Pla de Barris Oliva: Informació completa

En aquest article vull donar compte de l’estat en que es troba la gestió del Fons Europeu del Pla de Barris de la ciutat d’Oliva. He llegit a regidors de l’oposició que estan dient que «el govern d’Oliva va a perdre 2 milions d’euros en els fons europeus del Pla de Barris per no haver fet la feina». No és correcta ni certa eixa afirmació i, pense, que sols te l’objectiu d’arrear al qui governa i cabrejar-lo a vostè, ciutadà que em llig.

M’agrada donar explicacions i, a més, és la meua obligació com a regidor delegat fer-ho. A més, vull fer un exercici d’exposició sintètica però completa de totes les passes que s’han anat seguint. Aquesta mateix explicació l’he feta a la Comissió Informativa d’Ordenació del Territori de 19 de desembre de 2024, i tot està documentat als expedients administratius obrants en l’Ajuntament. En moments de cridòria, les explicacions clares són roca ferma.

El Pla de Barris és un dels fons europeus que estan gestionant-se a l’Ajuntament d’Oliva. Són ajudes d’Europa que la Generalitat Valenciana articula en forma de subvencions que els Ajuntaments gestionen per a rehabilitació d’edificis i habitatges i obres de reurbanització d’espais públics. No hem de confondre-ho amb el programa ARRUR, que s’aplica al casc antic de la ciutat.

L’Ajuntament d’Oliva va sol·licitar aquest finançament i es va signar l’Acord amb la Generalitat Valenciana el 6 de febrer de 2023. L’equip de Govern del moment va decidir que l’entorn residencial programat seria la «Zona Institut Vell», realitza una sèrie de gestions i reunions veïnals fins a maig de 2023, i fixa quins seran els edificis potencialment beneficiaris de l’ajuda: en total 17 Comunitats de Propietaris (CCPP) dins l’entorn indicat.

Cal indicar ací, que alguns altres municipis acollits al Pla de Barris, han seleccionat com a edificis beneficiaris de l’ajuda els que són de la seua propietat, és a dir, edificis d’habitatges socials. Açò atorga un avantatge clar en la gestió dels fons, com ara vorem. Oliva no te edificis en propietat, per tant, només hi havia opció de plantejar les subvencions sobre edificis privats i, clar, es necessita de la voluntat dels propietaris de participar de la subvenció.

Per tant, queden seleccionades les 17 CCPP i es tracen els següents punts de treball: realitzar una anàlisi del projecte de rehabilitació de cada edifici, contactar amb les comunitats de propietaris potencialment beneficiàries de l’ajuda per informar-los i assessorar-los i, en últim punt, signar els documents d’acord amb les CCPP (és a dir, acreditar si els potencialment beneficiaris decideixen acceptar l’ajuda o no).

Produït el canvi de Govern municipal en juny de 2023, assumisc la regidoria d’Urbanisme, que és l’encarregada de gestionar aquest fons. Seguint les pautes esmentades, treballem al departament tots els punts indicats.

Durant el juliol de 2023 preparem al departament tres propostes d’actuació sobre cadascun dels edificis a rehabilitar. L’objectiu d’aquests fons europeus és millorar l’eficiència energètica dels edificis beneficiaris combinant una sèrie de solucions tècniques. D’aquesta combinació es desprenen uns valors de millora de l’eficiència energètica i uns imports (la part subvencionable i la part a pagar pels propietaris). Açò és la clau: les Comunitats de Propietaris són beneficiàries d’una subvenció que no abasta la totalitat del cost de les obres, sempre han d’aportar un percentatge. Per això, es van confeccionar tres solucions tècniques, per a que els propietaris valoraren la relació actuacions-cost a assumir que els resultara més interessant, en el seu cas.

Entre el 10 i el 24 d’octubre de 2023 es convoca a les 17 Comunitats de Propietaris a sengles reunions al departament d’urbanisme, en les quals se’ls informa en tot detall de les tres alternatives tècniques per a la rehabilitació dels seus edificis i del repartiment dels costos econòmics. Aquelles CCPP que no van poder acudir, se’ls va contactar telefònicament en els següents dies.

En aquest moment, se’ls facilita a les CCPP un model d’Acord de participació (o no) com a beneficiàries de l’ajuda. Al llarg del primer quadrimestre de 2024 es celebren les Juntes veïnals per debatre i acordar l’adhesió (o no) a la subvenció, i al llarg del segon quadrimestre es comunica a l’Ajuntament.

A la fi, les 17 CCPP presenten els seus pronunciaments: 16 expressen la seua renúncia a participar exposant que, o bé no els interessa fer actuacions de rehabilitació en l’edifici o bé no hi ha capacitat econòmica a la CCPP per fer front a les despeses i, sols 1 manifesta el seu acord a ser un edifici rehabilitat amb la subvenció.

Els motius per a no adherir-se a la subvenció han estat diversos i tots fàcilment comprensibles. Tot i que l’import de la subvenció és atractiu, una part de ha de ser sufragada pels propietaris, que havien d’aportar de 1.000 a 4.000 euros, en la proposta més econòmica. Així, pensem en la multiplicitat de circumstàncies personals, econòmiques i d’oportunitat que podem trobar en un mateix edifici. La subvenció de vegades pot ser més que una oportunitat una càrrega.

El disseny d’aquesta ajudes les fa endiablades. No són ajudes a edificis que directament ho hagen demanat, sinó prèvia selecció per criteris de millora energètica del barri, i suposen un desemborsament important per a les famílies que, a més, es destina per a l’àmbit comú de l’edifici i no estrictament en l’habitatge particular. A més, davant de possibles impagaments dels propietaris, és la CCPP qui respondria solidàriament de les despeses.

Ara, el 24 d’octubre de 2024 s’ha preparat l’Addenda a l’Acord de la Generalitat (de 6 de febrer de 2023, mencionat a l’inici), per continuar endavant amb la rehabilitació de l’edifici que sí ha acceptat participar i treballar sobre les obres de reurbanització del carrer Comtessa Maians. Com que l’Ajuntament també és un ens finançador dels fons, al reduir-se el nombre d’edificis, s’ha generat un estalvi a les arques municipals d’uns 200.000€. Evidentment, la part dels diners d’Europa que no s’utilitzaran es tornaran.

Ací tenen vostès l’explicació, tan clara i concisa com m’ha sigut possible. És pacífic comprendre que el Govern d’Oliva no ha perdut cap subvenció per no treballar. No és això, com ja haurà comprovat vostè. Són fons europeus per a rehabilitar edificis; com que hi ha edificis que no van a rehabilitar-se, els diners que es destinaven a ells es tornen. La resta continua avant i l’Ajuntament estalvia 200.000€, com he dit.

Li agraïsc que hi haja aplegat fins ací. Ja te la informació completa.