Encanteri

Tots els anys la mateixa. Quan eixíem de casa, emocionats i excitats perquè anàvem a veure la cavalcada dels Reis Mags, en arribar al cantó de les cases blanques de Corea, a ma mare se li havia oblidat alguna cosa i tenia que tornar al pis. I allí ens quedàvem en el carrer, mon pare, la meua germaneta i jo, gelats de fred i nerviosos per si de cas els reis ja havien passat per la Vilanova, que era el lloc en el qual els veiem arribar sempre.

Tots els anys la mateixa, i mai vaig endevinar perquè a ma mare se li oblidava alguna cosa en casa, totes les nits de Reis, i perquè tardava tant a trobar-la.

La cavalcada era el punt de trobada de les il·lusions infantils, el lloc de les mirades bocabadades cap a les figures dels Reis Mags, dels quals cada xiquet teníem el nostre. Cors infantils atrotinats i cabets dubitatius per si les cartes amb les demandes havien arribat, correctament, a l’Orient. Patges amb uniformes distints segons les seues majestats, reis entronitzats o a cavall de diversos animals i, al final de la cavalcada, la banda de música, darrere de la qual anava dispersant-se la gent.

Quan havíem vist passar dues vegades la cavalcada i després de saludar el personal conegut, tornàvem cap a casa. Nosaltres amb el cor encongit i els pares, amb un somriure indesxifrable en el rostre. En travessar la via del tren, entrant a Corea, ja ens creuàvem amb famílies que tornaven cap a Gandia amb els xiquets portant joguets en les mans, la qual cosa ens indicava que ses majestats o els seus patges ja havien passat per la zona.

En arribar al portal del carrer Tirso de Molina i entrar dins, als peus de l’escala tots quatre ens quedàvem quiets i muts per si de cas encara estaven trafegant els regals en el primer pis on vivíem. Pujàvem els esglaons, sense fer cap soroll i, en arribar a l’entrada de casa, després d’assabentar-nos, apegant l’orella en la porta, que no hi havia ningú dins, mon pare l’obria i entràvem directament al menjador, en el qual, només obrir els llums, apareixien damunt la taula les dues cistelles, la meua amb llaços de color blau i la de la meua germana de color rosa, curullades de regals, tots ells de profit, és clar, però sempre hi va haver espai per a la sorpresa, encara que no sempre va ser la del regal demanat.

Tot a la nit, després de la cavalcada. Ací a Gandia, els Reis Mags deixaven els joguets i els regals la nit del dia 5 de gener. Després de la cavalcada.

En algun moment em vaig assabentar que, en la major part del territori espanyol, inclús d’ací, a València, els reis deixaven els regals l’endemà de les cavalcades, el dia 6 al matí, quan els xiquets, després d’una nit de dormir inquiets anaven cap el saló de les seues cases, on estaven els regals que ses majestats els havien portat al llarg de la nit.

L’interès per conèixer el perquè d’esta diferència en l’arribada dels regals dels Reis a les cases l’he tinguda sempre, però enguany he volgut saber-ne més. Els diré que no he trobat cap documentació escrita on es reflectisca el perquè del costum nocturn o la de la matinada, almenys del costum d’ací, a Gandia, donades les incomoditats o els volantins que cal fer perquè els regals estiguin a casa quan tornes de la cavalcada, la qual cosa obliga els patges a córrer, o a discórrer, perquè no els agafe el bou.

He contactat, personalment, amb habitants del nostre entorn geogràfic i, en general, els diré que a la Safor, la Valldigna, la Marina i en bona part de les comarques centrals valencianes, els regals dels reis els reben els xiquets a casa en tornar de la cavalcada.

Així m’ho han contat algunes persones del voltant de la meua estima. De la comarca de la Safor m’ho confirmen: Paco Devesa a Oliva, Hilde Ascó a Xeresa, Lola Escrivá a La Font d’En Carròs, Cristina Bertó a Bellreguard, Cristina Part a Rafelcofer, Michael Hurts a Piles i Laia Moratal de Villalonga, qui diu que, allí, la parròquia està dedicada als Sants Reis, els quals figuren en el retaule de l’altar major, i que eixa nit els Reis de la cavalcada seien davant de l’altar i que repartien els joguets a molts xiquets, els altres els trobaven en tornar a casa.

