Ben sovint, la presència i l’arrelament d’un personatge en un poble no és del tot casual. La persona s’adiu al poble i el poble s’adiu al personatge: potser siga aquest el cas de Ferran Bosch en relació a Bellreguard.
Ell era un jurista amb arrels en el liberalisme, de nissaga noble i amb cabals, a qui podríem considerar polivalent i transversal: inclassificable, vaja! Lluny dels tòpics sobre el que hauria de ser una persona de dretes o d’esquerres.
Potser vinga bé recordar que el republicanisme bellreguardí (o el gandià) no era solament propi de persones obreres, pobres o marginals; era bàsicament interclassista i en ell militaven molts empresaris i comerciants, cas dels seus contemporanis Joaquim Femenia, Miquel Colomina Botella, o del versàtil Francesc Vicent Ballester.
Ferran Bosch havia nascut a Benicarló el maig de 1854 i va faltar a Bellreguard el març de 1935. Era fill de Ferran Bosch i Segarra (advocat, alcalde de Benicarló i Diputat a Corts per Castelló) i d’Arcàdia Martí, IV baronessa de Casablanca. Aquest era un llinatge vinculat a Peníscola i d’ascendència liberal. Havia casat a València, el 1883, amb Amàlia Lliberós i Camilleri, i es va establir a Bellreguard el 1890, on van nàixer les seues filles Maria dels Àngels i Amàlia. Tenia també un altre fill, Ferran, el major, nascut a València.
El 1877 va acabar a València la seua carrera de dret. A la capital també era membre del seu Ateneu Mercantil. Així mateix, mantenia correspondència amb intel·lectuals com Miguel de Unamuno o Menéndez Pidal i se’l recorda a Bellreguard amb un puret i una copeta de mistela a la ma.
Amb uns treballs sobre l’obra de Cervantes va aconseguir el premi extraordinari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència de Madrid i el del Primer Congrés Nacional d’Advocats Espanyols a Donosti/Sant Sebastià. Oferia els seus serveis d’advocat, en cas d’urgència, a totes les hores del dia i de la nit, al seu despatx de la luxosa mansió que tenia al número 11 del carrer de la Santa Creu (la carretera).
Era, sense dubte, una persona socialment i intel·lectualment inquieta, que sovint escrivia a la premsa, sobretot a El Momento i El Mercantil Valenciano; admirava els antics pregressistes avançats com Sinibald Gutiérrez o Josep Rausell i pel maig de 1900 inaugurava a Bellreguard, a la mateix carretera, un trinquet de pilota que, per les seus excel·lents condicions, va ser admirat en tota la comarca i a la Marina. Tenia 50 metres de llarg i uns 9 d’ample.
Cap a 1910 havia assistit, en el Jai-Alai de València, a un míting dels dirigents republicans Fèlix Azzatti i Alejandro Lerroux, arran del qual es va quedar meravellat del segon, conegut per alguns com el rei del Paral·lel de Barcelona: un menja-capellans al que considerava amb dons divins.
L’any 1933, al setmanari republicà El Momento, resumia en una plana la història d’Espanya, es manifestava afligit per les reivindicacions autonòmiques i, tot seguint Joaquim Pi i Arsuaga, es declarava partidari d’un president elegit per sufragi universal masculí i femení.
«No hay duda de que el mundo progresa en el sentido de la ciencia... procura despojarse de todo sectarismo... la monarquía pasó a la historia por ser vetusta y caduca». El cap d’estat o president hauria de ser el més savi i prudent, ço és, en la seua concepció, el que més s’assemblés a Lerroux.
Aquests plantejaments laïcistes no li impediren constituir-se com a padrí de la primera missa del prevere Ferran Cremades, l’abril de 1923, com tampoc d’esdevenir un constant col·laborador i amic admirat de la catolicíssima Revista de Gandia, on anunciava els seues serveis com a advocat.
Per a ell, a més a més, la mateixa Horta de Gandia constituïa una mostra palpable de la benignitat i la certesa de l’existència de Déu. Fins i tot es declarava, explícitament, «contra la ola de indiferencia religiosa que se padece en los tiempos actuales».
Com hem pogut entreveure, Bosch era aficionat a l’obra de Cervantes, al voltant de la qual solia escriure algunes de les seues col·laboracions periodístiques, com ara la titulada Explicación de algunas expresiones ingeniosas de Don Quijote para solaz de los lectores de la Revista de Gandia.
Bosch solia relacionar de forma sorprenent les seus creences religioses amb la seua afició astronòmica, fent gala del que Revista de Gandia nomenava «una volcánica fantasía». Solia correlacionar les festivitats religioses amb les fases lunars i comentava a la premsa la famosa pluja d’estels amb ocasió de la fira de Gandia i la festivitat de sant Borja. Especulava dient que la posició del sol en relació a la Safor explica claramente la causa de «la benignidad de nuestro clima». L’any 1924 muntava un esdeveniment de projecció comarcal, tot convidant autoritats i públic per a l’observació d’una el·lipsi de sol. No hi faltaria, per suposat, l’obsequi de dolços, licors i tabac.
Amb aquests antecedents i acabada de proclamar la Segona República, Bosch aprofitava la seua amistat amb l’alcalde del moment, Servand Pellicer, per tal de proposar a l’Ajuntament la celebració d’unes festes inspirades en els fenòmens astronòmics. Aquesta proposta no era gens baladí o insignificant, ja que la República va tenir greus problemes per implantar i popularitzar una nova simbologia i unes tradicions festives que compensaren o substituïren el protagonisme de les festivitats i celebracions d’empremta catòlica. Aquesta proposta apuntava clarament en eixa tendència laïcitzant.
Fet i fet, en el mes de maig de 1931 s’instituïen, de nova planta, dues festes astronómico-cívico-populares que haurien de tenir lloc el 9 de maig i el 7 d’agost, en la meitat de la primavera i de l’estiu. Tot i això, en elles, com no podia ser d’una altra manera, es tocarien les campanes i sonaria la música.
No hi ha constància que les festes es realitzaren. Entre altres coses perquè el dia 16 de juny prenia possessió la corporació que havia eixit de les accidentades eleccions celebrades el dia 3 del mateix mes. El govern municipal, presidit per Miquel Escrivà, pivotava ara al voltant de les sigles de la Dreta Liberal Republicana, la qual cosa significava una continuïtat amb les corporacions de Primo de Rivera, si bé amb adaptabilitat al nou règim.
Tot i això, Ferran Bosch, donat a l’organització d’esdeveniments, aconseguirà enguany transcendir el seu temps per projectar-se ara, en les festes de 2022, com un referent en la cultura del poble.
També a través d’un dels seus nets, Pere Maria Orts i Bosch (1921-2015), fill d’Amàlia, aconseguia igualment prefigurar-se cap al futur. Pere Maria va ser Premi de les Lletres Valencianes el 1996 i el llegat familiar perdura a través de la seua considerable obra erudita i el seu arxiu, el qual que es conserva a l’antic monestir de Sant Miquel dels Reis.
Al soterrar de Bosch, aquell març de 1935, va acudir molta gent d’arreu de la comarca, amb la compensació d’una pesseta i un ciri. Una darrera voluntat ben pròpia del seu caràcter.
