Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Xeresa amb empremta

Persones que de forma altruista han documentat esdeveniments o anècdotes locals

Xeresa amb empremta

Moure’s de l’àrea confortable en la qual intentem dedicar-nos a la nostra tasca docent és, de vegades, força difícil. Ha estat, però, arran d‘una trista notícia amb la qual m’he sentit en l’obligació moral de poder escriure unes simples apreciacions com homenatge als qui ja no estan entre nosaltres, amb independència de la seua ideologia o trajectòria personal.

Al llarg de la història de la investigació recent de Xeresa hem tingut la sort de poder disposar d’una sèrie de persones que s’han interessat o han contribuït, a la seua manera però sobretot altruista, per documentar de forma peculiar els esdeveniments o anècdotes d’aquesta localitat saforenca.

El primer avantguardista local va ser el fotògraf Josep Blanquer. Viatger infatigable, amb la seua càmera va immortalitzar moments històrics com la famosa manifestació del dia 1 de Maig del 1936, paisatges desapareguts com la immediata Xeresa de postguerra vista des de la muntanya del Camí Llavador, així com edificis que hui ja no hi són, com el palau gòtic dels Vich, on es visualitzen magníficament les caixes d’obra de tàpia medievals.

Un xiquet en el franquisme

De la mateixa manera, a finals del s.XX i inicis del XXI, Salvador Roselló Ibáñez, del Ravalet, va recopilar i publicar una quantitat ingent d’informació arxivística i d’aquella que anomenem memò-ria oral. Aquesta esdevé cabdal per a poder interpretar una època propera en el temps però que se’ns escapa a marxes forçades: la vida de poblet dels segles XIX i XX, difuminada amb la globalització i els nous modes de relacionar-se que impersonalitzen les relacions humanes ancestrals de proximitat. I què caldria dir de Francisco Bou Serralta, Paco Mariana, qui en les seues llibretes ben reflectides en la desapareguda revista local La Cisterna, així com en les xerrades que manteníem en més d’un cafè al bar molt abans de l’era Covid, ens relatava quina era la seua visió secular del dia a dia d’un xiquet en el període franquista, així com algunes de les fites històriques en la història local.

Recentment, malauradament, també ens va deixar el nostre veí i amic Felip Lloret Sanfèlix, investigador autodidacta que es va endinsar en el món de la genealogia i la història local. Qualsevol que volia esbrinar sobre els seus avantpassats, a l’hora de bastir el clàssic arbre genealògic, havia de passar pel seu agraït i amable assessorament. No debades el seu bagatge es devia a l’acumulació d’hores de visites i consultes als arxius i fons tant parroquials, municipals com estatals a la recerca de l’origen dels llinatges dels xeresans/es. D’aquest saber ben treballat va bastir, junt a Josep Mas Martí, la seua obra El poble, la terra i la gent de Xeresa als segles XVI-XVII, document importantíssim i necessari per entendre la formació de la Xeresa postmorisca, aquella bastida pels repobladors mallorquins a les primeries del segle XVII.

D’ell em queda la satisfacció d’haver-lo conegut i tractat amb més oportunitats, fent eixides de camp pel terme, així com col·laborant i intercanviant idees. El treball Xeresa. Geografia, història i patrimoni, signat en 2009 amb el company Abel Soler, així com els estudis conduents a la futura tesi doctoral no serien el que serien sense la seua feina ni amb la seua col·laboració desinteressada.

De tot el conjunt de persones que he comentat caldria dir que sense la seua empremta no seria hui l’actual persona que sóc, ja que si el món de la recerca ja és de per sí complicat, començar des de zero, ara fa vora uns vint anys, encara ho haguera estat més. Com diu la dita «tota pedra fa paret», cadascuna de les aportacions dels diversos contribuïdors ajuden a bastir un llegat que va més enllà de l’efímera existència física de les persones. En aquesta orfandat es fa necessari més que mai agrupar esforços per portar a terme un treball que gent de fora difícilment farà donada la falta d’un vincle emocional i interés amb la localitat.

Continuar el seu llegat

Com a conciutadans de Xeresa que es varen interessar pels nostres orígens i per la nostra idiosincràsia els hem de mantenir en la memòria viva. Ara ens toca a nosaltres allò encara més difícil, continuar amb el seu llegat i fer història de poble, aquella que ens afecta de manera més directa, aquella que ens lliga amb la terra. Una història local o particular necessària per poder sostenir i bastir el nostre país. Acabe amb dues paraules que em sol dir un bon amic d’Oliva que aprecie a pesar de les circumstàncies: Molt agraït!

Compartir el artículo

stats