El passat dijous dia 17 de novembre, es celebrava al Teatre Serrano la que és, sens dubte, la festa gran i l’acte estendard del Centre d’Estudis i Investigacions Alfons el Vell: L’Homenatge a la Paraula. N’era l’edició numero 26, la primera que féiem després de la celebració popular de les noces d’argent dels homenatges amb aquella exposició feta al bell mig del passeig de les Germanies en la qual es recolliren en panells les reproduccions de les portades de tots els llibres editats en cadascuna de les edicions des del 1997. També les imatges d’eixes portades han il·lustrat el popular calendari que edita tots els anys el Centre i que té una acceptació i demanda molts importants.

El primer Homenatge a la Paraula es celebrà el dia 22 de novembre de 1997 i fou dedicat a Ausiàs March. Es celebrà a l’antic Hospital de Sant Marc, la coordinació literària fou de Ferran Garcia Oliver i la direcció escènica fou de Ximo Vidal. Des d’aleshores han sigut variats els llocs on s’han celebrat, inclús l’anterior fou retransmès per xarxes socials a causa de la pandèmia. Tradicionalment sobre la base fonamental de retre homenatge a un autor, al voltant del qual es publicava un llibre, l’acte s’acompanyava d’una activitat escènica, la qual ha anat variant, també, al llarg dels anys: recitals amb acompanyament musical, música, cant, dansa i teatre.

Des de fa uns anys l’Homenatge s’emmarca en l’extensa i valuosíssima programació de la Tardor Literària de Gandia, la qual va acabar la nit del passat diumenge dia 20, amb el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, també al Teatre Serrano.

Enguany, l’Homenatge a la Paraula anava dedicat a Joan Fuster, i constituïa un acte més dels que s’han celebrat, per tot arreu de la Comunitat Valenciana, amb motiu del centenari de naixement de l’autor de Sueca, que es celebra aquest any 2022, el qual ha sigut declarat pel mateix Govern Valencià com l’Any Fuster.

Una vegada més el teatre s’omplia d’un públic fidel que rebia, amb el tiquet d’entrada, el llibre Joan Fuster entre nosaltres. L’alcalde de Gandia, qui és també president del CEIC, José Manuel Prieto Part, seia en la primera fila. L’acompanyaven les autoritats municipals, encapçalades pel tinent d’alcaldia, regidor de Cultura i vicepresident de l’Alfons el Vell, Nahuel González; el vicealcalde, Josep Alandete, i les tinentes d’alcaldia Carmen Fuster i Liduvina Gil. El CEIC Alfons el Vell estava representat pel seu director, Emili Morant, al qui acompanyaven els membres del Consell Executiu Balbina Sendra, Enric Marco i Estela Pellicer, i els membres de la comissió literària, màxima responsable d’aquest acte, els consellers Juli Capilla, Boro Manyó, Rafa Gomar, Pasqual Molina i Adriana Serlik.

El director, Emili Morant, des de l’escala d’accés a l’escenari, tingué paraules pel significat de l’Homenatge a la Paraula i de la importància que té, aquest acte, en la vida del CEIC; contà la intenció que havia tingut el Centre de dedicar-ne el d’enguany a Joan Fuster en el centenari del seu naixement, i parlà del magnífic llibre que sobre Fuster havia editat la institució. Seguidament donà pas a la representació teatral d’El tocadiscos de Fuster.

L’obra era una creació teatral i musical de Pau Alabajos, la qual fou interpretada, també, per Alfred Picó i Lara Salvador. L’espectacle representa una conversa entre una jove periodista i Joan Fuster a qui entrevista. La interpretació dels dos actors fou magistral. La de Pau Alabajos amb la seua guitarra fou d’impacte, al rememorar-nos altres temps amb les seues veus. L’escenari recreava la sala d’estar de la casa de Fuster a Sueca. Una certa foscor omplia l’ambient escènic, no hi entrava llum de l’exterior, tan sols les llums tènues, engroguides, de tres làmpares de peu col·locades en punts estratègicament allunyats. El bell mig del rectangle dues butaques enfrontades en les quals seurien els personatges; en una taula, on poc retirada, hi havia la botella de whisky i els gots, i en el primer pla de l’escenari hi havia un tocadiscos, en el qual girarien els vinils escollits als qual, en deixar caure l’agulla, posava veu Pau Alabajos. Les preguntes de la periodista obtenien respostes que maquetaven aquell temps amb aquelles veus que configuraren aquella època: preguntes intencionades, repostes de maduresa experta. En la veu de Pau, sonà Jo vinc d’un silenci, Al vent, Diguem no!, No era això, companys, no era això. També La samarreta, o Què volen aquesta gent.

El fum del primer cigarret que encengué Fuster curullà de volutes la caixa fosca de l’escenari i ajuda a crear l’ambient difuminat de l’estança. Els diàlegs, impossibles de transcriuré ací, foren de gran intensitat, como fou l’aplaudiment que reberen els actors en acabar la funció. Hagueren d’eixir, repetidament, a saludar l’entusiasme del públic.

Tots els espectadors duien a les mans el llibre que havien rebut a l’entrada del recinte. Amb el format quadrat habitual. Si de cas, més gruixut. La portada i algunes de les il·lustracions interiors eren de Gemma Del’Ou, qui havia guanyat el concurs que feu el CEIC ex professo. Juli Capilla, en la presentació, justificava la dedicació de l’Homenatge a la Paraula d’enguany a la figura de Joan Fuster, del qual digué que, probablement, «és l’intel·lectual valencià més important del segle XX. I ho és pel seu mestratge, per la seua vàlua com a escriptor, però també gràcies a la seua projecció cultural, social i política sobre nosaltres, els valencians». Acompanyà en la presentació Josep Vicent Frechina amb el text Fuster i la Cançó. Una relació de conveniència, en el qual començà a parlar sobre l’obra que es representava aquella nit i s’endinsa amb un tema importat: «La consciència nacional i Nova Cançó». Escriu sobre la irrupció de Raimon, els Setze Jutges, Ovidi Montllor, Maria del Carme Girau, Carles Barranco, Al Tall, Els Pavesos i Lluís el Sifoner i conta com l’arribada de les llibertats democràtiques, la desactivació dels moviments cívics i l’esclat d’altres moviments juvenils com arala Ruta del Bacalao, va condicionar que l’essència de la Cançó entrara en crisi.

Cinc plomes de prestigi, Nèstor Novell, Gabriel Garcia Frasquet, Antoni Miró, Cristina Marqués i Ferrer i Tomàs Llopis i Guardiola (guanyador, fa uns dies, del Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira), escriuen sobre el tema Fuster entre Nosaltres. Rafa Xambó, Josep Nadal i Albert Bertomeu ho fan sobre Joan Fuster, la Cançó i altres estils populars. Finalment, Emili Morant, Xavier Hernàndez i Garcia, Rosana Cuenca Talens, Isabel Ferrer Senabre, Voro Garcia, Juanma Játiva, Vicent Roig Estruch, Jorge Garcia i Ferran Ferrando ho fan sobre Joan Fuster i les ‘altres músiques’.

El CEIC Alfons el Vell, organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia, manté ben alt el seu estendard de l’Homenatge a la Paraula.