Centenari de Foment d'Agricultura, Indústria i Comerç de Gandia

El dia 4 d’abril de 1923, hui fa cent anys, es va constituir la Sociedad de Fomento de Agricultura, Industria y Comercio de Gandia. L’acte es celebrà al domicili social de la nova entitat, situat al carrer de Sant Francesc de Borja, número 62.

Prèviament, una comissió gestora presidida interinament per José Rubio Galiana creava el reglament de la Societat el qual va acabar el dia 23 de març de 1923. Al dia següent, el reglament va ser aprovat pel governador civil de la província.

La nova societat tenia com a objectius principals: «Contribuir a que las clases agrícolas, industriales y mercantiles alcancen el mayor grado posible de engrandecimiento, progreso y cultura. Y para cumplir tan elevada misión procurará la defensa constante y decidida de los intereses de las clases asociadas, su instrucción y cultura con amplia e insistente de difusión de los conocimientos relativos a materias de carácter agrícola, industrial y mercantil mediante conferencias y clases educativas, al objeto de estimular a los socios al estudio y complemento de su preparación técnica y recreo lícito».

Els inicis

Els socis fundadors de la Societat de Foment d’AIC foren convocats el dia 4 d’abril de 1923 per a l’elecció de la primera junta directiva, la qual va quedar constituïda pels següents membres: president, Diego Morell Adrover; vicepresident, Alfredo Ferragud Ribes; secretari general, Vicente Ros Planas; vicesecretari, Jesús Fluixá Bonet; Bibliotecari, Benito Orihuel Pineda; comptador, Antonio Orquin Moreno; tresorer, Pedro Esteban Villalba, i, com a vocals, Perfecto Sendra García, José Rubio Galiana, Claudio González Besos, José Bañuls García, Ángel Gasque Suñer i Vicente Frasquet Vila.

Un dels primers acords de la nova junta directiva va ser emetre obligacions per una quantitat de 80.000 pessetes per a poder adquirir el local social i adaptar-lo als fins declarats. Es tractava de la compra de la magnífica casa, amb jardí, de Moran Roda, patrici gandià d’origen irlandès, la qual havia sigut heretada pel seu fillastre José Rausell (qui va ser alcalde de Gandia) i que estava situada al carrer de la Vilanova del Trapig, hui Sant Francesc de Borja. La superfície total era de 2.040 metres quadrats, dels quals 650 metres corresponien a la casa i 1090 metres, al jardí. Es feren gestions amb l’aleshores propietària, Dolores Espinós, i amb els seus fills, amb els quals es van acordar estes dades econòmiques: es pagarien 15.750 pessetes en concepte dels gravàmens que hi havia sobre la finca i de 60.000 pessetes en concepte de l’adquisició de la casa perquè fora la seu social. Es va establir un període de tres mesos per a l’adequació de la seu i la compra del mobiliari necessari. Es va acordar que el dia 1 de juliol del 1923 la casa social hauria d’estar en condicions per a rebre els socis encara que algunes de les reformes i el moblament dels diferents salons es farien gradualment i a mesura que els recursos de la societat ho pogueren permetre.

Es va decidir, aleshores, que hi hagueren quatre classes de socis: fundadors, numeraris, d’honor i transeünts. Es consideraria soci fundador a tots aquells que pagaren la quota d’entrada i participaren en els treballs de constitució de la societat dins dels primers tres mesos des de la constitució. Tanmateix, van ser considerats socis fundadors aquells que van demanar l’ingrés durant els tres primers mesos. Les baixes dels socis fundadors serien cobertes pels socis numeraris que ho sol·licitaren seguint un rigorós ordre d’antiguitat. El secretari general, Vicente Ros Planas, va proposar que, donat que els socis encara no estaven classificats com a industrials, agricultors i comerciants, estos grups haurien d’elegir per separat els dos consellers que els pertocava tindre en la junta directiva. Es van acordar les quotes: la d’entrada, de 50 pessetes, i una quota mensual de 5 pessetes, les quals no es cobrarien fins que el local social estiguera instal·lat.

La Societat comença a caminar amb energia i posà els ulls en tres reptes, considerats, aleshores, d’importància vital per a la ciutat i la comarca: millorar els mitjans de transport i aconseguir la transformació de la via estreta del ferrocarril en via ampla, millorar el sistema de reg per als camps de cultiu i que el pantà de l’Orxa fora una realitat i millorar el tractament de les mercaderies i del seu règim aranzelari. Foment demanà la creació de centres educatius i, també, d’un institut d’ensenyament secundari. Els socis saberen moure’s per les altes instàncies regionals i nacionals, i prompte Foment guanyà prestigi i reconeixement. La societat no parava: xerrades, conferències multitemàtiques, classes d’idiomes i actes culturals recreatius per als socis.

Foment fou durant els primers anys una societat clarament elitista que pertanyia a la classe benestant. Es sostenia per les quotes d’entrada i mensuals, i amb emissions d’obligacions. Un crèdit hipotecari finançà l’esplèndid saló per a reunions, tertúlies, festes i d’altres actes socials per als membres i familiars. Als inicials fundadors procedents de l’agricultura, del comerç i de la industria, prompte s’hi afegirien metges, enginyers, farmacèutics, mestres, funcionaris i empleats d’alta categoria. Quatre anys després de la seua fundació, Foment tenia 1.025 socis.

