Quan l’any 2001 l’Associació Cultural la Goleta va demanar a Ximo Vidal que teatralitzara la llegenda de la serp de la Venta de Xeraco, érem conscients de la importància d’aquest text dins la tradició cultural del poble. En aquest sentit l’associació ha fet nombroses adaptacions literàries de la llegenda. Representar el mite de la serp en una obra de teatre al mig de la plaça significava reproduir públicament aquelles vetlades en què tants xeraquers l’havien escoltada a casa contada pels seus avantpassats. Tanmateix, en aquesta decisió surava una idea de més llarg abast: integrar la llegenda dins les festes del poble i convertir-la en un referent d’atractiu turístic. Sabedors de les dificultats que aquest projecte plantejava, vàrem optar per oferir a l’Ajuntament de Xeraco el patrocini de l’obra de teatre. Amb el vistiplau municipal, aquest mateix any es varen iniciar les representacions de La Serp de Xeraco. Els actors i actrius d’aquesta primera representació teatral eren membres de diverses associacions locals. A fi de buscar una major projecció, La Goleta va elaborar unes serpetes de paper que es repartiren entre els assistents i va editar un quadernet il·lustrat amb dibuixos del pintor Rubén Leite amb el text de la llegenda en cinc llengües: valencià, francés, alemany, anglès i castellà. Malauradament per raons que no cal recitar, la ficció es va interrompre durant alguns anys fins que l’any 2016 es va reprendre la representació, també amb l’imprescindible ajut municipal.
Ambientada a finals del segle XVIII, podem sintetitzar l’argument de la llegenda de la serp així: «A la marjal de Xeraco, a tocar d’un lloc conegut com la Venta, habitava una serp enorme i llarga, dotada de monyo, que tirava foc pels queixals. S’alimentava d’animals i de persones. Les autoritats varen demanar ajuda al governador de València i aquest va enviar un pres per a matar l’animal. Per a mamprendre la persecució, el reclús va exigir tres coses: un cavall, una escopeta o un trabuc i un espill. La fera, en veure la seua imatge a l’espill, el va atacar, moment que va aprofitar el condemnat per a disparar-li dos trets a boca canó que la varen ferir de mort». Segons algunes versions, l’animal va ser transportat al Museu de Ciències Naturals per a estudiar-la i exhibir-la (?). La llegenda probablement procedeix dels colons cristians que s’assentaren en terres marjalenques després de l’expulsió dels moriscos, tot i que ja hi existien dos antecedents il·lustres, l’espasa d’en Vilardell i el drac del Patriarca. Aquest darrer reproduït per Blasco Ibáñez al llibre Cuentos Valencianos. De fet, a Beniopa es conta la llegenda amb lleugeres variants i a Tavernes de la Valldigna hi consta alguna reminiscència del conte. Tot i això, ha sigut Xeraco qui ha conservat el moll de l’os de la tradició oral fins avui. Dins l’obra s’han integrat una cançó de bressol típica de Xeraco del segle XVIII, interpretada per la soprano Maria José Martos, i dos peces de balls tradicionals valencians a càrrec del grup de danses.
Enguany la representació incorpora moltes novetats que la revestiran d’un aire teatral inconfusible. Amb el suport de l’ajuntament, la mítica serp ja sigut redissenyada pel pintor Enrique Bofí amb la capacitat indicada a la contalla de tirar foc pels queixals i actuaran els dimonis que l’ajudaran a defensar-se de l’atac del pres. Hi comptarem amb una escenografia elaborada per l’artista Frederic Romaguera que donarà color a les escenes de la història i una peça de dolçaina del grup Urbàlia Rurana acompanyarà les evolucions fatídiques del pres i de la serp a l’escena final. La funció compta amb dos interpretacions del Grup de Danses Xeraco, una de les quals, i ens il·lusiona molt poder comptar-ho, és un antic ball xeraquer, la Dansà de Xeraco, que feia massa tems que no es ballava al poble i enguany, gràcies a l’esforç del grup de danses i del seu mestre José María Frau, es ballarà a l’obra. Una peça que conté antigues dites i frases populars com: «No t’arrimes que em mascares, el corb li diu a la gralla, i la gralla li contesta, més valdria que callares». Hem de remarcar el suport de les nombroses associacions culturals que donen suport a ‘La serp de Xeraco’ com Almanac, el grup de danses, Foc seguit, les patinadores, els festers...
Dirigida per Miguel Ángel Valbuena, La Serp de Xeraco es representarà aquest diumenge, 31 de juliol, a les 21:30 hores a la plaça de l’Església. Des de l’A.C. La Goleta volem invitar els saforencs i saforenques a què s’acosten a Xeraco a gaudir d’una nit distinta, divertida i inusual amb el mite de la serp i del condemnat a mort que deslliura el poble de la fera.
