pasqualmolina.wordpress.com
Com que fa tants anys que escric esta columna dominical, és la tercera vegada que el diumenge coincideix amb l’endemà de la nit en la qual es cremen les falles, i estic segur que en els articles d’aquells caps de setmana em vaig referir a la simbologia del foc purificador que crema tot allò que de roín havia tingut l’any anterior per renàixer des del cim ardent de les brases i per tornar a començar.
És cert que estes falles d’enguany han sigut diferents, perquè després de l’aturada obligada per causa de la maleïda pandèmia, de viure unes falles extemporànies el mes de setembre passat i d’un exercici faller reduït a uns pocs mesos, s’estava recuperant el pols clàssic de la festa quan l’oratge s’ha encarregat de desdibuixar la setmana gran fallera. Una setmana gran que enguany tenia d’especial la important fita de complir-se el 75 aniversari de la fundació, el 1946, de la anomenada, aleshores, Junta Local Fallera de Gandia.
Sota el plugim, el primer dia, els jurats compliren la seua missió i signaren les actes dels premis. Es va celebrar una mascletà d’assistència multitudinària. El bateig, a cobert del sostre de l’església de Sant Josep, es va celebrar com sempre, però la festa del lliurament dels premis fallers perdé l’encant de la Plaça Major i es celebrà en un poliesportiu, el qual estigué a l’altura de recollir les emocions i els esclats d’alegria quan el secretari anunciava els guardons.
Cadascunes de les comissions visqueren a les seues llars i al costat dels seus monuments el que la pluja i el fred permetrien el segon dels dies, en el qual es van suspendre la mascletà i la nit del foc. Davant les males previsions de l’oratge, les autoritats falleres, les municipals i l’autoritat religiosa preparaven un pla B per celebrar l’Ofrena, l’acte que es considerava principal de la celebració del 75 aniversari i per a la qual 66 falleres majors de totes les èpoques havien confirmat la seua presència. Però l’oratge respectà, momentàniament, els temps de la mascletà a migdia i va permetre celebrar una Ofrena, quasi normal, amb centenars de fallers i falleres cap a la Seu amb emoció continguda, la qual veiérem desbordar-se en els ulls de les històriques falleres majors i esclatar en els del president, Telmo Gadea, quan passaren per davant de la seu de Foment d’AIC, entitat que s’havia posat a la disposició de les autoritats falleres davant de la imprevisibilitat de la pluja.
El president Gadea anava acompanyat per la ministra Diana Morant, per l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, pel regidor delegat amb les falles, Naxto Arnau i, també, per l’expresident Jesús Garcia Cànoves i pel secretari general Óscar Morant. Tots ells acompanyant a la fallera major del 2022, Cristina Garcia Lechuga, i la fallera major infantil, Clara Tortosa Garcia, la imatge i les maneres de la qual mantindrem per sempre en la memòria els gandians, així com la resiliència, mostrada per les autoritats falleres i municipals per adaptar-se a les inclemències del cel. Anit es cremarien les falles, amb la perícia dels delegats de la cremà i la cura dels bombers, i es formarien munts de brases que esdevindrien cendra. I començaria en eixe moment l’exercici faller del 2023.
Com en altres ocasions he sigut este any un dels tres membres del jurat del Premi Soler i Godes, el qual guardona el millor article de llibret de falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. El premi du el nom del qui fou el primer president de l’Associació d’Estudis Fallers de València (ADEF), l’entitat que organitza el concurs. Este premi va recollir el testimoni del Premi Iaraní, que creàrem, organitzàrem i concedírem ací a Gandia, durant deu edicions, amb la intenció de traure a la llum aquelles col·laboracions literàries que estaven apareixent en els llibrets de falla gandians i que no eren conegudes per la limitada edició i l’escassa difusió. El Premi Iaraní fou l’estímul perquè les comissions aproparen a les pàgines el seus llibrets els escriptors reconeguts, la qual cosa va contribuir a la millora evident de la vàlua literària de aquelles publicacions que fins aquell moment s’havien limitat a l’explicació de la falla, origen primer i inalienable del llibret, però que, aleshores, alguns pensàvem que podien servir per a difondre la literatura i els valors patrimonials de les falles, tot escrit i publicat en la llengua valenciana.
La major part dels articles que concursaven en el Soler i Godes d’enguany, n’eren 89 originals, no eludien el pes i la influència de la pandèmia en l’esdevenir de la Festa, però en alguns dels articles que he hagut d’avaluar es plantegen noves perspectives de futur i en altres s’anima a considerar que el moment del canvi en la festa és arribat i que, almenys, s’haurien de recuperar essències i valors que s’han anat desdibuixant.
El passat dia 3 de març, a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València, durant l’acte de presentació de la revista oficial anual de l’ADEF, es van fer públics els noms dels cinc autors dels cinc articles que el jurat havíem considerats com a finalistes d’enguany. El nom de l’article i de l’autor guanyador es coneixerà en la Festa de les Lletres Falleres que es celebrarà el 13 de maig a Sueca.
Aleshores sols conec els noms dels autors finalistes, i dels texts de dos d’ells, vull considerar algunes de les seues reflexions. Ivan Serrador és l’autor de l’article Tornem. I ara què?, publicat en el llibret de la Falla Port de Silla, en el qual diu: «Aquests seran també unes Falles atípiques ja que marcaran un punt d’inflexió. [...] Aquesta crisi pot desestabilitzar-nos i abocar-nos a l’abisme de la incertesa. Però també constitueix una gran oportunitat per a créixer i redirigir la nostra festa, ja que està en les nostres mans fer d’aquesta una nova oportunitat per a tornar a nàixer i reinventar-nos.[...] Ara és més necessari que mai saber la responsabilitat que implica estar en una falla, recordar que ser faller implica haver de treballar en un projecte i reflexionar. Obrir els casals a la ciutadania i tornar a l’origen de la festa. Re-educar-nos. Que el casal torne a ser una escola on es done exemple, que la falla siga el punt de trobada, i el que és més important, tornar a fer del monument l’eix principal de la festa».
Juanjo Medina, en el seu article Amnèsia de l’oblit, publicat en el llibret de la Falla Nicolau Andreu de Torrent escriu: «Recuperem, sense defugir de les responsabilitats que ens pertoquen, aquella jove naturalitat amb la qual vivíem cada activitat, reafirmant en el passat més reeixit el pervindre més grandiós que puguem llegar als menuts i menudes. Que hui ens veuen com un referent, i que seran falles de millor o pitjor fons, en la mesura d’allò que aprendran dels que ara som els que construïm la Festa, per a poder engrandir-la més encara, fent-la més respectuosa, més sostenible i més solidaria. I allunyant-la, cada vegada més, de tot allò que ara l’envolta i que només són afegitons anòmals que la desvirtuen».
Fa anys que visc allunyat del casal de la meua Falla de Corea i que no estic amb el viure al bell mig de la festa però confesse haver-me emocionat l’altre matí quan, sota la pluja fina, els carrers de Gandia s’omplien de falleres i fallers acompanyats per la música com dient «estem de nou ací, hem recuperat la Festa».
