Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un nou anuari del ceic alfons el vell

Un nou anuari del ceic alfons el vell

J a era hora! Feliçment i finalment, ha eixit a la llum la Revista de la Safor. Potser no arribe a ser un «best-seller», però sí és un bon reflex de les investigacions actuals sobre la nostra comarca. Un conjunt de primícies i una mena d’estat de la qüestió.

Un nou anuari del ceic alfons el vell

Certament, aquest número 11, corresponent a l’any 2021, ha tingut alguns problemes per eixir. La pandèmia n’és un, però no l’únic. De tots és coneguda la inestable situació que viu el CEIC els darrers anys, tot concatenant dimissions contínues dels seus responsables.

L’actual director, Emili Morant, no se n’està de remarcar aqueixa situació de feblesa organitzativa que contrasta amb la destacada representativitat dels seus consellers en el món cultural saforenc. Ell mateix reconeix viure un «indesitjat sentit d’incertesa» que contrastaria amb altres etapes més estables i productives que va viure el centre. El propi CEIC i la institució que l’ha creat i el manté, l’Ajuntament de Gandia, hauran de repensar, renovar i reconduir el futur d’una institució amb molts serveis prestats i un futur pendent d’inventar o redefinir.

La revista, a més de la crònica d’un any del CEIC, conté un munt d’aportacions, totes elles ben valuoses. Frederic Aparisi i Anna Igualde recorden, un cop més, la figura emblemàtica de Josep Camarena. Joan Deusa ens introdueix en el prolífic ambient dels poetes de Saforíssims i la iniciativa estival d’Estiuvers. L’artista Javier Margarit ens mostra la seua obra gràfica: una série de quadres-escultura que giren a l’entorn de la decadència de les coses i la fragilitat de la vida.

El medievalista i arxiver Alfred Garcia, ja en el terreny de la investigació, ens parla del món de l’escriptura i de les institucions docents al llarg de l’antic règim, un tema certament interessant, quan els alfabetitzats n’eren minoria. Tot això a través d’un intens i contrastat viatge pels arxius de les comarques centrals.

Una altra detallada investigació és la que realitza Ferran Escrivà Llorca sobre la vida musical a Gandia al llarg d’un segle tan viu i cabdal entre nosaltres com el XVI. Amb un enfocament global, on té en compte l’ambient «sonor» de la ciutat, ens parla de músiques festives i devotes, de la capella de la Seu o de la música en relació a la salvació de les ànimes i les misses «ad hoc». Un ample panorama (on també entren les confraries) que es fa possible arran de la reconstrucció de l’arxiu de la Seu Col·legial i de les escriptures notarials.

Carlos Fuster (una vida encomanada a la pansa), ple de recança, ens dibuixa no obstant un panorama fidel i de conjunt del món de la vinya i de la pansa, tan viu a les comarques centrals als segles XIX-XX, particularment en el trànsit entre aquestes dues centúries. Fuster viatja pels orígens, per l’eclosió del segle XIX, per la crisi de la fil·loxera i encara pel final de la pansa als pobles de la conca del Vernissa. Tot això tocant també la manipulació i la comercialització i utilitzant nombroses fonts bibliogràfiques i d’arxiu. La taronja va «tapar» la vinya i ara, en un temps d’incerteses, no sabem què acabarà substituint el tarongerar.

Els microplàstics, una amenaça invisible, és el títol significatiu de l’aportació de Núria Felis Reig. Tot treballant per a la Escola Politècnica Superior de Gandia de la UPV, Núria ens fa un repàs didàctic i documentat pel diversíssim món dels plàstics que, alhora que caracteritzen la nostra modernitat, ens posen davant d’un gran dilema pels seus efectes mediambientals i en la salut de les espècies, inclosa la nostra. L’estudi i el mostreig realitzat a la Safor permet comprovar l’aportació de plàstics al mar des del riu Serpis i la seua especial concentració en la zona del port.

La revista acaba amb un anàlisi de l’impacte econòmic del Campus de Gandia de la UPV a la Safor i amb ressenyes de llibres publicats recentment a la comarca. Tota ella val la pena, certament. No sols perquè continua una tradició que van encetar les revistes Ullal i Espai Obert sinó perquè va marcant i assenyalant tendències i línies de futur.

Compartir el artículo

stats