I ara què?

I ara que fem? Seguim amb el glàmping en la zona inundable de la marjal, en zona no urbana? Posem en risc a 2.000 persones al mig de la llacuna que és la marjal? Que fem amb l’ampliació de la CV60? Seguim fent barreres que com ratoneres paral·leles aturen l’aigua sobre els nostres pobles? Que fem amb el PAI Rafalcaid 2, una zona urbana projectada en la desembocadura del Serpís que Més Gandia va parar, la liquidem per sempre? O d’ací un temps tornarem a anunciar-la com una iniciativa de creixement econòmic i d’ocupació que ens salvarà de tot? I ara què fem? Seguim amb tot això? Com si no hagués passat res? Seguim plantejant una ciutat de 100.000 habitants en l’horitzó o plantegem un punt i final en els 75.000 habitants? Que fem, demanem disculpes per les burles que hem fet de tots aquells que parlaven d’emergència climàtica? o millor els escoltem i acceptem els seus plantejaments? Acceptem que portem 12 anys sense construir nova obra i que l’atur no deixa de baixar? Assumim que no és necessària la nova construcció per tenir un model econòmic viable i fort?. Que hi ha altres models que no són de creixement poblacional sinó de qualitat i d’ocupació dels buits. Que hi ha polítiques d’habitatge que no són de nova construcció. Seguim com si res? Apostem per projectes com l’Anella Verda o la naturalització del barranc de Beniopa que genera espais d’esponjament i infiltració d’aigües, o ho considerem una xorrada ecologista? Plantegem de veres el desformigonament de la ciutat, obrint la terra perquè xuple l’aigua o la deixem ben tapadeta? Que fem amb els centenars d’al·legacions que denunciaven que es construïa en zones inundables i que vam presentar contra camps de golf amb adossadets, contra urbanitzacions al costat de rius i barrancs, contra els polígons...molts d’ells construïts ignorant aquests avisos? Seguim donant respostes buides i sense fonaments científics? Que fem amb tots els odis que ens vau llançar per urbanitzar espais inundables com el barri dels Marenys, el barranc de Borrell o el barranc Blanc, per tractar de mitigar l’error urbanístic de primer ordre que és viure a vora d’un riu mediterrani torrencial? Veiem la forma d’evitar-ho? Recordem ara a Orengo, a Mut i a Torró, que durant 8 anys van parar el pla de construcció dels dipòsits anti-tempestes i van executar o promoure fina a 8 nous espais urbans, la majoria en zones fàcilment inundables? Més Gandia (jo era el president d’Iniciatives Ambientals, la empresa mixta entre Aguas de València i l’Ajuntament) va activar de nou aquest pla; vam construir el dipòsit anti tempestes de Venècia i vam projectar el dipòsit més gran de la ciutat sota el parc del Clot de la Mota, que ara s’està executant. Ara tenim 2 regidores de 25, seguim eixe camí de recompensa inversa? O apostem per eixos models alternatius amb més força política?. Que fem amb Torró i el seu equip del PP local (encara el mateix)? Els donem una medalla per cracks, per voler construir la platja d’Auir i per voler un camp de golf al mig de la llacuna que és la marjal? I amb la Platja de l’Auir que fem? La deixem així com de gairó o d’una vegada per totes el PSPV accepta utilitzar la majoria progressista per fer la 565 modificació del PGOU que passe eixe sol d’urbà a rústic protegit? Que fem amb la nova llei de Mazón que permet tornar a construir on el PATIVEL ho va prohibir? Mirem d’ampliar el port de Gandia o parem l’ansietat d’un fals creixement econòmic?...

Jo només voldria que els 221 morts per aquesta DANA planegen cada dia sobre els caps dels qui han de decidir aquest model de territori, que planegen sobre els funcionaris que han d’informar, que planegen sobre els polítics que han de prendre decisions i sobre tot i més que res, que planegen sobre les persones que han de votar i elegir en cada elecció als partits i a les persones que han de governar-nos, perquè sense cap dubte, l’autocrítica brilla per l’absència. Molts dels qui han estat netejant fang van votar a Mazón i van botar al govern del Botànic. I lamentablement, en pocs dies, els 221 morts deixaran de planejar sobre tots aquests caps. Molta pena.