LA SAFOR / OPINIÓN

Seny de glamping

.

. / Levante-EMV

Xavier Ródenas Mayor

Vivim dins d’un marc establert i, sembla que desgraciadament, definitiu, d’un mercat laboral precari i inhumà. Tot això a pesar de la constant lluita en contra d’una part de la població, també desgraciadament, petita. Una part de la població organitzada en grups socials i polítics, que defensem el be comú i que som paradoxalment minoritaris. Tot i així no parem de guanyar batalles en aquesta guerra inhumana que sembla que tenim perduda. El cas més clar, per visualitzar aquest plantejament exposat, és l’augment del salari mínim. Un fet, que no per rallar el surrealisme, deixa de ser excepcional, sinó més aviat normal. Ha estat una mesura que s’ha demostrat un èxit econòmic i humà, encara que lluny del que hauria de ser digne. Aquesta mesura de l’esquerra alternativa, va ser un criticada per la dreta mediàtica que la va vendre com un atac a l'economia. Aquell atac mediàtic, va engolir a part de la classe obrera, que es va tragar la mentida sota el poder de la por. Part de les treballadores van lluitar en contra de la mesura juntament amb feixistes i dretans. Així doncs, només la valentia política de la minoria de l’esquerra alternativa i la necessitat d’un PSOE interessat, van fer possible una millora per a tot el conjunt, incloent els qui estaven lluitant en contra d’ella. I aquesta lliçó, repetida tantes vegades, reflexa la falta de valor del PSOE, que només s’apropa al seny, quan necessita a la minoria política de l’esquerra alternativa.

Això mateix ens està passant a Gandia amb el glamping i amb la CV60. Unes propostes de manual neoliberal; despòtiques i fonamentades en la mentida de la falsa generació d’economia. Dins del marc laboral precari que he plantejat, hi ha hagut batalles guanyades. El cicle de 8 anys, que composen els governs locals de Més Gandia, del Botànic a la Generalitat i dels governs de l’estat, tots tres de l’esquerra alternativa, han practicat un gir radical a les polítiques d’especulació urbanística i d’austeritat econòmica executades per la dreta sota el parany de la por. Aquest canvi de model, ha generat justament el contrari del que la caverna mediàtica clamava, fins i tot emprant els seus interessats indicadors econòmics (buits de càlculs no productivistes): bona gestió pressupostària, creixement econòmic sostingut, baixada de les taxes d’atur, millora de la estabilitat laboral...

L’esquerra alternativa ha aconseguit aquesta situació de relativa millora, sense generar un marc de reactivació del mercat de la construcció. Portem 9 anys sense veure gairebé grues a les nostres ciutats i també a Gandia. I això no ho ha motivat una crisi econòmica sinó un canvi de model. El nou govern feixista de Mazón amb Vox, ja està modificant el marc legal per poder de nou, tornar a aquell mercat laboral fonamentat en la rajola que tant mal va fer a les valencianes i al seu territori. I aquest mal govern s’ha donat pressa en abraçar al PSOE de Gandia, que ha rebut aquesta perfecta abraçada d’ós, allunyant-lo de l’esquerra alternativa i d’aquell model del seny. Des de que el PSOE no te la necessitat vital de Més Gandia, el seny s’allunya de les seues decisions locals i els apropa a PP-VOX. Les iniciatives pro-falsa economia, dis-li CV60, dis-li glamping en la marjal, van campant tranquil·les, amb la oposició de Més Gandia i dels col·lectius socials (Per l’Horta, Samaruc, El Aliento del Ullal...) i la total afinitat entre VOX, PP i PSOE. I això hauria de fer, al menys dubtar a la militància del PSOE de les companyies que el seu projecte polític està triant.

El glàmping és un exemple del model Zaplana, on la figura de DIC (Declaració d’Interès Comunitari) és la clau per urbanitzar i construir en llocs on el Pla d’Urbanisme de qualsevol municipi ho impedeix. I això és el glamping, la construcció d’un nou poble (amb una població superior a la de Barx, Alfauir o Beniarjó) enmig d’un espai agrícola i sense cap tipus de servei urbà (ni aigua, ni llum, ni accessos...). Una iniciativa que es planteja en un espai de natura i agricultura que ha de servir de respirador i de generador d’aliments (sinó ara, en el futur) d’una megaciutat de més de 200.000 habitants, que és la platja de Gandia. La ciència crida amb desesperació, que ja no podem amb més velocitat ni amb més quantitat. Veritablement el PSOE vol aquesta aliança amb VOX-PP?

Quants glampings han sigut necessaris en Gandia, aquests últims 9 anys, per apujar els salaris i disminuir l’atur? Cap. Passat o futur?