Premis Literaris Ciutat de Gandia 2024

Divendres passat, dia 22 de novembre, es va celebrar en el Teatre Serrano la Gala de Lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, que duen el nom dels tres grans escriptors que relacionats amb la nostra terra conformen el Segle d’Or de les lletres valencianes.

L’alcalde president de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Gandia, José Manuel Prieto, encapçalava la comitiva municipal, formada per la regidora delegada de l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), Balbina Sendra; el secretari primer de les Corts Valencianes, l’espectable Víctor Soler; les tinentes d’Alcaldia, Alícia Izquierdo i Liduvina Gil; la regidora delegada Esther Sapena, i la regidora Mar Beltrán. Acompanyaven els fills predilectes de Gandia Josep Piera, Pasqual Molina i Vicent Rocher; la vicepresidenta de l’Àrea Social de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, María José Martí, qui acompanyava la padrina de la Setmana Santa de Gandia i cambrera del Crist Ressuscitat de 2025, Juana Gregori Romero; el president de la Societat de Foment de Agricultura, Industria i Comerç de Gandia, Joaquin Barber; el president del Cercle d’Economia de la Safor (CES) i vicepresident de la Federació d’Associacions d’Empresaris de la Safor (FAES), Ramón Soler; el president de Saforissims Societat Literària, Josep Lluis Roig; la representant de l’Associació Espanyola contra el Càncer, Graciela Boix; les representants d’ASEMHTA (Destí Safor), Lucia Cillero i Julia Ballester; les representants de la Fundació Casal Jaume I, Josepa Costa i Elisa Faus, i els representants de Caritas Inter parroquial de Gandia.

Seien en llocs destacats: la directora d’Edicions 62 Grup Planeta, Pilar Beltran, i els membres dels jurats dels premis Maria Josep Escrivà, Jordi Cornudella, Rubén Luzón i Xavier Aliaga; l’exdirector de l’IMAB, Àlvar Garcia, qui fou l’ànima, durant tants anys, d’estos Premis Literaris Ciutat de Gandia i amb qui compartisc l’impuls que donàrem a la creació del Premi Roís de Corella a la Trajectòria Literària; també, les tècniques de l’IMAB, Marisol Montaner i Maria Jesús Juárez, i la tècnica auxiliar d’activitats culturals de l’IMAB, Gisela Sendra.

En primer lloc va ser lliurat el LXII Premi de Poesia Ausiàs March, dotat amb 8.000 euros i que fou atorgat a Salvador Ortells Miralles per Insomni. El jurat s’havia reunit el passat 1 de juliol, estava format per Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón i Simona Škrabec, sent presidit per Jordi Cornudella. S’hi havien presentat 52 obres.

D’Insomni es pot dir que, a banda de l’interès sostingut i l’organicitat de l’obra, el jurat havia valorat, especialment, “la destresa amb què l’autor combina les tirades d’alexandrins amb alguns passatges en prosa”.

Salvador Ortells Miralles va rebre el guardó de mans de Balbina Sendra i des del faristol va donar les gracies a l’Ajuntament de Gandia per la seua embranzida, continuada en el temps, de donar suport al Premi de Poesia Ausiàs March i a la societat civil que ajudà a posar-los en marxa, nomenant Joan Climent i Juan Manuel Bonastre, però insistí que els premis no podrien continuar en el temps si no fora pel suport institucional. També donà les gràcies a Edicions 62, l’editorial que era de tanta ajuda per als escriptors valencians que volen tindre un abast més gran. El poeta va pujar a l’escenari acompanyat per la seua filla menuda, Sara, a la qual s’adreçava sovint en el seu poema i explicava: “El poema està dividit en 8 cants que son les franges horàries d’una nit d’insomni, però l’insomni, en este sentit, no és tan físic i real com fictici i metafòric, sobretot, l’insomni son les preocupacions que no et fan dormir, les incerteses de la vida, agreujades pels temps tan convulsos a nivell geopolític i pel desprestigi de les institucions polítiques i publiques”. El poeta finalitzà el seu parlament volent no ser negatiu per aquelles incerteses de la vida reflectides en el seu poema, sinó volent obrir una porta d’esperança per a les noves generacions, per a aquells joves que s’han bolcat ajudant els damnificats durant les circumstancies tan adverses viscudes dies passats.

El XLVI Premi de Narrativa Joanot Martorell, dotat amb 20.000 euros, va ser atorgat a Helena Rufat Casals per Les ànimes fidels. El jurat, reunit el dia 26 de juny passat, format per Valèria Gaillard, Martí Domínguez i Xavier Aliaga, havia sigut presidit per Pilar Beltran. S’hi havien presentat 31 obres i sobre la novel.la guanyadora es diu que “tracta les lluites personals i col·lectives d’una mestra i una infermera en temps de guerra. És una historia de coratge i lleialtats a la rereguarda de l’Ebre que combina personatges ficticis amb figures històriques reals, oferint una visió realista i viva de la guerra i els seus efectes”.

