Ara fa aproximadament 1 any, l’empresa Sunny Resorts va presentar a la Conselleria de Política Territorial, Obres Púbiques i Mobilitat un projecte per a construir un glàmping a la Marjal de Gandia. El procediment per a realitzar aquesta operació urbanística s’ha articulat mitjançant una DIC (Declaració d’Interès Comunitari). La DIC és una figura pensada per a atribuir determinats usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable, una fórmula àgil i simplificada que excepcionalment, i no de manera ordinària, permet autoritzar usos que d’altra manera estarien totalment prohibits en aquest tipus de sòl. L’estratègia, doncs, està ben clara: fer servir aquesta ferramenta, molt més ràpida i menys garantista que els tràmits convencionals, sotmesos a una major supervisió. Intentar colar una operació urbanística de grans repercussions i construir un megaresort turístic camuflat de glamurós i sostenible en terrenys no urbanitzables. I és clar, sempre amb el mantra de la desestacionalització i la creació de llocs de treball. Una estratègia tan calamitosa com antiga i emprada amb impunitat al llarg del país.
El projecte anomenat Glàmping, que és una d’eixes modernes denominacions molt ben pensades per a fer-nos creure que un burro vola, disposa de capacitat per a 2.600 sostenibles persones i una superfície de 20 glamuroses hectàrees, la gran majoria situades dins del perímetre de protecció de la ZEC (Zona d’Especial Conservació) de la Marjal de la Safor. Sols amb aquestes dades el projecte ja espanta, però si analitzem bé els documents podem veure la magnitud de l’empastrà. Es preveuen construir més de 6.000 m2 d’infraestructures de serveis com restaurants, gimnàs, spa, sanitaris, etc... D’altra banda existeixen 6.500 m2 d’espais esportius, piscines a l’aire lliure, escenaris... i altres 33.000 m2 de zones d’acampada. Tanmateix, el plat fort són els 50.000 m2 de bungalows i mobil-homes, i els 27.000 m2 de vials i aparcaments, el que suposa la construcció de 260 casetes i 820 aparcaments per a vehicles.
No cal estudiar planificació i ordenació urbanística per a entendre que tal complexe turístic impactarà en l’estructura territorial i paisatgística d’una zona eminentment agrària i que la pressió antròpica sobre l’espai natural de la marjal es veurà incrementada. La concentració de milers de persones fa imprescindible la construcció d’infraestructures de serveis bàsics i açò afecta a l’ús racional del territori. Es necessiten gran quantitats de recursos, com aigua i electricitat, i es genera un volum ingent de residus de tota mena, així com infraestructures per a la mobilitat. Les dades, totes elles públiques, mostren i demostren el caràcter urbà del projecte. Un megaresort que equivaldria a ubicar el poble de Daimús a la marjal de Gandia.
És ridícul pensar que un projecte tan evidentment urbà puga enmarcar-se dins d’una figura tan senzilla i agosarada com la DIC. Totes les afeccions abans descrites deurien ser analitzades més acuradament per assegurar una efectiva avaluació de repercussions i una veritable participació ciutadana, amb un Pla Especial, per exemple.
Malgrat tot, la DIC de Sunny Resorts continua endavant i, a falta de la resolució definitiva, les diferents seccions territorials de les conselleries continuen informant. Els darrers informes assenyalen contundentment allò que des de Compromís Més Gandia Unida hem defensat sempre; el projecte, pel seu tamany i localització, incideix en el paisatge i afectarà de manera considerable a la seua morfologia i caràcter rural-agrícola. Igualment es remarca que cal justificar la necessitat d’emplaçament en el medi rural valorant la inviabilitat d’ubicar l’activitat en altre tipus de sòl del propi terme municipal o dels municipis colindants. A més a més, també demanen un estudi de mobilitat que analitze els efectes que la major concentració de població i vehicles puguen generar en l’entorn.
Aquests nous informes fan pensar que el promotor deurà tornar a modificar el projecte si vol continuar endavant amb el glamour. No sabem com acabarà la història, ni si les altres formacions polítiques seguiran girant la cara davant de projectes d’aquesta índole, però sí que sabem que el nostre grup municipal es mantindrà ferm en la defensa del patrimoni natural i de l’ús racional del territori. I ho fem ara més que mai, amb naturalitat i sense complexos. Ens toca conviure amb una crisi ambiental que ens porta cap a escenaris molt alarmants, és l’hora de prendre decisions valentes i no divagar sobre la sostenibilitat. El nostre model territorial és el de la protecció, restauració i conservació dels espais naturals i agrícoles. La marjal reuneix tots els valors ambientals possibles. És un reservori d’aigua dolça, un embornal de carboni, un espai de mitigació contra les inundacions, un hàbitat d’increïble biodiversitat i amb una immensa capacitat per a produir aliments.
Desgraciadament, i malgrat tots aquests valors, esta és la segona vegada en molt poc de temps que hem de salvar la marjal. No fa massa el camp de golf de Torró sobrevolava amenaçant la marjal i els arguments a favor eren idèntics. Per sort, la ciutadania ja va dictar sentència contra aquells que volien atacar la marjal, i després l’Auir. No sabem que passarà, però de moment sobren els motius per dir No al glamping.
