¿Agua para todos? No per a Palma de Gandia

Vint anys han passat des que el Partit Popular fera guerra partidista sobre els recursos hídrics sota el lema de «Agua para todos». Com sempre, una campanya efectista que enfrontava territoris i sectors socials amb la finalitat d’amagar els seus casos de corrupció i la seua manca de gestió.

Front els qui utilitzen l’aigua com a arma partidista, alguns ens prenem aquesta qüestió seriosament plantejant el repte que suposa la suficiència de recursos vinculats al model de desenvolupament urbà, de consum i d’activitat econòmica en el context d’emergència climàtica. L’estiu de 2023 ens va deixar nous rècords d’altes temperatures i un empitjorament de la ja delicada situació hídrica que pateix el nostre país. Malauradament, esta és una tònica cada volta més habitual en el conca mediterrània que ja té un impacte importantíssim sobre els valencians i valencianes.

A la tornada de les vacances, van saltar les alarmes al xicotet municipi de Palma, al cor de la Safor. Els 1.600 habitants veien com de sobte no comptaven amb aigua per a beure. L’escassesa de pluges dels darrers mesos, la degradació dels pous per la contaminació del sòl, els nitrats i els plaguicides, havien deixat Palma sense cap alternativa per poder subministrar aigua de qualitat als seus veïns.

Front al desgovern de l’anterior equip de govern del PP i PSOE municipals que no feren res per posar remei a una situació que ja s’arrastrava des de feia temps, l’actual l’alcaldessa, Paula Femenia, i el seu equip de govern, es van posar mans a l’obra per a donar resposta al veïnat. Per una banda, l’Ajuntament s’organitzava per repartir aigua embotellada (activitat que es manté vora 100 dies després) garantint que a ningú li faltara aigua. Per una altra banda, des del Grup Compromís a la Diputació vam presentar una moció per a garantir l’assistència tècnica, jurídica i econòmica a Palma, amb la finalitat de construir urgentment les infraestructures necessàries per a que Palma tornara a tindre aigua potable a través de la connexió amb la xarxa de la Mancomunitat de la Safor. Malgrat les reticències del govern de la Diputació (PP-Ens Uneix amb suport de Vox), vam aconseguir, in extremis, un acord unànime de tots el grups, que semblaven reconèixer la gravetat i excepcionalitat de la situació.

Tot i això, ni les comunicacions oficials ni les manifestacions dels veïns i veïnes de Palma han aconseguit que el govern de la Diputació passe de les consignes a les accions. Sembla increïble que, en plena crisi climàtica, les autoritats de la Diputació i la Generalitat, del PP i Vox, miren cap a un altre costat davant la manca d’accés a un bé indispensable per a la vida quotidiana com és l’aigua. Aquells que defensen que les Diputacions encara tenen algun sentit, ho fan perquè creuen que tenen la capacitat d’ajudar als Ajuntaments (sobretot els més menuts) a prestar els serveis més bàsics a la ciutadania i no hi ha cap més bàsic que poder beure aigua de l’aixeta. Pareix que el veïnat de Palma i la Safor no té la sort de comptar amb el suport de la Diputació en este cas, ni tan sols la del diputat del PP de Medi Ambient, Avelino Mascarell, l’alcalde de Xeraco, de la Safor i que votà encontra de posar l’ajuda promesa als veïns de Palma en els pressupostos de la Diputació per al 2024.

El que resulta més alarmant és que el govern del senyor Vicent Mompó a la Diputació no només no mostra sensibilitat per la situació concreta de Palma, sinó que faça cas omís a les advertències de la comunitat científica sobre els efectes més negatius del canvi climàtic a tots els pobles i ciutats del País Valencià. L’alineament del PP amb visions negacionistes, ha fet que als pressupostos de 2024 de la Diputació retallen un 84% les ajudes per a les inversions del cicle integral de l’aigua, un 65% les línies de canvi climàtic o que deixen a 0 les subvencions per a l’autoconsum elèctric. Mentrestant, Mompó sí que troba diners per a multiplicar per 3 les subvencions atorgades a dit per ell mateix, sense cap criteri objectiu o per a augmentar les partides de publicitat institucional i tauromàquia. Sempre és hora de rectificar i esperem que al llarg del 2024 acaben posant-se els recursos necessaris per a fer front als reptes ambientals com l’aigua, els incendis o els temporals.

De nou sembla que tornem als temps obscurs de la política valenciana, on els discursos buits i la propaganda del PP ompliran titulars i actes d’autobombo. Però la realitat és molt tossuda i cal donar respostes a la gent, en este cas, per al dret humà a beure aigua potable dels veïns i veïnes de Palma. Compromís estarem ací per a recordar-ho.