Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Alícia Izquierdo Sesé | Regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Gandia (Compromís).

«Aquesta legislatura és en la que més s’ha invertit en patrimoni»

«Hem d’aconseguir l’ascensor perquè no podem usar la magnífica tercera planta del Palau». «El patrimoni és important, però davant l’emergència social hem hagut de renunciar a projectes»

Alícia Izquierdo, en una de les sales del Museu Arqueològic de Gandia (MAGa), durant l’entrevista.

Invertir en patrimoni és necessari, però ¿és rendible?

Depén de com definim el concepte de rendibilitat, perquè sempre que parlem de cultura o medi ambient el concepte de rendibilitat es perd, però la cultura, el medi ambient i el patrimoni és rendible perquè té una repercusió, aporta una millora a la ciutat, i per tant ve més gent. O també és una qüestió estètica que millora la sensació que les persones tenen del seu municipi.

Gandia ha fet un esforç molt important en patrimoni en aquesta legislatura.

No vull pecar de modèstia, però aquesta legislatura és la que més s’ha invertit en patrimoni en tot el periode democràtic.

Estem en el Museu Arqueològic (MAGa), que s’ha millorat i estan previstes ampliacions. ¿En quina línia?

El MAGa ha canviat molt. Ha passat de ser un museu local de prehistòria a ser un museu comarcal d’arqueologia històrica. Ara quan vens al museu trobes una de les col·leccions de làpides romanes més importants del País Valencià o el museu dedicat a les faenes del camp, amb materials d’un muntó de pobles de la Safor. Ara el que anem a fer és traure la part d’història medieval i nous espais, en una dinàmica de museus del segle XXI.

¿Què es pretén fer amb el Castell de Bairén?

En eixe projecte he d’honorar al meu antecessor, Xavi Ródenas, que va iniciar el pla amb Fons Feder. Bairén és un enclau que sempre hem estimat molt i ara molta gent diu: «ha aparegut un castell!», Se li ha donat la importància que té en un element patrimonial de primer ordre, però encara no està del tot excavat i també l’anirem millorant. Ja tenim aprovat la pujada de llum, aigua, un centre de recepció, un aparcament. L’any que ve tindrem millors instal·lacions.

A la Torre dels Pares caldrà moltíssima inversió. ¿Quina és la idea que Gandia té per a eixe edifici?

Per a mi és com el projecte més personal. És un projecte que iniciem i el veig amb molta estima, però va per a molts anys. Acabem de rebre un milió d’euros i en pocs mesos, segurament després de l’estiu, comencem la restauració. Però la grandiositat no només és l’edifici, és que té 88 fanecades de terra d’ús agrícola i la declaració de BIC afecta a tot. És tan gran i caben tantes coses que encara estem debatent en el govern què fem allà. Hem de donar-li un ús, segurament turístic, cultural, agrícola, administratiu... però sobretot un parc de la història de l’agricultura i l’etnologia del País Valencià, i que els ciutadans puguen anar a passar el dia allí.

I al Palau Ducal, que queda per fer la torre d’accés a les plantes superiors, ¿encara tardarà molt?

La pecularitat del Palau és que no és un edifici municipal regit per una fundació on treballem conjuntament. Cada vegada més les administracions obliguen a que les inversions es facen en edificis públics. Però malgrat tot hem de mirar això perquè el Palau té una tercera planta completament restaurada i preciosa a la que no se li pot donar cap ús perquè no és accessible. Sempre ha rondat la idea que que això fora el Museu d’Història de la Ciutat, i, per tant, hem d’aconseguir que el projecte de l’ascensor i la torre es puga executar. Acabem d’arribar a un acord entre l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat per a la Col·legiata i perfectament podríem fer igual amb el Palau.

Hi ha un projecte molt important, que és el Catàleg de Gandia que protegiria centenars d’immobles. ¿Quan estarà aprovat i què pretén realment?

Eixe catàleg hauria d’estar fet fa més de vint anys, perquè obliga la Llei de Patrimoni Valencià del 1998. Ara està en un punt magnífic, perquè està redactat per un equip d’enginyers, arquitectes, arqueòlegs, historiadors de l’art... Es va adjudicar a la Universitat Politècnica de València i ja tenim un primer esborrany. Ara el que toca és revisar-lo i aprovar-lo en ple. El catàleg servirà per protegir elements patrimonials i, al mateix temps, agilitzar els proceciments administratius i acabar amb el fet que quan es demane una llicència d’obres puga estar paralitzada durant molt de temps, com ara passa quan afecta a zones sensibles.

¿Quina espineta li quedarà a vosté en l’àrea de Patrimoni quan queda un any de legislatura? ¿Què li hauria agradat fer i no ha pogut?

No em quedarà cap espina. Hem fet moltes coses, malgrat que hem tingut una època molt roín per la pandèmia i ara per la crisi econòmica derivada de la invasió a Ucraïna. És cert que hem hagut de renunciar a projectes perquè hem hagut d’afrontar qüestions més urgents. Han quedat les alqueries de Gandia, la de Martorell, del Gall i les Boles, que són de propietat municipal. Els projectes estan redactats i si tenim possibilitat d’ací a final de legislatura encara ho farem i, si no, hem d’entendre que havíem d’afrontar ajudes per a Serveis Socials i sectors econòmics. En això som un govern molt madur i molt responsable que entén que hi ha coses urgents i importants. El patrimoni és important, però davant l’emergència social no em sap greu dir que hem hagut de renunciar a alguns projectes en benefici d’altres.

¿Se sent reconeguda en la seua actuació dins del Govern local?

Jo em sent molt respectada i valorada pels meus companys. Sóc tècnica superior en Gestió de Patrimoni i Restauració i crec que tots es fien del que dic i que tinc criteri professional, més enllà del polític. Patrimoni és un departament que ha estat un poc menystingut per diverses situacions i hem sigut capaços de demostrar que, com unes formiguetes, hem demostrat una gran capacitat amb els recursos econòmics de què hem disposat, gràcies, en part, a l’ajuda i les subvencions de la Diputació i la Generalitat.

¿Satisfeta amb l’acord per a la restauració de la Col·legiata de Gandia?

Jo tot el que siga en benefici del patrimoni estic totalment a favor. És cert que amb el patrimoni eclesiàstic la major part dels elements són privats, sempre hi ha l’etern debat, que jo interioritze sobre si els diners públics s’han de posar o de quina manera s’ha de fer. Però en cap cas qüestione la necessitat de restaurar el campanar de la Col·legiata. És un patrimoni històric de primer ordre d’esta ciutat que s’ha de mantenir i millorar.

Compartir el artículo

stats