Júlia Esteve mostra a Oliva la realitat d'Egipte, Angola i Sudan

L'exposició estarà oberta fins el 14 de juliol al Museu Etnològic

La fotógrafa Júlia Esteve posa davant de la seua exposició fotogràfica.

La fotógrafa Júlia Esteve posa davant de la seua exposició fotogràfica. / Levante-EMV

Vicent Lloret

L’exposició "Introspecció al Silenci" permet descobrir, a través de la càmera de Júlia Esteve Fuster, (Oliva, 1991) el treball de camp que l’autora ha dut a terme a Egipte, Angola i Sudan durant l’any 2023. La mostra fotogràfica es va inaugurar el passat dissabte al Museu Etnològic d’Oliva i estarà obert fins el 14 de juliol.

Malgrat la calor i l’hora de la convocatòria, la inauguració fou tot un èxit i durant quasi dues hores, anava rebent personatges del món de la cultura de la Safor com membres de l’Associació Cultural Centelles i Riusech, del Centre d'estudis i Investigacions Alfons el Vell, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) o de la societat literària Saforíssims S.L., contant també amb l’assistència per part de l’Ajuntament d’Oliva de la seua regidora de Cultura, Música i Biblioteques, Ramona Pérez Cots.

"Introspecció al Silenci" és el primer treball de comissariat dut a terme per Vicent Lloret junt la fotògrafa Esteve, on destaquen de la mateixa que "és una exposició neta, que respira, que relata un diàleg mut a través d'un discurs visual rítmic, tonal, sònic, però sense cap paraula". La fotografia és la protagonista. Entre ella i l'observador no hi ha cap barrera, cap vidre, simplement un mateix espai que puga permetre el necessari feedback que aquesta mostra, des que es va concebre, ha pretés.

És una exposició no només visual, sinó també conceptual, on l'observador s'enfonsa en una màquina del temps on el leitmotiv principal és el tòpic de "Les tres edats de l'home", on la joventut, la maduresa i l'ancianitat deixen enrere la seua condició associada a la ingravidesa de la carn i es materialitzen en el temps present, passat i futur, eixe valor tan preuat que tenim i del que Occident, pareix ser, s'ha oblidat. En “Introspecció al silenci” sobra la vacuïtat de les paraules, ahí està el perquè del nom de la mostra. En ella, les mirades dels retratats ens cauen a sobre com una pluja muda que, a banda de dialogar amb nosaltres a través del llenguatge letàrgic de la fotografia, també configuren un material estètic de gran potència visual.