EL GLAMPING DE TORRÓ

Ni glamping ni eco, és un càmping de tota la vida però mega-gran i sobretot és una excusa, com tota la vida, per a construir i urbanitzar en zona no urbana. Les ecologistes estem cansades d’aquestes trampes, i una gran part de la ciutadania també. Una gran part de persones que han vist en les nostres advertències, denúncies, èxits o derrotes, com gairebé sempre, encertàvem i encertem. En els anys 2000 vam dir clarament que 7 programes d’actuació integrada alhora eren una bestiesa, eren una errada garrafal i sobretot eren innecessàries i eren danyins per a la nostra economia. Aleshores la nostra força, la de l’esquerra alternativa, era limitada, i així es van engegar Beniopa-Passeig, Benieto, Equipaments, les Foies, Santa Anna, Museu Faller i per si no hi havia poc Sanxo Llop... quina animalada! A hores d’ara hi ha programes que no tenen ni el 10% d’espai urbà desenvolupat i el sòl urbà municipal ja està totalment urbanitzat, amb els conseqüents desastres econòmics i mega-deutes. Una vegada més vam encertar: errada econòmica de primer ordre que ens ha obligat a pagar crèdits durant més de 30 anys i a portar dues legislatures de remuntada econòmica per tornar a generar un model econòmic viable i sostenible. Punt i final, la ciutat no deu, ni pot créixer més. Les «orengades» es van menjar tot el cistell i les «torronades» en molt menor grau però amb menys dies, que quede clar, van destrossar el cistell. Aquest glamping «torró-orgenguista» no hagués aparegut mai en l’anterior legislatura quan Més Gandia tenia la majoria en la junta de govern, quan l’esquerra alternativa era forta. Com exemple claríssim, queda l’altre càmping, el que vam tirar endavant fa 6 anys, el de Marxuquera, un model de càmping de la dimensió de les coses ben fetes, un càmping xicotet, generador d’economia estable, integrat en el territori i que sí que tenia un sentit d’interés comunitari en un espai de territori sense sòl urbà, on hi ha una falta de serveis important com és Marxuquera. Justament en aquest cas es poden confrontar models, els del PP-PSOE i el de l’esquerra alternativa. I és clar que també es poden confrontar resultats; desastre ambiental-desastre ecònomic-empitjormanet turístic (glamping) versus integració ambiental-millora de la qualitat turística-sosteniblitat econòmica (Marxuquera). Fer més rics als rics, en aquest cas a les promotores del glamping, mai ha sigut bo per al poble. Aquest és el glamping que hagués desitjat Torró. Una vegada més el seu adversari amic li ha fet la feina amb guant de seda, mentre ell pretenia fer-la com un elefant en una xatarreria. Així que el PSOE, que torna a tenir color orenguista, ha aconseguit de moment, urbanitzar la marjal de Gandia, un espai que no és urbà, tenint al seu voltant milers de metres quadrats urbans amb tot tipus de serveis sense desenvolupar. Però clar, aquells espais són cars, perquè precisament tenen serveis, i les promotores no volen pagar tant pel metre quadrat, volen terrenys agrícoles o forestals que poden pagar a preus molt menors. I de nou la marjal és el pernilet dolç del gat. L’alcaldessa Diana Morant va dir que si un sol informe al respecte del glamping era negatiu, no es faria. Doncs han hagut tres informes en contra, dos de la Generalitat i un del propi Ajuntament de Gandia, i el principal òrgan d’assessorament ambiental de la ciutat, el Fòrum 21, és va posicionar en contra per majoria aplastant. Però l’alcaldessa ja no està. El nou alcalde ja no recorda el que va dir la seua companya. Les ecologistes no oblidem, i no hem parat de treballar contra aquest projecte. Seguirem treballant perquè encara hi ha possibilitat de parar-lo. La primera forma, sense cap dubte, és aconseguir una Més Gandia més forta, més unida i amb poder suficient per tal de condicionar al PSOE. Sempre que hem tingut aquesta força, l’hem emprada i a la ciutat li ha anat molt millor. Doncs tornem a fer-ho. Doneu el poder al poble, no als poderosos i a les poderoses. Torró volia un glamping a l’Auir, un camp de golf a Marxuquera i un festival, un camp de golf i un parc aquàtic a la marjal. Tot li ho vam tombar perquè vam tenir la força per tombar-li-ho. Ara el PSOE ha aconseguit un càmping al mig de la marjal, que amb tota seguretat en pocs anys acabarà organitzant un nou festival i segurament muntant un parc aquàtic per justificar els baixos ingressos i la falta d’un bon càlcul en les seues previsions. Funciona així. Ara per ara volen posar 3.000 persones allí al mig dels tarongers i els ullals; cotxes, lluminària, accessos, residus, sorolls... un conjunt d’històries que mai tenen cost, però que sí que el tenen. En Gandia tenim actualment 3 càmpings. En lloc d’aquest glamping, es podria haver regularitzat el que a hores d’ara encara no ho està i en lloc d’això es podria haver generat una marca unificada per vendre’ls amb potència i coordinació, millorar-los, ajudar-los. Són tres bons càmpings, dos amb solera, amb experiència, amb anys i anys de treball i de millorar constantment la seua oferta. Han ajudat a diversificar i desestacionalitzar la nostra oferta turística, la de totes, i l’ajuntament els recompensa així, amb la generació de competència deslleial, amb joc brut i trampes. Així no és, com ha demostrat Més Gandia, que es fan les coses. Nosaltres hem demostrat que Gandia funciona millor que mai sense projectes faraònics, ni noves promocions urbanístiques. Era una gran por i una gran mentida que vam desemmascarar. Gandia és molt millor sense aquests projectes, i econòmicament ens va molt millor a totes, al turisme i fins i tot a les constructores que s’han redimensionat i que ara tenen feines més assumibles i les fan millor. Ja hem pagat gairebé 100 milions del deute d’Orengo i de Torró, i en pagarem vora 300 milions més. Tot amb el model del glamping. Ja està be. Seguim el nostre camí, no el que ens marquen altres.