100 anys d’història

La Guerra Civil espanyola fou un trencament vital per a l’entitat. L’edifici de Foment fou intervingut per Izquierda Republicana el 1936, habitat per una unitat de l’exèrcit durant la contesa i cedit, acabada esta, a la Falange Española Tradicionalista i de las JONS, que l’ocupà, en part, durant diversos anys de la postguerra. En eixe interval de temps bèl·lic va desaparèixer la major part de la documentació social i alguns llibres d’actes. El 1939 la societat i l’edifici era un erm de continent i de contingut, i fins als anys cinquanta la recuperació social fou lenta i pràcticament dedicada a l’àrea recreativa. La situació econòmica era roïna. Els anys cinquanta es cedien els salons per a celebració d’actes de les germandats, dels clubs esportius o les falles. I s’aconseguí una autorització verbal perquè es muntara una taula de joc de bacarà, aleshores prohibida oficialment, perquè els guanys en permeteren el sosteniment.

En els seixanta la impressió que es tenia de Foment, des de fora, era eixe lloc on sols entraven els rics i en què es jugava molt a cartes, tot i que, puntualment, és podia accedir, com passava la nit del ball de Falles, si anaves vestit de faller. També hi havia un certa obertura al públic no soci i es feu alguna representació teatral al bell mig del saló principal promoguda per l’Ateneu Juvenil. 

Però, en positiu, cal dir que al llarg d’estos cent anys, des de Foment d’AIC s’han promocionat tot tipus d’iniciatives de tarannà empresarial, polític i culturals. A les seues sales s’han celebrat conferències, concerts i representacions artístiques; als seus murs i parets han penjat les seues obres d’art tot tipus de creadors del món de la pintura, de la fotografia i del disseny; en Foment s’han mostrat els plànols de tot tipus de projectes per enaltir esta ciutat i a esta comarca.

Esta Societat gandiana, encara que en l’actualitat no respon, estrictament, a aquella inicial intenció del Foment de l’Agricultura, de la Indústria i del Comerç de Gandia, sí que és el centre neuràlgic, la seu de les principals associacions empresarials de la comarca, i manté les seues portes i les seues sales al servei de tota la societat gandiana amb l’esperit de mantenir oberta eixa casa a tots aquells que tinguen alguna cosa a dir i a fer en benefici de nostra Gandia, per la qual cosa, la batejarem «El cor de la ciutat».

La Societat de Foment d’AIC continua oberta i activa. Foment és una casa gandiana situada al bell mig de la ciutat amb tot tipus de servicis i a la tercera planta han sigut creats uns despatxos amb un lloguer mòdic, adreçats a joves emprenedors. S’hi organitzen, mensualment, tot tipus de cursos, tallers, conferencies, simposis sobre tot tipus d’activitats empresarials i comercials; es fan exposicions, concerts, representacions, reunions de tot tipus d’organitzacions socials, artístiques i culturals.

El contacte i col·laboració amb l’Ajuntament és directe i fluid, i es tradueix en un suport econòmic emprat en obres d’acondiciament i reforma del vell l’edifici, i en la cessió per part de l’entitat de tots els seus locals i sales per a qualsevol necessitat municipal o dels grups polítics. Una relació directa, mitjançant un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Gandia facilita tot tipus de relacions bilaterals i d’utilització de sales per part de tot tipus de col·lectius ciutadans. 

Sobre l’edifici, centenari, es fan constants accions de manteniment: la magnífica restauració i il·luminació de la façana, amb l’ajuda municipal, la rehabilitació integral de l’entrada i, darrerament, la reestructuració completa del sistema de clavegueram i canalització ordenada de les aigües pluvials.

Lamentem la pèrdua inexorable d’una massa social envellida sense que encara s’haja trobat la fórmula que faça atractiva la presència d’eixa gent més jove, en mans de la qual hui estan tots els ressorts de la vida quotidiana. Hi ha una gran confiança en l’imminent apertura del local dedicat a la restauració, obert a la ciutadania i amb condicions econòmiques avantatjoses per als socis de l’Entitat. 

Addenda

Personalment em faig soci de Foment el novembre de 1975 per poder celebrar el convit de la meua boda allí. Professionalment, en els anys 80 i 90, he emprat les sales de Foment per a fer conferències i per a organitzar congressos de la meua especialitat mèdica. Socialment, en estos quaranta huit anys, he gastat poc l’entitat, i em va decebre molt la invasió que suposà el bingo i conèixer, després, que no s’aprofitaren els guanys en el futur de la Societat. Hui en soc el vicepresident de l’Àrea de Cultura. Aprofitant el fet que Gandia fou declarada Capital Cultural Valenciana el 2017, creàrem, per a col·laborar en l’efemèride, el Premi a la Trajectòria Cultural d’una persona o entitat de la Comarca, el qual ha arribat a la VII Edició i, a partir d’enguany Foment ha començat a patrocinar el Premi de Poesia Joan Climent dins del món faller i està prevista una reunió amb els dirigents de la Setmana Santa gandiana, perquè Foment s’incorpore a la seua xarxa social mitjançant la creació d’un guardó, el qual, aleshores, es decidirà.

I, finalment, per a commemorar el Centenari de la fundació de la Societat acabem de presentar un llibre, Foment d’AIC, cent anys fent Gandia, en el qual han col·laborat 61 autors, que s’han ocupat, en setze capítols, 600 pàgines i 712 fotografies, d’escriure i descriure el que ha passat els darrers cent anys en la ciutat de Gandia. El llibre no parla de cent anys de Foment, parla de cent anys de Gandia, i serà el llegat que deixarà la Societat a la ciutat amb el motiu del seu Centenari. Foment també està en el llibre: en un exercici clar de transparència, totes les actes, manuscrites, mecanografiades i fetes per ordenador, han sigut escanejades i penjades en la pàgina web de la Societat perquè tothom puga accedir-hi. En són més de 12.000 pàgines, a les quals es podrà accedir a traves d’un Codi QR imprès en una de les pagines de la publicació.

La Societat de Foment d’AIC, cent anys d’història viva de Gandia.