La Història està viva. I açò és, per descomptat, aplicable i extensible a la història de Gandia. Qualsevol revisió o ampliació d’una investigació pot suposar que s’haja de reescriure gràcies als nous descobriments. Esta situació es va produir fa uns anys arran la publicació de Passió, mort i resurrecció a Gandia. La Setmana Santa i la ciutat 1808-1936, així com en posteriors articles, que oferí una nova visió de la Setmana Santa de Gandia i dels seus protagonistes. Fins aleshores, una quantitat considerable d’informació donada pels gandians com a vertadera va ser analitzada, comparada i reescrita, ja que van ser els documents històrics els que van parlar. És així com es donà validesa històrica, o no, a arguments com «és tradició», «és costum» o «s’ha fet així des d’immemorial». Açò, és clar, suposa tindre una ment oberta als canvis, ens agraden o no. I en esta situació es troba el Pas de Sant Pere, el Pas dels Estudiants.
Les cròniques escrites per l’escolapi José Mª Blay parlen del naixement del pas en 1872 gràcies a l’impuls de l’escolapi José Gomar Miralles. Format per alumnes de l’Escola Pia, poques notícies més es tenien sobre ell: una imatge realitzada per l’escultor d’Albaida Modest Pastor i Julià desapareguda a la Guerra Civil, un altar existent a l’església del col·legi i una refundació el 1960 pels mateixos alumnes i per l’escolapi cronista. En conseqüència, enguany celebra el 150 aniversari, però quan s’estira del fil de la història, la presència del Pas de Sant Pere és més complexa.
Els antecedents ens parlen de què en les poblacions valencianes predominen els pasos dedicats a temes directament relacionats amb Jesús i la seua passió, o amb la Verge. Per tant, crida l’atenció que a Gandia hi haja com a protagonista un apòstol negant a Jesús. La vinculació cal trobar-la a les petjades religioses deixades pels jesuïtes en el seu vell edifici, l’antiga universitat, i la seua relació amb els benifets de la Col·legiata: el canonge Pere Cisternes va fundar un benefici dedicat a Sant Pere en 1564 per 15 lliures i 50 misses a l’any en la capella del Sagrat Cor de Jesús. El benefici, a més, pertanyia a les rendes i obligacions que la universitat mantenia amb la Col·legiata, encara que els jesuïtes no tenien cap benefici incorporat i es mantenia a compte d’unes terres de l’ermita de Santa Anna. Juntament amb altres temporalitats dels jesuïtes, els escolapis reberen el col·legi, l’hort, l’església i l’ermita, obligant-se a satisfer 15 sous anuals sobre el celler del col·legi a favor del benefici fundat en la Col·legiata. Així que es pot suposar que hi estigueren unides les obligacions respecte al benefici de Sant Pere. Sobre els membres, mentre que els gremis o els beneficis instaurats en la Col·legiata estan darrere del naixement d’algunes confraries i pasos de Gandia, Sant Pere està integrat per estudiants de l’Escola Pia. Al respecte, cal afegir que a la universitat hi existia una confraria dedicada a la Sang de Crist i una altra dedicada a la Puríssima Concepció fundada per estudiants en 1599.
Així, tot plegat, el pas com a tal ja existia el 1851, quan hi apareix junt amb una relació d’altres pasos que aquell any processonaren per Gandia. De manera que sembla que aquell 1872 el pare Gomar reorganitzà o modernitzà el pas que ja existia amb més o menys continuïtat uns anys abans, continuïtat observada en altres pasos de la ciutat. Per El Litoral de 1882 se sap que el Dimarts Sant els alumnes desfilaven des de l’Escola Pia fins a la Col·legiata sense la imatge de Sant Pere, a la qual sí que acompanyaven el Dijous Sant al migdia, tal vegada recordant els antics vincles entre els dos edificis.
A principis del segle XX els estudiants de l’Escola Pia participaven en la processó amb el mateix vestit dels diumenges i amb el ciri que, seguint la tradició escolar, havien dipositat en el Monument del Dijous Sant i que recollien per a l’endemà. Ells mateixos costejaven les despeses per subscripció voluntària. Tal vegada l’absència d’estatuts i d’un clavari es deu al fet que l’activitat del pas formava part de la formació religiosa de l’educació escolàpia basada en «Pietat i Lletres». Els alumnes iniciaven amb San Pere un camí de vida espiritual que continuava a l’edat adulta en formar part del Pas de la Creu, creat pel mateix Gomar per als antics alumnes, i tot açò dins del context de finals dels segle XIX, on la religiositat hi era molt marcada i manifestada davant la societat. Poques notícies més hi ha sobre el pas fins el 1960, quan el pare Blay reuní un grup d’alumnes per refundar el pas, que acabà sent presidit per Josep Lloret.
La Història està viva. El Pas dels Estudiants està recopilant documentació, testimonis i fotografies de la seua història per deixar constància escrita d’ella per a futures generacions, història que és també la dels propis gandians. Perquè els mateixos gandians que han passat per l’Escola Pia han sentit parlar o inclús han format part del pas, sobretot en èpoques més antigues. Per tant, pregunteu-los, busqueu informació en calaixos i caixes velles, parleu amb els vostres avis, recordeu les històries que vos pogueren contar i entre tots aconseguim tirar d’un tros del fil de la nostra història.
Dissabte passat la Germandat de Sant Pere va celebrar a l’església de l’Escola Pia un acte per commemorar el 150 aniversari al que van acudir representants de la Junta Major de Germandats i, òbviament, del propi pas de Sant Pere. A la imatge, alguns dels asistents fotografiats a l’altar de l’església.