També ho fa Miguel Àngel Picornell, del Grau, qui molt ufà, em conta que allí arriben els Reis per mar, adoren el Jesuset a l’església de Sant Nicolau i fan la cavalcada, que acaba en el centre social i després els xiquets troben els regals a casa. Emili Selfa de Beniopa recorda com, de menut, a boqueta de nit, tots els xiquets del poble es reunien en el pont d’entrada a la població i allí s’entretenien mirant les estreles del cel tractant d’identificar quina seria la dels Reis Mags i, quan de sobte les campanes de l’església tocaven al vol, se n’anaven corrent tots cap a casa, on ja estaven allí els regals.

De la Valldigna, Noelia Grau, de Tavernes, també en diu que els regals arribaven a la nit i Eladi Mainar diu que també a Simat hi arriben la nit del dia 5.

De la comarca de la Marina, Joan Ivars i Marina Vallés em diuen que la cavalcada comença a Moraira i després a Teulada, i que els regals els xiquets els tenen, després d’esta, a la nit, a les cases.

A Alcoi, de la comarca de l’Alcoià, Antonio Sanchis em conta que els regals arriben a la nit, quan en plena cavalcada, conten que la més antiga d’Espanya, els patges reials pugen, amb escales, directament a les cases d’alguns xiquets, i els altres els troben en arribar a casa després de la cercavila reial. També a Xàtiva, de la comarca de la Costera, Paco Bonet em diu que la tradició és que els xiquets tinguen els regals a casa després de la cavalcada.

De Cullera cap amunt, a l’Horta i a València capital, els regals arriben als xiquets el dia 6, pel mati. Així m’ho confirmen, Joan Castelló, de Cullera, i Josep Lluis Marin de València, els dos, companys de L’Associació d’Estudis Fallers. I també José Martinez Tortosa, d’Alzira, conta que els regals arriben als xiquets pel matí.

He escoltat situacions curioses, com la que em conta Tomàs Llopis Guardiola quan em diu que, en el seu temps, els regals dels reis arribaven a la nit a Pedreguer, però que al seu poble, Beniarbeig, ho feien el dia següent pel mati, perquè ses majestats compartien els vestits reials, els quals s’havien llogat a Alcoi.

Esta mena d’investigació de tarannà retrospectiu no té cap qualificació científica ni d’investigació seriosa. Són les contestacions de les persones conegudes responent a la meua pregunta nascuda de l’interès de conèixer el perquè de les dues tradicions respecte al lliurament dels joguets als xiquets. També, de segur, n’hi haurà hagut variacions al llarg de la historia en les mateixes poblacions.

La mateixa història dels Reis Mags els ha reconegut variacions en la seua concepció i tradició. Josep Enric Gonga en el seu llibre Les Festes de la Safor, escriu: “A partir d’un passatge marginal dels evangelis —sols és mencionat en el de Sant Mateu—, la imaginació popular ha anat teixint, d’una manera lenta i laboriosa, tota una trama d’històries al voltant de les seues figures que han acabat per configurar una de les llegendes més populars i arrelades del cristianisme”.

En l’Edat Mitjana, el concepte de mags, dedicats als tres personatges de l’Epifania bíblica, fou rebutjat paulatinament perquè, aleshores, la màgia estava prou desprestigiada i es va canviar el concepte atorgant-los categoria règia, amb el qual, s’identificava la seua adoració en el portal com el símbol del sotmetiment del poder terrenal a la figura del recent nascut fill de Déu.

Jo també he canviat el títol inicial d’este article, que era “Màgia”, perquè vaig considerar la paraula molt desgastada per l’ús excessiu que se’n fa respecte de tot el que envolta a festa del Reis Mags.

Saber-ne el misteri, per ser major, no restà intensitat a l’encanteri d’aquella nit. Crec que no he deixat d’anar mai a veure la cavalcada de reis. Ho he fet cada any, quan vaig deixar de ser xiquet per a ser pare i, des de fa anys, iaio.

La cavalcada d’enguany a Gandia ha sigut espectacular.