cas, estem davant d’una important contribució a la recuperació de la memòria democràtica, de la memòria dels vençuts, fonamentada en l’aplicació dels principis de veritat, justícia i reparació.

Els poders públics i la societat civil han de treballar conjuntament per tal d’impulsar projectes com aquest i tant de bo les noves generacions continuen manifestant un interés per estudiar i donar a conèixer el nostre passat. Al capdavall, no hem d’oblidar que sense memòria no es pot construir el futur.

Compartir el artículo

stats