Helena Rufat Casals va rebre el seu guardó de mans de Pilar Beltran, l’editora d’Edicions 62 del Grup Planeta. Explicà, breument, els personatges i el tarannà de la seua novel·la i acabà dient des del faristol: “El Premi de Narrativa Joan Martorell de Gandia permetrà arribar a més públic perquè crec que la història de narra la novel·la és important que siga coneguda pel màxim de gent possible. La primera raó perquè volia que la seua novel·la Les ànimes fidels fora coneguda és per l’idealisme dels personatges històrics i la seua fidelitat en el temps a l’ideari republicà; la segona raó és perquè la novel·la no deixa de ser un acte de la memòria històrica que l’autora pensa que mai n’hi haurà prou. Ella diu: “No és la intenció de la novel.la jutjar cap de les actituds dels protagonistes, sinó mirar d’entendre com les persones en situacions límits canviem, com ho fa la protagonista”. La tercera raó per la qual considerava que l’obra era diferent, és pel fet que dona veu a les dones dins la guerra.Totes les dones, a la seua manera, també feien la guerra, tenien la seua particular lluita”.

La conductora de la Gala fou la periodista i, també, poeta Susanna Lliberós, qui feu la introducció al lliurament del darrer premi d’aquella nit llegint el llarg currículum de Teresa Pascual, pel qual la poeta del Grau de Gandia era guardonada amb el VIII Premi Roís de Corella a la Trajectòria Literària, premi que rebre de mans de l’alcalde José Manuel Prieto.

Teresa Pascual digué en el seu parlament: “Molts, quan parlen de la literatura, diuen dels escriptors que el seu treball és solitari i jo crec que no ho és, perquè, quan escrivim, tenim les paraules que hem heretat, tornem a visitar els llocs on no estem en eixe moment, tornem a les memòries —les nostres i a les memòries dels altres—, tenim presents i absències, tenim records, tenint ciutats, tenim llocs, tenim pensaments, tenim records nostres, tenim tanta gent, tanta història, tanta forma de vida, sorolls, olors, paisatges, tant que, quan escrivim, no es pot estar menys sol.[...] La trajectòria és camí, és temps, és espai i inquirim que quan es fem grans, quan tenim trajectòria, el temps es fa molt menut, però l’espai es fa molt gran, doncs en eixe espai tan gran en eixe camí que recorrem amb la literatura i en la vida, perquè és una trajectòria vital i també literària, en eixe espai he d’agrair i fer extensiu este Premi Roís de Corella a tots aquells que m’han acompanyat en este camí: cal començar per la família, primer pels que ja no estan però que d’alguna manera estan presents amb nosaltres, d’ells hem heretat un món i una forma d’estar en el món; també a la família present, la que ens dona suport, la que ens enriqueix, ací estan la generació del futur, els meues nets i per a ells necessitem deixar-los el mon que les noves generacions es mereixen.[...] En este espai vital, en estos anys, moltes persones ens acompanyen, ens acompanyen afectes, amics, còmplices de la literatura, de projectes, companys d’il·lusions, de temors, de passions, d’alegries, companys que en este trajecte literari podem compartir, podem contar-los perquè estem patint per alguna cosa, quines il·lusions i això ens acompanya i ens fa també més forts i ens comunica, perquè què millor que poder comunicar-nos a traves de la paraula”.

Tancà l’alcalde José Manuel Prieto: “Hui celebrem els Premis Literaris amb un record a les víctimes d’una terrible tragèdia que ens ha sumit en la tristesa, la preocupació i la incertesa. És natural. És comprensible. És humà. [...] De la desolació absoluta a l’esplendor màxima. Eixe va ser el camí que recorregueren els nostres avantpassats. La història, com deien els clàssics, és mestra de la vida. La història ens ensenya que, cada volta que els valencians hem caigut, ens hem alçat. Ens hem alçat després de riuades i barrancades; després de guerres i d’epidèmies; després de dictadures i de crisis. Amb patiment i molt d’esforç, és cert; però sempre ens hem alçat. I per això seguim ací, junts i forts”.

“No ho oblidem: una ciutat que llig és una ciutat més forta! I, Gandia, capital de les lletres valencianes, hui és una ciutat que llig; hui és una ciutat forta, tolerant i culta. No oblidem que la literatura és la més alta expressió de la cultura. I la cultura també està en la base de la solidaritat, del respecte i de la convivència. I la convivència ens acosta als altres per a empatitzar i arribar a acords”.

L’Alcalde Prieto donà l’enhorabona els guanyadors i els digué: “Gràcies per enriquir el nostre certamen amb la vostra especial aportació, i gràcies per contribuir a enfortir la nostra cultura i la nostra llengua. A tots vos uneix la passió i la curiositat infinita per les lletres”.

I acabà dient: “Mireu, ara amb esta DANA, llegir ens ha salvat. I allò que enaltim hui en este acte és el triomf de les lletres i la literatura. Estos dies llegir ha salvat a molta gent de la soledat; els llibres s’han convertit en l’última frontera contra la fragilitat i la vulnerabilitat.[...] Eixa és l’esperança que ara més necessitem sabent que de la desolació a l’esplendor hi ha un curt viatge si tots —junts i forts—, hi contribuïm amb esforç, unió i confiança”.

Intercalades entre alguns moments de la Gala es succeïren les intervencions artístiques del grup de percussió Brincadeira i del “cantaor” valencià Jonatan Penalba.